Anar al contingut

GRB 060614

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GRB 060614

GRB 060614 va ser un esclat de rajos gamma en propietats inusuals detectat pel observatori Swift, el 14 de juny de 2006. Va desafiar el consens científic desenrollat prèviament sobre els progenitors de brots de rajos gamma i els forats negres.[1][2]

Tots els esclats de rajos gamma detectats anteriorment, havien segut dividits en dos categories: llarcs (més de dos segons) i curts. La suposta font d'esclats llarcs són estreles molt llunt de la Terra en el moment del seu colapse en un forat negre. Tal mecanisme per a la formació d'un esclat de rajos gamma, sugerix que deu ser seguit per una explosió de supernova. Es varen citar possibles fonts de raches curtes com la fusió de dos estreles de neutrons per a formar un forat negre, la fusió d'una estrela de neutrons i un forat negre, o la fusió de dos forats negres.[3] Ademés de la duració de l'esclat, les categories també diferixen en l'energia promig (freqüència) dels rajos gamma, per a esclats curts és molt major.

GRB 060614 no encaixava en el patró d'observació existent. La duració de l'esclat de rajos gamma va ser de 102 segons, la resplandor de rajos X va durar més d'una semana. Va ser registrat en una galàxia en la constelació Indus, a 1600 millons d'anys llum de la Terra. La llongitut temporal de GRB 060614 atesta la seua pertinença a la categoria de raches llargues. La teoria dominant dels esclats llarcs va predir la detecció d'una supernova massiva en observacions òptiques. No obstant, cap dels observatoris que registren esta regió del cel va detectar una supernova o les firmes espectrals dels àtoms de níquel-56, que deurien formar-se quan una estrela colapsa. La galàxia mare de la font GRB 060614 és chicoteta (al voltant d'una centèsima part del pes de la Via Làctea) i conté molt poques estreles que podrien convertir-se en una supernova o en la font d'un esclat prolongat.[4]

Al mateix temps, segons les senyes d'observació, GRB 060614 es pot dividir en dos parts: un pols inicial en una duració de menys de 5 segons de rajos gamma d'alta energia i, un fluix posterior de casi 100 segons de duració de rajos gamma en menor energia. Les observacions de raches curtes en un patró d'emissió similar, que ya estaven disponibles en eixe moment, podrien donar motius per a classificar a GRB 060614 en la mateixa classe, pero era unes 8 voltes més potent.[4]


En decembre de 2006, es va publicar un artícul sobre l'esclat en la revista Nature, i els editors varen descriure una cacera per part de científics per a definir un nou sistema de classificació d'esclats de rajos gamma per a donar conte d'este esclat.[5] GRB 060614 es va classificar posteriorment com un «esclat híbrit de rajos gamma», definit com un esclat llarc sense una supernova acompanyant i, se sap que va ser una observació d'una cuasiestrella.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Sanders, Robert. «Newfound diversity in gamma-ray bursts». newsarchive.berkeley.edu. Consultat el 2023-06-09.
  2. «NASA Satellite Discovers New Kind of Black Hole Explosion» (en en). www.nasa.gov. Consultat el 2023-06-09.
  3. «NASA - Hybrids in the Universe?» (en en). www.nasa.gov. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2020. Consultat el 2023-06-13.
  4. 4,0 4,1 Barbier, Beth. «NASA - Hybrids in the Universe?» (en en). www.nasa.gov. Archivat des d'el original, el 2 de decembre de 2020. Consultat el 2023-06-09.
  5. Nature.444(7122)
    1044–1046.ISSN 1476-4687.doi:10.1038/nature05376.Consultat el 2023-06-09.
  6. Ratcliffe, Martin A. (2008-02-01). State of the Universe 2008: New Images, Discoveries, and Events (en en), Springer Science & Business Mija. ISBN 978-0-387-73998-4.