Anar al contingut

Goma garrofín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frut i llavors del algarrobo

La goma garrofín (també denominada goma de algarrobo, o E410) és una goma vegetal tipo galactomanano extreta de les llavors del algarrobo, que creix principalment en la regió Mediterrànea. El frut del algarrobo s'utilisa per a preparar esta goma.

Preparació

[editar | editar còdic]

Les baïnes són partides per a extraure les llavors. A les llavors se'ls extrau la seua pell per mig d'un tractament en àcit o calor. Les llavors sense pell són després partides i trituradas lleument. Este procés fa que el fràgil germen es quebre sense afectar a l'endosperma que és més robust. Estos dos elements se separen per mig d'un erejat i l'endosperma separat es mol i servix per a produir la pols de goma garrofín.[1]

La pols de la goma garrofín és de color blanc groguenc. Principalment consistix de polisacàrits hidrocoloidalés d'elevat pes molecular, composts d'unitats de galactosa i manosa combinades per mig d'enllaços glicosídicos, els quals es poden descriure químicament com un galactomanano. Es dispersa en aigua freda o calenta, formant un sol (coloide) que posseïx un pH entre 5.4 i 7.0, el qual es pot convertir en un gel per mig de l'adició de menudes cantitats de borat de sodi.

La goma garrofín és un agent espesante i agent gelificante utilisat en la tecnologia d'aliments.

Les llavors o porotos, polvorisades, són dolces en un sabor similar al chocolate, i és utilisada per a endulzar aliments i com a substitut del chocolate. També és utilisat en menjars per a mascotes i productes no comestibles tals com, productes per a la mineria, fabricació de paper, i per a engrossar textils. S'utilisa en cosmètics i per a millorar el sabor dels cigarrets. Les pomades per a llustrar sabates i els insecticida també posseïxen pols de goma garrofín com a aditiu.[2] És soluble en aigua calenta.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. CyberColloids: Locus bean gum production, CyberColloids, Hydrocolloids research and development webpage.
  2. Locust Bean Gum Powder [1] [2] archivat en Wayback Machine.
  3. Martin Chaplin: Locus bean gum, London South Bank University, web page.