Gaveta de Rubik

Gaveta de Rubik

Gaveta Rubik desfet.

La gaveta de Rubik és un rompecabezas mecànic tridimensional creat pel escultor i professor d'arquitectura hongarés Ernő Rubik en 1974. Originalment cridada «gaveta màgica», el rompecabezas va ser llicenciat per Rubik per a ser venut per Ideal Toy Company en 1980, any en el qual va guanyar el premi alemà a Joc de l'Any en la categoria de millor rompecabezas. Fins a 2020 es varen vendre quatrecents cinquanta millons de gavetes en tot lo món, convertint-ho, no solament en el rompecabezas més venut, sino que és considerat, en general, el joguet més venut del món.

Una gaveta de Rubik clàssic posseïx sis colors uniformes (tradicionalment blanc, roig, blau, taronja, verda i groc). Un mecanisme d'eixos permet a cada cara girar independentment, mesclant aixina els colors. Per a resoldre el rompecabezas, cada cara deu tornar a quedar en un sol color.

Es dia inicialment «Gaveta Màgica». Este rompecabezas tridimensional té una estructura fascinant: en la seua versió clàssica, consta de vintissís peces mòvils i pot presentar fins a 43 252 003 274 489 856 000 combinacions diferents. A pesar d'eixa sorprenent cantitat de possibilitats, solament hi ha una configuració correcta que mostra tots els colors alineats en cada una de les seues sis cares. Resoldre-ho implica moure les peces en precisió a través d'una seqüència específica de moviments per a alcançar eixe estat ordenat.

La gaveta va celebrar la seua 25.º aniversari en 2005, per lo que va eixir a la venda una edició especial del mateix en la que la cara blanca va ser remplazada per una reflectante en la que es llegia «Rubik's Cube 1980‑2005». En el seu 30.º aniversari, en 2010, es va comercialisar una atra edició especial fabricada en fusta.

Existixen variacions en diversos números de nivells. Les principals versions que hi ha són les següents: el 3×3×3, la gaveta de Rubik original, el 4×4×4 (La venjança de Rubik), el 5×5×5 (La gaveta del professor); i des de setembre de 2008 el 6×6×6 i el 7×7×7 de Panagiotis Verts. L'empresa Shengshou ha llançat al mercat des de principis de 2012 gavetes de 8×8×8, 9×9×9 i 10×10×10. Des de llavors ixen tant nous productes com a noves marques.

Ara hi ha 1x1x2, 1x2x2, 2x2x2, 2x2x3, 2x2x3, 3x3x1, 3x3x2, 3x3x4, més grans com el 11x11x11, 12x12x12, 13x13x13, 14x14x14, 15x15x15, 17x17x17, 19x19 i 21x21.

Algunes persones han imprés un 28x28x28, 33x33x33 i 34x34x34.

Existixen programes tecnològics .exe d'una Inteligència artificial resolent un 100x100x100 i 1000x1000x1000 i fins a un de 10 mil x 10 mil x 10 mil.

També existixen d'uns atres poliedres o una atra perspectiva, com el Pyraminx (piràmide de 4 cares), Pyramorphix (piràmide que té el mecanisme d'una gaveta 2x2)

La gaveta de Rubik sempre ha segut popular en tot lo món, duent a que cada volta més gent intente resoldre-ho lo més ràpit possible. Aixina és com es va originar la WCA, una associació de competicions de gavetes de Rubik. En estes competicions s'han trencat molts récorts del món, sent el récort actual de 2.76 segons conseguit pel polac Teodor Zajder en giner de 2026.

Concepció i desenroll

Intents previs

En març de 1970, Larry Nichols va inventar un rompecabezas en peces rotables en grups de 2×2 i va presentar una solicitut de palesa canadenca. El joguet de Nichols se sostenia, per mig d'imans. A Nichols se li va otorgar una palesa nortamericana (3655201) l'11 d'abril de 1972, dos anys ans que Rubik inventara la seua gaveta.

