Gasometria arterial

Aparat per al monitoreo de gasos sanguíneus i mig intern. Conta en mòduls per a la medició de pH, PCO₂, PO₂, SatO₂, Na⁺, K⁺, Cl^-, Ca²⁺, hemoglobina (total i derivats: O₂Hb, MetHb, COHb, HHb, CNHb, SHb ), hematocrito, bilirrubina total, glucosa, lactato i urea- Cobas b 221 (Roche Diagnostics).

La gasometria arterial és una tècnica de medició respiratòria invasiva que permet, en una mostra de sanc arterial, determinar el pH, les pressions arterials d'oxigen i diòxit de carbono i la concentració de bicarbonat.

La valoració objectiva de la funció respiratòria de pacients constituïx una pràctica habitual en el procediment diagnòstic d'urgència. Això, junt en les senyes que aporta sobre l'equilibri àcit-bàsic, fa d'esta tècnica una de les exploracions complementàries més freqüentment solicitades, que ademés és barata i de fàcil interpretació.

Els paràmetros que es medixen en una gasometria arterial són els següents: pressió parcial arterial de diòxit de carbono (PACO₂), pressió parcial arterial d'oxigen (PaO₂) i pH. També es poden obtindre uns valors derivats que són importants per a la clínica: concentració de bicarbonat real i estàndar (HCO₃^-), diferència alveoloarterial d'oxigen i la pressió parcial d'oxigen necessària per a que la hemoglobina en sanc estiga saturada al 50% (P₅₀).

Requisits previs

Per a fer la gasometria arterial de forma correcta i obtindre uns valors fiables, s'han de prendre una série de precaucions:

• El pacient ha d'estar en repòs com a mínim uns 10 minuts, assentat o tombat. De lo contrari, obtindrem uns valors erròneus en la PO₂ arterial com a conseqüència de la major demanda d'oxigen que té lloc en els teixits despuix de realisar un esforç.

• El pacient ha d'estar dins d'unes condicions basals que no influïxquen en els resultats de la gasometria. Per a això, no ha de prendre certs medicaments ni haver fumat el mateix dia de la prova.

• S'ha de conéixer la fracció d'oxigen de l'aire inspirat (FiO₂). Generalment inspirem aire en un 21% d'oxigen aproximadament, pero alguns pacients poden estar sent tractats en oxigen hiperbárico (100% d'oxigen) o en qualsevol atra fracció, lo que provocarà canvis en l'interpretació dels resultats.

• S'ha de fer la gasometria a una temperatura coneguda i ambiental, ya que canvis en la mateixa poden alterar el grau de solubilidad del oxigen en sanc i podem medir un valor fictici.

Tècnica de punción

La mostra de sanc que s'obté del pacient per a realisar este tipo de gasometria deu ser presa directament d'una artèria. La punción es realisa en artèries fàcilment accessibles i que tinguen branques colaterals per a que, si es danya l'artèria en punchar-la, es mantinga la vascularización de la zona. Normalment es realisa en l'artèria radial. En el seu defecte pot utilisar-se la braquial, pedia, tibial posterior, temporal superficial (en chiquets) o femoral per orde de preferència.

Els recursos materials necessaris per a realisar la punción són:

• Antiséptico
• Gases estèrils i esparadrapo
• Anestèsia local tipo scandinibsa 2%
• Cheringa d'insulina per a l'infiltració d'anestèsia local
• Contenidor d'objectes punchants
• Agulla i cheringa especial per a gasometria (les convencionals no servixen perque els gasos travessen el plàstic)

Es deu prendre una série de precaucions abans d'iniciar l'intervenció:

• En pacients somesos a tractament anticoagulant, es deu mantindre la pressió sobre la punción durant a lo manco 10 minuts

• Evitar zones en múltiples punciones i hematoma
• Si s'opta per puncionar l'artèria radial es deu realisar primer la prova o test d'Allen per a comprovar el rec adequat de la mà.

El test d'Allen és un procés que dura pocs minuts i que servix per a comprovar si existix algun problema trombótico en la mà. Consta dels següents passos:

1. Se li demana al pacient que tanque el puny.
2. Es comprimixen simultàneament les artèries radial i cubital durant uns segons. La palma de la mà deu tindre un color pàlit, al no tindre fluix arterial.
3. Es deixa de comprimir l'artèria cubital i el color deurà tornar a la mà del pacient en 15 segons aproximadament. Si el color de la mà no es restablix en eixe temps, es deu elegir un atre lloc per a realisar la punción.
4. Estos passos es repetixen lliberant l'artèria radial.

Despuix d'haver pres les precaucions que prèviament s'han expost, es procedix a realisar l'extracció de la mostra de sanc arterial:

1. Es prepara el material i es coloca al pacient en decúbito supino en l'extremitat estesa.
2. Es neteja la zona en un antiséptico i es coloca la mà en posició neutra o en llaugera extensió.
3. Despuix de la neteja de la pell i utilisant guants (no estèrils) s'infiltra un mínim de 0,3 ml del anestésico local per plans, i en la zona perifèrica a la localisació de l'artèria a puncionar.
4. Es localisa l'artèria elegida, realisar una llaugera pressió en el dit índex sobre ella que siga suficient per a percebre el clapit en claritat
5. Es punciona l'artèria en l'agulla (unida ya a la xeringa) en direcció cefàlica i en un inclinament de 30°-45° en relació en la superfície de la pell. Quan l'agulla punciona l'artèria es produïx l'aparició de sanc de forma pulsátil sense necessitat de realisar aspiració.
6. S'extrau un mínim d'1-3 ml.
7. Es retira l'agulla i es comprimix la zona de punción durant 5 minuts. Es realisa en l'objectiu de detindre la hemorràgia, la compressió no deu produir la falta de rec.