Anar al contingut

Galactomanano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els galactomananos són biopolímers del tipo polisacàrit formats per un esquelet de manosa en ramificacions formades per unitats de galactosa.

Més específicament l'esquelet es troba format per unitats β-D-manopiranosa unides per enllaços (1→4), en ramificacions α-D-galactopiranosa unides per enllaços (1→6).

En orde creixent de relació manosa:galactosa:

Els galactomananos s'utilisen en freqüència en productes alimenticis per a aumentar la viscosidad de la fase acuosa.

La goma guar ha segut utilisada per a aumentar la viscosidad de les llàgrimes artificials, pero no resulta tan estable com la carboximetilcelulosa.[1]

Usos alimentaris

[editar | editar còdic]

Els galactomananos s'utilisen en aliments com estabilizantes. La goma guar i la goma garrofín s'utilisen freqüentment en la manofactura de gelats per a millorar la textura i reduir el goteig. La goma garrofín s'utilisa extensivamente en els formages crema, preparacions de frutes i aderezos per a ensalada. La goma tara està experimentant una creixent acceptació com a ingredient alimentari, pero encara s'utilisa molt manco que la guar o garrofín. La goma guar és la que té major us en aliments, principalment pel seu preu, baix i estable.[2]

Us clínic

[editar | editar còdic]

Els galactomananos són components de la paret celular dels fongos Aspergillus[3] i es llibera durant el seu creiximent. La detecció de galactomananos en sanc és un método útil per al diagnòstic d'aspergilosis invasiva en humans. Esta determinació es porta a terme per mig d'un ELISA doble sandwich en anticossos monoclonales; l'ensaig dels laboratoris Bio-Rad es va aprovar en 2003 per la FDA com de moderada exactitut.[4] L'ensaig és més útil en pacients que han experimentat un transplant de cèlules mare hematopoyéticas. S'han trobat falsos positius per a galactomananos de Aspergillus en pacients en tractament intravenoso en alguns antibiòtics o decorreguts que contenen gluconato o àcit cítric, tals com preparats de plaquetes per a transfusió, nutrició parenteral o PlasmaLyte.[5][6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. https://web.archive.org/web/20150212083925/http://abstracts.iovs.org/cgi/content/abstract/45/5/3893
  2. Artícul sobre la goma garrofín
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada pmid16207986
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Pfeiffer
  5. Clinical Infectious Diseases.55(4)
    i22–i27.doi:10.1093/cid/cis493.
  6. Journal of Clinical Microbiology.54(3)
    795–797.doi:10.1128/JCM.02813-15.