El 9 d'abril de 1970, Frank Fox va patentar el seu 3×3 esfèric. Va rebre una palesa del Regne Unit (1344259) el 16 de giner de 1974.

Invenció de Rubik

Envàs de la gaveta de Rubik, joguet de l'any de 1980. Ideal Toy Corp., fet en Hongria.

A mitan de la década de 1970, Ernő Rubik treballava en el Departament de Disseny d'Interiors en l'Acadèmia d'Arts i Treballs Manuals Aplicats en Budapest. Encara que generalment es diu que la gaveta va ser construïda com a ferramenta escolar per a ajudar als seus estudiants a entendre objectes tridimensionals, el seu propòsit real era resoldre el problema estructural que conseguira moure les parts independentment sense que el mecanisme sancer es desmoronara. Rubik no es va donar conte de que havia creat un rompecabezas fins a la primera volta que va mesclar la seua nova gaveta i va intentar tornar-ho a la posició original. Va obtindre una palesa hongaresa (HU170062) en 1975. Originalment, la gaveta de Rubik va ser cridada gaveta màgica (Bűvös kocka) en Hongria. El rompecabezas no havia segut patentat internacionalment en el determini d'un any de la palesa original. D'esta manera, la llei de paleses impedia la possibilitat de patentar-ho a nivell internacional. Ideal Toy Company volia a lo manco un nom reconeixible per a registrar; l'acort va posar a Rubik en el centre de l'atenció degut a que la gaveta màgica va ser renombrado com el seu inventor.

Els primers eixemplars de la gaveta de Rubik varen eixir a la venda a finals de 1977 en jugueterías de Budapest. La gaveta màgica s'unia per mig de peces de plàstic ensambladas entre sí que prevenien que les peces se separaren, a diferència dels imans en el disseny de Nichols. En setembre de 1979 es va firmar un acort en Ideal per a vendre la gaveta màgica a nivell mundial i el rompecabezas va fer el seu debut internacional en les fires de joguets de Londres, París, Núremberg i Nova York en giner i febrer de 1980.

Despuix de l'èxit internacional de la gaveta de Rubik en les jugueterías occidentals es va detindre breument per a que el joguet poguera adequar-se als estàndarts occidentals de seguritat i empaquetat. Es va produir una gaveta més llaugera i Ideal Toys va decidir canviar-li el nom; es varen prendre en conte el «Nuc Gordiano» i «Or Inca», pero la companyia es va decidir finalment per la «gaveta de Rubik». La primera entrega va ser exportada d'Hongria en maig de 1980. A raïl de l'escassea del producte varen sorgir moltes imitacions més barates.

Disputes de palés

Nichols li va assignar el seu palés a la seua companyia empleadora, Moleculon Research Corp., que va demandar a Ideal Toys Company en 1982. En 1984 Ideal va perdre la demanda per infracció de paleses i va apelar. En 1986 la cort d'apelacions va confirmar que la gaveta de Rubik de 2×2×2 «Pocket Cube» infringia la palesa de Nichols, pero va revertir el juí sobre la gaveta de Rubik de 3×3×3.

Encara en processos per a la solicitut de palesa de Rubik, Terutoshi Ishigi, un ingenier autodidacta i amo d'una forja prop de Tòquio, va fer una solicitut de palesa per a un mecanisme pràcticament idèntic i va rebre una palesa (JP55-8192) en 1976. Fins a 1999, quan va entrar en vigor la nova llei de paleses japonesa, l'oficina de Japó concedia paleses nacionals a tecnologia no divulgada dins del país sense necessitat de tindre novetat a nivell mundial. Per lo tant, la palesa de Ishigi és acceptada generalment com una reinvención independent.

Rubik va solicitar una segona palesa hongaresa el 28 d'octubre de 1980 i va solicitar atres paleses. En Estats Units se li va donar una atra el 19 de març de 1983.

