Anar al contingut

Funció polilogarítmica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


En matemàtiques, una funció polilogarítmica[1] en n és un polinomi format a partir del logaritmo de n, és dir:

ak(logn)k+ak1(logn)k1++a1(logn)+a0.

La notació logPlantilla:Supn s'utilisa a sovint com forma concisa per a (log n)Plantilla:Sup, anàloga a sensePlantilla:Supθ per a (sense θ)Plantilla:Sup.

En ciències de la computació, les funcions polilogarítmicas es donen com orde de magnitut del temps de càlcul necessari per a algunes operacions d'estructura de senyes. Ademés, la funció exponencial d'una funció polilogarítmica produïx una funció en creiximent casi polinòmic, i es diu que els algoritmes en esta complexitat temporal requerixen temps casi polinòmic.[2]

Totes les funcions polilogarítmicas de n són o(nPlantilla:Sup) per a cada exponent ε > 0 (per al significat d'este símbol, consulte's cota superior asintòtica), és dir, una funció polilogarítmica creix més llentament que qualsevol exponent positiu. Esta observació és la base de la notació O dèbil Õ(n).[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Black, Paul E.. «polylogarithmic». Dictionary of Algorithms and Data Structures. U.S. National Institute of Standards and Technology. Consultat el 10 de giner de 2010.
  2. Plantilla:ComplexityZoo
  3. (2022) Introduction to Algorithms, 4th edició, Cambridge, Mass.: The MIT Press, pp. 74–75. ISBN 9780262046305.


Referències

[editar | editar còdic]