Gamma Coronae Borealis
| Constelació | Corona Borealis |
| Ascensió recta α | 15h 42min 44,57s |
| Declinació δ | +26º 17’ 44,3’’ |
| Distància | 145 anys llum |
| Magnitut visual | +3,81 (conjunta) |
| Magnitut absoluta | +0,57 (conjunta) |
| Lluminositat | 48 / 9 sols |
| Temperatura | 11.000 / 8.800 K |
| Massa | 2,6 / 1,85 sols (aprox) |
| Ràdio | 1,9 / 1,3 sols |
| Tipo espectral | B9IV / A3V |
| Velocitat radial | -10,5 km/s |
Gamma Coronae Borealis (γ CrB / 8 Coronae Borealis / HD 140436)[1] és una estrela de magnitut aparent +3,81, la tercera més lluenta en la constelació de Corona Boreal darrere d'Alphecca o Gemma (α Coronae Borealis) i Nusakan (β Coronae Borealis). És una binaria que les seues dos components estan visualment molt pròximes, en una separació sempre inferior a un segon d'arc. El seu duplicitat va ser descoberta per Friedrich Georg Wilhelm von Struve en 1925. Està situada a 145 anys llum del sistema solar.
La component principal del sistema, Gamma Coronae Borealis A, està catalogada com una subgigante de tipo espectral B9IV. En una temperatura d'11.000 K, té una lluminositat 48 voltes major que la del Sol i un diàmetro 1,9 voltes major que el diàmetro solar, paràmetros que s'ajusten millor als d'una estrela de la seqüència principal (en a on l'energia s'obté per la fusió d'hidrogen) i no als d'una subgigante. La component secundària, Gamma Coronae Borealis B, és clarament una estrela blanca de la seqüència principal de tipo A3V i 8800 K de temperatura, 9 voltes més lluminosa que el Sol i en un diàmetro 1,3 voltes més gran que el solar. Gamma Coronae Borealis A està classificada com una variable Delta Scuti, encara que sembla massa calenta per a entrar dins d'esta categoria.[2]
El periodo orbital del sistema és de 92,94 anys, sent la separació mija entre les dos estreles de 32,7 UA, aproximadament la distància existent entre Neptú i el Sol. No obstant, l'excentricitat de l'òrbita (ε = 0,48) fa que la separació entre les dos components varie entre 49 i 17 UA; el pròxim periastro —mínima separació entre les estreles— tindrà lloc en 2024. El pla de l'òrbita a penes està inclinat 5º respecte a la llínea de visió, per lo que el sistema no està llunt de ser una binaria eclipsante.[2]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gamma Coronae Borealis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.