L'inventor grec Panagiotis Verts va patentar un método per a crear gavetes més allà del 5×5×5 fins a 11×11×11 en 2003, encara que afirma que va tindre l'idea original al voltant de 1985. Els seus dissenys, que inclouen mecanismes millorats per als 3×3×3, 4×4×4 i el 5×5×5, són apropiats per al speedcubing. Es va anunciar que estes gavetes serien llançades al mercat en setembre de 2008 a través de la marca VCube.

Mecanisme

L'interior d'una gaveta de Rubik (núcleu).

Una gaveta de Rubik estàndar medix 5.6 cm en cada costat, encara que existixen variacions. El rompecabezas consta de 26 peces o gavetes menudes. Cada una inclou una extensió interna amagada que s'entrellaça en les atres gavetes, mentres els permet moure's a diferents posicions. No obstant, les peces centrals de cada una de les sis cares són simplement un quadrat fixat al mecanisme principal. Açò proveïx l'estructura per a que les atres peces encaixen i giren entorn. D'esta manera, hi ha vintiuna peces: una peça central consistent de tres eixos que sostenen els sis centres quadrats en el seu lloc, pero deixant que giren, i vint peces de plàstic que encaixen en ell per a formar el rompecabezas montat.

Cada u dels sis centres gira en un tornell (sostenidor) agarrats per la peça central. Un resort entre cada cap de tornell i la seua corresponent peça tensiona la peça cap a l'interior, per lo que el conjunt es manté compacte, pero encara es pot manipular fàcilment. El tornell es pot apretar o afluixar per a canviar la tensió de la gaveta. Les gavetes de marca oficials més recents tenen reblones en lloc de tornells, per lo que és impossible ajustar-los.

La gaveta pot ser desarmat sense massa dificultat, generalment rotando la capa superior uns 45° i fent palanca per a llevar una peça aresta. Per lo tant, est és un procés simple de «resoldre» la gaveta, desmontar-ho i tornar-ho a armar en un estat resolt.

Hi ha sis peces centrals que mostren una cara d'un sol color, dotze peces aresta que mostren dos cares coloreadas, i huit peces vèrtiç que mostren tres cares coloreadas. Cada peça mostra una combinació única de colors, pero no totes les combinacions estan presents (per eixemple, si roig i taronja són costats oposts d'una gaveta resolta, no hi haurà una peça aresta roja-taronja). La localisació relativa d'eixes gavetes sobre uns atres pot ser alterada girant el terç exterior o costat de la gaveta 90°, 180° o 270°, pero l'ubicació relativa del color dels costats sobre uns atres no pot ser canviada: està determinada per la posició relativa dels quadrats centrals.

Douglas Hofstadter, en l'edició de juliol de 1982 de Scientific American, va senyalar que les gavetes podien estar coloreados de tal manera que emfatisaren les arestes o els vèrtiços, en lloc de les cares, com la coloració estàndar ho fa; pero cap d'estos colors alternatius es va tornar popular.

Matemàtica

Permutació

La gaveta de Rubik original (3×3×3) té huit vèrtiços i dotze arestes. Hi ha $8!$ (40 320) formes de combinar els vèrtiços de la gaveta. Sèt d'estes poden orientar-se independentment i l'orientació de l'octava dependrà de les sèt anteriors, donant $3^7$ (2187) possibilitats. A la seua volta hi ha $12!/2$ (239 500 800) formes de dispondre les arestes, ya que una paritat dels cantons implica aixina mateix una paritat de les arestes. Onze arestes poden ser volteadas independentment i la rotació de la duodècima dependrà de les anteriors, donant $2^{11}$ (2048) possibilitats. En total el número de permutació possibles en la gaveta de Rubik és de:

$\frac{8!\cdot 12!\cdot 3^7\cdot 2^{11}}{2}$ = 43 252 003 274 489 856 000

És dir, quarantatrés trillons doscents cincuenta y dos mil tres billons doscents setenta y cuatro mil quatrecents ochenta y nueve millons huitcents cincuenta y seis mil permutació.

