Gabriel Albiac

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Gabriel Albiac Lópiz
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòsof i escritor.
Naiximent: 3 de maig de 1950
Lloc de naiximent: Utiel, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Gabriel Albiac Lópiz (Utiel, 3 de maig de 1950) és un filòsof, escritor i colaborador valencià de mijos de comunicació.

És professor de filosofia des de l'any 1974 en l'Universitat Complutense de Madrit, institució de la que és catedràtic des de 1988. Escriu una columna per al diari digital Eldebate. com i colabora com a tertulià en el programa matinal de Federico Jiménez Losantos en EsRadio (a on va dirigir durant un més un programa de ràdio en els començaments de la cadena) i en el programa de televisió "Los Catedráticos" de Libertad Digital TV.

Fon Premi Nacional de Lliteratura en la modalitat d'ensaig en l'any 1988. Premi González Ruano de Periodisme en 2009. Premi Samuel Hadásen 2012. Premi Samuel Toledano en 2013. Premi Mariano de Cavia en 2018.

Ha treballat per als diaris El País, Diario 16, El Mundo (del consell editorial del qual fon membre), La Razón i ABC, aixina com per a la Cadena COPE (en la tertúlia del programa "La Mañana" quan era dirigit per Federico Jiménez Losantos).

Biografia[editar | editar còdic]

Gabriel Albiac naixqué en el municipi valencià d'Utiel en l'any 1950. El seu pare fon militar de carrera i va combatre en el bando lleal a República espanyola durant la guerra d'Espanya. En acabar esta, fon condenat a mort per la dictadura franquista. En un segon procés realisat un any més tart, la condena a mort fon reemplaçada per 30 anys de presó, obtenint posteriorment la llibertat provisional.

En l'any 1967 Gabriel Albiac va ingressar en el clandestí Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de Madrit (SDEUM). D'esta organisació va passar al Partit Comuniste d'Espanya (PCE), en el que va permanéixer fins a les vespres de la seua llegalisació en 1977.

En 22 anys d'edat es va traslladar a París, a on fon alumne de Louis Althusser.

A mitan de la década de 1990 va adoptar a les seues dos filles en l'Índia.

Perfil intelectual[editar | editar còdic]

Gabriel Albiac és un ensagiste que ha tractat des d'un punt de vista heterodox i materialiste els temes d'actualitat. En temes de política espanyola s'ha alineat freqüentment en la llínea editorial del diari El Mundo, mentres que en política internacional va manifestar en el seu dia el seu respal al moviment antiglobalisació i als moviments d'extrema esquerra, declarant-se pròxim als filòsofs Louis Althusser (del que fon alumne), Michel Foucault i Antonio Negri.

Ell mateixa s'ha aplegat a definir com un comuniste mort, en el sentit en que és un marxiste heterodox que reconeix que el socialisme real no amaga sino un sistema totalitari, en el que es mostra en desacort. No obstant, reprenent l'influència de Negri, ell considera que lo important en la política actual, determinada per la pèrdua de poder dels estats-nació front a les empreses i organismes multinacionals, és la construcció de subjetivitats alternatives per part de la societat civil. No obstant, en els últims anys, tenint en conte del gir a la dreta del seu pensament i de les seues opinions públiques, els vínculs d'Albiac en Negri i en l'àmbit del marxisme heterodox que entre París i Itàlia es desenrollarà gràcies als esforços d'este últim, aixina com de Félix Guattari, s'han trencat definitivament. En este sentit, les rets d'intercanvi intelectual de Gabriel Albiac han canviat al mateix pas que la seua evolució política i intelectual des de principis de la década de 1990.

Profunt admirador de la cultura judeua, és un ferm defensor de la llegitimitat de l'existència de l'Estat d'Israel i de la seua política defensiva, considerant-ho l'única democràcia d'Orient Mig. Aixina, no dubta en calificar a l'actual antisionisme com el nou disfràs de l'antisemitisme de sempre. En relació ad això, en el seu artícul «Ganó Al Qaeda», publicat al sendemà de la victòria electoral socialista en les eleccions del 14 de març de 2004, va criticar durament la decisió de retirar les tropes espanyoles d'Irac per considerar-ho una cessió d'Espanya davant el terrorisme islamiste. També és coneguda la seua pública oposició als nacionalisme català i vasc.

Fon junt a Federico Jiménez Losantos un dels més conspicus representants de les tesis conspiracionistes de l'11-M, firmant en el pseudònim de «Lucrecio» en Libertad Digital. Acabaria per descriure este atentat com un «colp d'Estat».

Ha publicat estudis sobre Spinoza i Pascal, i és també un gran coneixedor de la vida i obra de Maquiavel.

Obra[editar | editar còdic]

Novela[editar | editar còdic]

  • Ahora Rachel ha muerto (1994). Madrid. Editorial Alfaguara. ISBN 84-204-8114-9.
  • Últimas voluntades (1998). Barcelona. Editorial Plaza y Janés. ISBN 84-01-38585-7.
  • Palacios de invierno (2003). Barcelona. Seix Barral. ISBN 84-322-1165-6.
  • Blues de invierno (2015). Almería. Confluencias. ISBN 978-84-943830-8-3.
  • Dormir con vuestros ojos (2021). Madrid. La Esfera de los Libros. ISBN 978-84-1384-015-4.

Ensaig[editar | editar còdic]

  • Seis iniciativas comunistas, Madrid, Siglo XXI, 1977. ISBN 84-390-0018-9.
  • Debate sobre el eurocomunismo, Madrid, Taller de Sociología, 1978. ISBN 84-400-4288-4.
  • Pascal, Barcelona, Barcanova, 1981. ISBN 84-85923-85-5.
  • La sinagoga vacía: un estudio de las fuentes marranas del spinozismo (Madrid, Hiperión, 1987. Premio Nacional d'Ensaig, 1988). Edició francesa en Presses Universitaires de France, 1994. 2ª edició ampliada, ed. Tecnos, 2013.
  • Pròlec a Ernest Renan, "Averroes y el averroísmo: ensayo histórico", Madrid, Hiperión, 1992. ISBN 84-7517-373-X.
  • Mayo del 68, una educación sentimental (1993). Barcelona, Temas de Hoy. ISBN 84-7880-270-3.
  • Blaise Pascal: pensamientos (prologuiste) 1995. Espasa Calpe.
  • Albiac, Gabriel (2011). Sumisiones voluntarias: la invención del sujeto político: de Maquiavelo a Spinoza. Madrid, Tecnos. ISBN 978-84-309-5223-6.
  • Albiac, Gabriel (2013). Blaise Pascal. La máquina de buscar a Dios (Una antología). Madrid, Tecnos. ISBN 978-84-309-5923-5.
  • Albiac, Gabriel (2016). Alá en París. Almería, Editorial Confluencias. ISBN 978-84-944761-2-9.
  • Albiac, Gabriel (2018). Mayo del '68. Fin de Fiesta. Almería. Editorial Confluencias. ISBN 978-84-947772-8-8.
  • Albiac, Gabriel (2018). Blaise Pascal. Pensamientos (Edición Crítica). Madrid. Editorial Tecnos. ISBN 978-84-309-7156-5.

Poesia[editar | editar còdic]

  • Rock and roll, Madrid, Hiperión, 1992. ISBN 84-7517-368-3

Atres gèneros[editar | editar còdic]

  • Albiac, Gabriel (1997). Una adopción en la India. Madrid: Espasa-Calpe. ISBN 84-239-7747-1.
  • Otros mundos (2002), es una antologia del seus artículs en el diari El Mundo.

Enllaços externs[editar | editar còdic]