Gaudos

Gaudos

Gaudos o Gaudo (), també cridada Gavdos, Gozzo, Goig, coneguda des de l'antiguetat com Cauda i Clauda, és l'illa més meridional de Grècia, i es troba localisada al sur de l'illa de Creta. Administrativament, és un municipi que forma part de l'unitat perifèrica de la Canea. L'illa de Gaudos és considerada el lloc més meridional d'Europa.

L'illa es troba conectada en la veïna Creta per llínees regulars de barcos que partixen i arriben entre Gaudos i Creta (en concret, els ports de Sfakia, Sougia i Paleochora).

Vista espacial de l'illa de Gaudo

Els penya-segats de la Veta Tripiti

Gaudos en la mitologia

Una tradició identificava Gaudos en Ogigia, l'illa de Calipso, que va estar en Odiseo sèt anys. La llegenda conta que també va contribuir notablement al creiximent demogràfic de l'illa, ya que va deixar als seus quatre fills (Llatins, Nafsizos, Nafsinos i Afson) en l'illa.

Hi ha una cova que pot ser visitada pels turistes i que es creu que és la cova de Calipso, pero els habitants natius diuen que l'original va ser omplida d'arena fa temps.

Història i arqueologia

Calipso i Odiseo en l'illa, pintura d'Arnold Böcklin, 1883.

Són vàries les fonts de l'Antiguetat que mencionen a Gaudos, com Heródoto, Ptolomeo i Estrabón. També apareix en la llista de 22 ciutats cretenses del geógrafo bizantí de el VI Hierocles, baix la forma Κλαῦδος.

En Gaudos hi ha abundants restants arqueològics en diferents llocs de l'illa. Entre atres elements, s'han trobat numeroses tombes i tallers de ceràmica de distintes époques. Els materials més antics pertanyen al periodo neolític. Hi ha ceràmica de totes els periodos de la civilisació minoica, encara que sembla predominar la pertanyent al minoico mig.

Del periodo neolític s'han trobat restants de ceràmica; també hi ha ferramentes de pedra. Entre les troballes del periodo minoico figura un edifici. Hi ha una necròpolis dels periodos clàssic i helenístico. Els restants de l'época romana són numerosos i estan dispersos per tota l'illa: edificis, viles rurals, un aqüeducte, prenses d'olives, monuments funeraris. També hi ha una fortificació que podria pertànyer al periodo veneciano.

L'illa o illot de Clauda es menciona en la bíblia en Fets 27:16. Provablement, est va ser l'últim viage de Pablo a Roma; encara que en calitat de presoner. Tot el capítul 27 de Fets, nos dona el relat d'este viage realisat per Pablo en companyia de Lucas. El comentari Bíblic Món Hispà apunta lo següent: Al front d'esta expedició anava el centurión Juliol, de la companyia Augusta. El viage va escomençar seguint la costa fins a Sidón.