Cares centrals

Void Cube, gaveta de 3×3×3 sense cares centrals.

La gaveta de Rubik original no tenia marques en les cares centrals (encara que alguns duyen les paraules «gaveta de Rubik» en el quadrat central de la cara blanca), i per això resoldre-ho no requeria prestar atenció en orientar correctament dites cares centrals. No obstant, algunes gavetes han segut produïts comercialment en marques en tots els centres, com el cuboku. Teòricament pot resoldre's una gaveta tenint els centres rotados; pero es convertix en un desafiu adicional resoldre també els centres.

Marcar els centres de la gaveta de Rubik aumenta la seua dificultat degut a que expandix el conjunt de possibles configuracions distinguibles. Hi ha 4⁶/2 (2048) maneres d'orientar els centres, ya que una paritat dels vèrtiços implica un número par de moviments simples dels centres.

En particular, quan la gaveta és resolta, a banda de les orientacions de les cares centrals, sempre existirà un número par de cares centrals que requerixen un gir de 90°. Les orientacions dels centres incrementen el número total de permutació possibles de la gaveta de 43 252 003 274 489 856 000 (4.3 × 10¹⁹) a 88 580 102 706 155 225 088 000 (8.9 × 10²²).

Girar una gaveta al voltant del seu propi eix és considerat un canvi de la permutació, ya que involucra contar les posicions de les cares centrals. En teoria, existixen 6! formes de dispondre les sis cares centrals de la gaveta, pero solament 24 d'estes són possibles sense tindre que desarmar la gaveta. Quan les orientacions dels centres també són contades, el total de les permutació incrementa de 88 580 102 706 155 225 088 000 (8.9 × 10²²) a 2 125 922 464 947 725 402 112 000 (2.1 × 10²⁴).

Teoria de grups

Artícul principal → Grup de la gaveta de Rubik.

Siga P el conjunt de permutació de la gaveta de Rubik. Podem definir l'operació «seguida per», denotada per →, com

→: P × P → P

tal que a → b := b ∘ a:

és dir, a → b és el resultat d'eixecutar primer a i després b.

Cridarem seqüència o algoritme a qualsevol expressió de la forma a₁ → a₂ → ... →a_n, a on a₁, a₂, ... , a_n són girs.

Afirmació: (P, → ) és un grup.

Demostració: Clausura: a,b∈P, és fàcil vore quer b∈P, ya que són girs permesos.

• Associativa: (a → b ) → c = c ∘ (b ∘ a) = (c ∘ b) ∘ a = a → (b → c).
• Element neutre: la permutació trivial, la qual denotarem per $\mathrm{\varnothing }$, que correspon a no fer cap gir, és dir, P → $\mathrm{\varnothing }$ = $\mathrm{\varnothing }$ → P = P.
• Inversos: cada permutació té inversa. En efecte, si P = a₁ → a₂ → ... →a_n és una seqüència i definim Q = a_n^-1 → ... → a₂^-1 →a₁^-1, es comprova trivialmente que P → Q = Q → P = $\mathrm{\varnothing }$.

Algoritmes

En la terminologia dels aficionats a la gaveta de Rubik, una seqüència memorisada de moviments que té un efecte desijat en la gaveta és cridat algoritme. Esta terminologia deriva de l'us matemàtic de algoritme, un conjunt preescrito d'instruccions o regles ben definides, ordenades i finitas que permet realisar una activitat per mig de passos successius. Cada método de resoldre la gaveta ampra el seu propi conjunt d'algoritmes, junt a descripcions de quin és l'efecte de l'algoritme i quàn pot ser usat per a dur a la gaveta a un estat més propenc a estar resolt.

Molts algoritmes són dissenyats per a transformar solament una chicoteta part de la gaveta sense desarmar atres parts ya resoltes i aixina poder ser aplicats repetidament a diferents parts de la gaveta fins que quede resolt. Per eixemple, hi ha algoritmes per a intercanviar tres vèrtiços o canviar l'orientació de dos vèrtiços sense canviar al restant del rompecabezas.

