Gamma (eclipse)
Gamma (denotat com γ o Γ) d'un eclipse descriu cuán centrat l'ombra de la Lluna o la Terra colpeja l'atre cos. Esta distància, mida en el moment en que l'eix del con d'ombra passa més prop del centre de la Terra o la Lluna, s'expressa com una fracció del ràdio equatorial de la Terra o la Lluna.
Signe
[editar | editar còdic]El signe de gamma definix, per a un eclipse solar, si l'eix de l'ombra passa al nort o al sur del centre de la Terra; un valor positiu significa nort. La Terra es definix com la mitat que està exposta al Sol (açò canvia en les estacions i no està relacionat directament en els pols o l'equador de la Terra; per lo tant, el centre de la Terra està a on el Sol està directament dalt).
Per a un eclipse llunar, definix si l'eix de l'ombra de la Terra passa al nort o al sur de la Lluna; un valor positiu significa sur.
Gamma canvia monòtonament a lo llarc de qualsevol série de saros. El canvi en gamma és major quan la Terra està prop de la seua afelio (juny a juliol) que quan està prop del perihelio (decembre a giner). Per a séries impars (nodo ascendent para eclipses solars i nodo descendent para eclipses llunars), gamma disminuïx para eclipses solars i gamma aumenta para eclipses llunars, mentres que per a séries pares (nodo descendent para eclipses solars i nodo ascendent para eclipses llunars), gamma aumenta per als eclipses solars i gamma disminuïx per als eclipses llunars. Esta regla simple descriu el comportament actual de gamma, pero no sempre ha segut aixina. L'excentricitat de l'òrbita de la Terra és actualment de 0,0167 i està disminuint llentament. Va ser 0,0181 en l'any -2000 i serà 0,0163 en +3000. En el passat, quan l'excentricitat era major, hi havia séries de saros en les que la tendència gamma s'invertia durant un o més cicles de saros abans de reprendre la seua direcció original. Estos casos ocorren prop del perihelio quan el moviment aparent del Sol és més alt i, de fet, pot superar el desplaçament cap a l'est del nodo. L'efecte resultant és un canvi relatiu a l'oest del nodo despuix d'un cicle de saros en lloc del canvi habitual cap a l'est. En conseqüència, gamma invertix la direcció.
Casos limitantes para eclipses solars en la terra
[editar | editar còdic]El valor absolut de gamma (denotat com |γ|) nos permet distinguir diferents tipos d'eclipses solars de la terra:[1]
Si la Terra fora una esfera, el llímit per a un eclipse central seria 1,0, pero per l'oblación de la Terra (que fa que la distància entre els pols nort i sur de la Terra siga una miqueta més curta que si fora perfectament esfèric), és 0,9972.[2]
- Si |γ| és 0, l'eix del con d'ombra està exactament entre les mitats nort i sur del costat allumenat pel sol de la Terra quan pansa sobre el centre.
- Si |γ| és inferior a 0,9972, l'eclipse és central. L'eix del con d'ombra colpeja la Terra i hi ha llocs en la Terra, a on la Lluna es pot vore en el centre front al Sol. Els eclipses centrals poden ser totals o anular (si la punta de l'umbra alcança a penes la superfície de la Terra, el tipo pot canviar durant l'eclipse d'anular a total i/o viceversa; açò es diu eclipse híbrit ).
- Si |γ| està entre 0.9677826 i 0.9972, l'eclipse és central (un llímit), perque un de les seues vores no toca la Terra.
- Si |γ| està entre 0,9972 i 1,0266174, l'eix del con d'ombra no aplega a la Terra, pero, degut a que l'umbra o antumbra té un ample distint de zero, part de la umbra o antumbra pot aterrisar en les regions polars de la Terra. Açò es diu un eclipse anular o total no central.
- Si |γ| està entre 0,9972 i 1,0266174 i no es donen les circumstàncies especials mencionades anteriorment, o si |γ| és major que 1,0266174 pero menor que aproximadament 1,55, l'eclipse és parcial ; la Terra travessa només la penombra.[3]
- Si |γ| supera aproximadament 1,55 (1,53 para eclipses solars totals i 1,57 para eclipses solars anular quan la gamma és 0,9972 o menor), el con d'ombra no alcança a la Terra per complet i no es produïx cap eclipse.
l'eclipse solar del 29 d'abril de 2014, en una gamma de -0,99996, és un eixemple del cas especial d'un eclipse anular no central. L'eix del con d'ombra a penes va passar per alt el pol sur de la Terra. Per lo tant, no es podria especificar cap llínea central per a la zona de visibilitat anular.[4]
El pròxim eclipse no central en el XXI és l'eclipse solar total del 9 d'abril de 2043.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. Meeus: Astronomical Algorithms. 2nd ed., Willmann-Bell, Richmond 2000, ISBN 0-943396-61-1, Chapter 54
- ↑ J. Meeus: Mathematical Astronomy Morsels III. Willmann-Bell, Richmond 2004, ISBN 0-943396-81-6, Chapter 6
- ↑ The radius of penombra of the Moon in the fonamental pane is about 0.53 for total solar eclipses to 0.57 for annular solar eclipses of the Earth's radius. J. Meeus: Mathematical Astronomy, Morsels, Willmann-Bell, 2000, ISBN 0-943396-51-4, Fig. 10.c. und J. Meeus: Mathematical Astronomy, Morsels III, Willmann-Bell, 2004, ISBN 0-943396-81-6, Page 46
- ↑ Fred Espenak: Path of the Annular Solar Eclipse of 2014 Apr 29
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gamma (eclipse)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.