Ganchero

Ganchero

Gancheros en l'Alt Tajo

Un ganchero era una persona dedicada a un ofici desaparegut que consistia en el transport de troncs de fusta (maderadas) surant aigües avall pel riu Tajo o el riu Xúquer.

Descripció de l'ofici

Els gancheros utilisaven com a ferramenta principal el gancho o bichero, una percha de fusta arrematada per una peça metàlica curvada que permetia dirigir els troncs, desfer emboços i desplaçar-se sobre les maderadas, aixina com carregar camions o carros una volta les fustes havien aplegat al seu destí a través del riu. L'indumentària tradicional estava composta per boina o gorra, jupetí, faixa i pantalons resistents, blancs i llaugers per a moure's en facilidar entre els troncs que circulaven en el riu, i de pana per a els qui realisaven tasques de càrrega de carros.

Els gancheros transportaven elevades cantitats de troncs solts, a diferència dels nabateros, que nugaven els troncs per a formar almadías. Al front de la ganchería es trobava el «mestre de riu», qui dirigia a tot el grup de gancheros, compost fonamentalment per tres companyies: la davantera, la d'en mig i la saga.

El carrege de troncs per via fluvial va ser usual en molts rius d'Europa en l'época preindustrial, ya que els cursos d'aigua permetien transports ràpits i barats de materials molt pesats com la fusta. A banda del riu Tajo, el carrege de fusta es va donar també en atres rius espanyols com el riu Xúquer, o el riu Turia, en abaixadors en la localitat valenciana d'Ademuz, el Gállego, en el Pirineu Aragonés, o el Segre, en el Pirineu Català. En este últim la professió de ganchero (raier en català) va aplegar a ser de màxima importància i forma part de la cultura popular d'algunes comarques de la província de Lleida.

Gancheros de l'Alt Tajo

Les expedicions començaven en el curs alt del riu, a on es tallaven arbres que tingueren unes dimensions mínimes, i concloïen en Aranjuez. La perícia del ganchero i el seu coneiximent del riu eren de vital importància per a entregar la mercaderia en el seu destí sense contratemps.

En el riu Tajo es va estar carrejant fusta per mig d'este modo durant cinc sigles, fins a l'irrupció del transport per carretera ya entrat el XX.

Patrimoni i llegat cultural

En 1956, José Luis Sampedro va treballar junt a Luis García Berlanga en el guion d'una película en el nom de "Els Gancheros" ambientada i en previsió de ser gravada en el riu Xúquer. No obstant, la direcció general de cinematrografía i teatre de l'época no va aprovar la producció per "raons d'orde moral, polític i social". José Luis Sampedro va continuar en elproyecto del llibre i en 1961 va publicar una novela El riu que nos du, en la que els protagonistes són els gancheros del Tajo. En 1989 va ser duta al cine per Antonio del Real.

Ademés de la novela de Sampedro, diversos estudis etnogràfics i històrics han documentat l'ofici, entre ells els treballs de José Luis Lindo Martínez, en el documental de la Filmoteca Espanyola de Noticiari i documentals (NODO). "Maderada, documentals en blanc i negre" en 1944, o les publicacions de José Sanz i Díaz, María Auxiliadora González Fenollera i Juan Piqueras Fava i Carmen Sanchís Deusa.

La memòria dels gancheros es conserva en vàries institucions museístiques. En Zaorejas, en l'alt Tajo, conta en el Museu dels Gancheros. En la localitat conquense de Cañizares es troba el Museu Regional dels Gancheros i la Fusta de Cañizares.

El 20 d'abril de 2021 els gancheros de l'Alt Tajo varen ser declarats be d'interés cultural, en la categoria de ben immaterial, per mig d'un acort publicat en el Diari Oficial de Castella-la Mancha el dia 28 del mateix més.

Posteriorment, l'1 de decembre de 2022, la UNESCO va incorporar la Festa dels Gancheros de l'Alt Tajo a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat dins de la candidatura multinacional «Timber Rafting» (transport fluvial de fusta), presentada conjuntament per Espanya, Alemània, Àustria, Chequia, Letònia i Polònia.