Alguns algoritmes tenen un efecte desijat en la gaveta (per eixemple, intercanviar dos vèrtiços), pero poden tindre efectes colaterals (com permutar dos arestes). Dits algoritmes són a sovint més simples que uns atres sense efectes no desijats i són més comunament empleats al principi, quan la major part del rompecabezas no ha segut resolt i els efectes secundaris no són importants. Cap al final de la solució són usats algoritmes més específics (i per lo general més complexos) per a evitar mesclar parts de la gaveta que ya han segut resoltes.

Solucions

Notació

David Singmaster, creador de la «notació Singmaster».

La major part dels aficionats a la gaveta de Rubik usen una notació desenrollada pel matemàtic David Singmaster per a codificar una seqüència de moviments, denominada «notació Singmaster». La seua naturalea relativa permet que els algoritmes s'escriguen de manera tal que puguen aplicar-se independentment de quin costat és designat el superior o cóm estan organisats els colors en una gaveta particular, les lletres provenen del nom de la seua posició en anglés, és dir «F» ve de front, «B» de back, etc.

• ' > moviment antihorario.
• 1 > R (dreta) el costat directament a la dreta del front.
• 2 > L (esquerra): el costat directament a l'esquerra del front.
• 3 > O (dalt): el costat damunt o en la part superior del costat frontal.
• 4 > D (avall): el costat opost a la part superior, baix de la gaveta.
• 5 > F (front): el costat enfronte a la persona.
• 6 > B' (arrere): el costat opost al front.

• 7 > R' (dreta): el costat directament a la dreta del front.
• 8 > L (esquerra): el costat directament a l'esquerra del front.
• 9 > O (dalt): el costat damunt o en la part superior del costat frontal.
• 10 > D' (avall): el costat opost a la part superior, baix de la gaveta.
• 11 > F' (front): el costat enfronte a la persona.
• 12 > B (arrere): el costat opost al front.
• 13 > M (mig): la capa de l'el mig lo que és igual a moure L i R al mateix temps.
• 14 > M2 (mig): duplo.
• 15> R2 (dreta): duplo.
• 16> L2 (esquerra): duplo.
• 16 > U2 (dalt): duplo.
• 1> D2 (avall): duplo.
• 17 > F2 (front): duplo.
• 18 > B2 (arrere): duplo.
• f (dos capes front): el costat enfronte a la persona i la corresponent capa mija.
• b (dos capes arrere): el costat opost al front i la corresponent capa mija.
• o (dos capes dalt): el costat superior i la corresponent capa mija.
• d (dos capes avall): el costat inferior i la corresponent capa mija.
• l (dos capes esquerra): el costat a l'esquerra del front i la corresponent capa mija.
• r (dos capes dreta): el costat a la dreta del front i la corresponent capa mija.
• x (rotar sobre l'eix x): rotar la gaveta sancera en R.
• i (rotar sobre l'eix i): rotar la gaveta sancera en O.
• z (rotar sobre l'eix z): rotar la gaveta sancera en F.

Quan una lletra és seguida per una primera, indica un moviment en el sentit contrari a les agulles del rellonge, mentres que una lletra sense prima indica un moviment en sentit de les agulles del rellonge. Una lletra seguida per un 2 (ocasionalment en superíndex, ²) indica dos girs, o un gir de 180°.

Per a métodos que usen girs de capes miges (particularment el método de vèrtiços primer, desenrollat per Ernő Rubik) generalment s'accepta una extensió de la notació anomenada «MES», a on les lletres M, I i S indiquen moviments de capes miges. És usat, per eixemple, en els algoritmes de Marc Waterman.

La venjança de Rubik, gaveta en dos capes intermiges.

• M (mig): capa interna vertical en sentit «l».
• I (equador): capa interna horisontal en el gir en sentit «o».
• S (posició): capa interna (central) superior moguda en sentit «f».

El gaveta de 4×4×4 i atres gavetes més grans usen una notació estesa per a referir-se a les capes intermiges adicionals. En general, les lletres mayúscules (F B O D L R) es referixen a les parts exteriors de la gaveta (cridades cares). Les lletres minúscules (f b o d l r) es referixen a parts interiors de la gaveta (cridades gallets). Un asterisc (L*), un número en frente de la lletra (2L), o dos capes en paréntesis (Ll), signifiquen girar dos capes al mateix temps (tant la cara esquerra interior com l'exterior)

Solucions òptimes

Artícul principal → Solucions òptimes per a la gaveta de Rubik.

Encara que hi ha un significatiu número de possibles permutació per a la gaveta de Rubik, s'han desenrollat una série de solucions que permeten resoldre la gaveta en vint moviments.

Moltes solucions per a la gaveta de Rubik s'han descobert de manera independent. El método més popular va ser desenrollat per David Singmaster i publicat en el llibre Notes on Rubik's «Magic Cube» en 1981. Esta solució consistix en resoldre la gaveta capa per capa: la que es diu superior es resol primer, seguida de la del mig, i per últim l'inferior. Despuix de certa pràctica és possible resoldre la gaveta en menys d'un minut. Atres métodos són, per eixemple, «cantons primer» i métodos que combinen varis métodos. Archiu:Rubik 3x3 cube resolution by Ernesto González Alemán.ogv

S'han desenrollat solucions ràpides per a resoldre la gaveta lo més eficaçment possible. El método més utilisat per speedcubers, conegut com a «método Fridrich» o «CFOP», va ser popularisat per Jessica Fridrich. És similar al método capa per capa, pero ampra una major cantitat d'algoritmes, especialment per a orientar i permutar l'última capa. Les quatre arestes de la primera capa (la creu) es resolen primer, seguit dels vèrtiços de la primera capa i les arestes de la segona capa resolts simultàneament (F2L). Després es orienta i permuta l'última capa (OLL i PLL, respectivament). La solució de Fridrich requerix deprendre aproximadament cent vint algoritmes, pero permet resoldre la gaveta en sol cincuenta y seis moviments promig. Per a facilitar el seu aprenentage se sol deprendre primer una reducció del método, esta consta de poc més de dèu algoritmes. Una atra solució molt coneguda va ser desenrollada per Lars Petrus. En eixe método una secció de 2×2×2 es resol primer, seguida d'una atra de 2×2×3, i després les arestes colocades incorrectament es resolen usant un algoritme de tres moviments que elimina la necessitat d'un possible algoritme d'treinta y dos moviments. El principi d'este método és eliminar la desventaja que es presenta en métodos capa per capa de tindre que desarmar i tornar a armar constantment la primera capa; les seccions de 2×2×2 i 2×2×3 permeten que varis costats siguen girats sense arruïnar atres progressos. Una de les ventages d'este método és que tendix a donar solucions en menys moviments, per eixa raó, el método és popular per a competències per número de moviments.

En 1997 Denny Dedmore va publicar una solució usant íconos esquemàtics per a representar els moviments que deuen fer-se, en lloc de la notació habitual.

La Solució definitiva per a la gaveta de Rubik de Philip Marshall és una versió modificada del método de Fridrich que usa 65 girs promig, pero requerix la memorisació de sol dos algoritmes.

Un tipo diferent de solució és la desenrollada per Ryan Heise, la qual no utilisa algoritmes, sino un grup de principis fonamentals que es poden usar per a resoldre la gaveta en menys de quaranta moviments.

En 1982 David Singmaster i Alexander Frey varen plantejar l'hipòtesis de que el número de moviments necessaris per a resoldre la gaveta de Rubik, donat un algoritme ideal, podria estar «en els vint més baixos». En 2007, Daniel Kunkle i Gene Cooperman varen usar una supercomputadora per a demostrar que qualsevol gaveta de 3×3×3 podia ser resolt en un màxim de vintissís moviments. Entre març i agost de 2008, Tomas Rokicki va baixar el màxim a vinticinc, vintitrés i finalment vintidós moviments. En juliol de 2010 un grup d'investigadors, entre els que es trobava Rokicki, treballant en Google, va demostrar que el cridat «número de Deu» era vint. Per eixemple, la posició coneguda com «supervolteo» (O R2 F B R B2 R U2 L B2 R O' D' R2 F R' L B2 U2 F2), a on cada aresta està en la seua posició correcta, pero mal orientada, requerix vint moviments per a ser resolta. [Deu tractar-se d'un error, es resol en 19 moviments: (M D2F2U2B'R2U D R'F2L'D2R'F2R'F'B'R2D') [./Https://ebagesg.eu/SupervolteoWikipedia.pdf VerMovimientos] ]. Va ser la primera que es va trobar que requeria vint moviments. De manera més general, s'ha demostrat que una gaveta de Rubik n×n×n pot ser resolt de manera òptima en Θ(n² / log(n)) moviments.

Competències i plusmarques

Competències de speedcubing

Vore també: Speedcubing

Jan Sørensen (esquerra, avall), guanyador del campeonat danés de 1981 disputat en l'Universitat de Aarhus.

Speedcubing (o speedsolving) és la pràctica que intenta resoldre una gaveta de Rubik en el menor temps possible. Existixen una série de competicions de speedcubing a lo llarc del món.

El primer torneig mundial ho va organisar el Llibre Guinness de récorts mundials i es va portar a terme en Munich el 13 de març de 1981. Totes les gavetes varen ser girats quaranta voltes i lubricados en vaselina. El guanyador oficial, en una marca de trentahuit segons va ser Jury Froeschl, naixcut en Munich.

El primer torneig mundial internacional es va portar a terme en Budapest el 5 de juny de 1982 i ho va guanyar Mihn Thai, un estudiant vietnamita de Los Àngeles, en un temps de 22.95 segons. Des de 2003 les competicions es determinen pel promig de temps (de 5 intents); pero el millor temps únic de tots també ho registra la World Cube Association (WCA), que manté el registre de les plusmarques mundials. En 2004 la WCA va fer obligatori usar un dispositiu especial cridat Cronómetro Stackmat. Archiu:Erik Akkersdijk is solving a 3×3×3 Rubik's Cube in 10.50s.ogv Els campeonats amparats per la World Cube Association inclouen vàries modalitats de resolució de la gaveta de Rubik, incloent:

• Resoldre-ho en els ulls embenats. El temps cronometrat inclou l'inspecció i la resolució.
• Resoldre-ho en una mà.
• Resoldre-ho en la menor cantitat de moviments.

Aixina mateix, existixen atres categories a on es resolen les variacions de la gaveta de Rubik.

Ademés de les competicions oficials, hi ha modalitats alternatives no reconegudes per organismes reguladors, com:

• Resoldre-ho una persona en els ulls embenats i una atra dient-li quins girs fer, conegut com Blindfolded team.
• Resoldre la gaveta baixa l'aigua en una sola respiració.

Plusmarques

Estes són les plusmarques internacionals mundials de modalitats relacionades a la gaveta de Rubik aprovades per la World Cube Association. Xuanyi Geng té l'actual récort mundial de 3x3x3 single solve en un temps de 3.05 segons

Event	Tipo	Resultat	Persona	Competicions	Temps
3×3×3	Simple	0:03.05	CHN Xuanyi Geng	Shenyang Spring 2025	-
	Promig	0:04.36	CHN Yiheng Wang	Philippine Championship 2024	0:06.11 / 0:03.97 / 0:04.48 / 0:04.59 / 0:04.02
3×3×3: Blindfolded (Ulls embenats)	Simple	0:12.00	[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Tommy Cherry	Triton Tricubealon 2024	-
	Promig	0:14.05	[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Tommy Cherry	Rubik's WCA European Championship 2024	0:13.48 / 0:14.42 / 0:14.24
3×3×3: Blindfolded múltiple	Simple	62/65	[[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Graham Siggins	Blind Is Back LA 2022	57:47
3×3×3: One-handed (En una mà)	Simple	0:06.05	PHI Siguen Patrick Villanueva	Clocked in Quezon City 2024	-
	Promig	0:08.09	PHI Siguen Patrick Villanueva	Quezon City Open ll 2024	0:08.94 / 0:09.38 / 0:07.71 / 0:06.60 / 0:07.63
3×3×3: Fewest Moves (Menys moviments)	Simple	16 moviments	[[Image:Plantilla:Bandera/Itàlia|border|20px|Itàlia]] Sebastiano Tronto [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Aedan Bryant [[Image:Plantilla:Bandera/USA|border|20px|USA]] Levi Gibson	FMC 2019 / Ashfield Summer Challenge 2024	-
	Promig	20 moviments	SGP Wong Chong Wen	FMC Johor Bahru 2023	20 / 21 / 19

El 17 de març de 2012, 134 estudiants del Dr Challoner's Grammar School en Amersham, Anglaterra, varen batre l'anterior récort Guinness de major cantitat de persones resolent gavetes de Rubik al mateix temps en 12 minuts. La plusmarca anterior es va fer en decembre de 2008 en Santa Ana, Califòrnia, conseguint noventa y seis resolucions.

El 5 de febrer de 2016, el nortamericà Jay Flatland va presentar un robot controlat per Arduino, capaç de resoldre la gaveta en menys d'un segon.

El 25 de maig de 2013, en el Perry Open 2013, el mexicà Martín Telésforo, conegut com El Lleig, va batre récort mundial en el 4.41, pero finalment el torneig no es va fer oficial per desajusts en la direcció i la seua marca jamai es va registrar. Usuaris d'internet li varen acusar de fer trampes i va ser baneado de la WCA durant un temps. Açò va canviar el Speedcubing per a sempre.

Variacions

Diversos tipos de gaveta NXN, es mostren en l'image 2×2×2, 3×3×3, 4×4×4, 5×5×5, 6×6×6, 7×7×7.

10x10x10.

Existixen diferents variacions de la gaveta de Rubik, que apleguen fins a les tretze capes: la gaveta de 2×2×2, 3×3×3, el de 4×4×4, 5×5×5, de 6×6×6 (V-Cube 6), de 7×7×7 (V-Cube 7), de 8x8x8 (Shengshou 8x8), de 9×9×9 (Shengshou 9×9), de 10×10×10 (Shengshou 10×10), de 11×11×11 (YuXin 11×11), i de 13×13×13 (Moyu 13x13). No obstant, existixen gavetes de major tamany que no han eixit al mercat, per eixemple, el dissenyat per Oskar van Deventer, de dèsset capes, presentat en el Simpòsium de Nova York el 12 de febrer de 2011, o el de 22×22×22 de corenpuzzle.

CESailor Tech's I-cube és una variant electrònica de la gaveta de 3×3×3, feta de ledes RGB i interruptors. Hi ha dos interruptors en cada fila i columna. Pressionant un interruptor s'indica la direcció de la rotació, la qual cosa ocasiona que el display de ledes canvie els colors, simulant rotacions reals. El producte va ser mostrat en l'espectàcul de dissenys universitaris del govern de Taiwan el 30 d'octubre de 2008.

Una atra variació electrònica de la gaveta de 3×3×3 Cube és el TouchCube. Esgolant un dit sobre les seues cares provoca que els seus patrons de llums de colors roten de la mateixa manera que ho faria una gaveta mecànica. El TouchCube va ser introduït en la Fira de joguets americana internacional en Nova York en 15 de febrer de 2009.

Entre les variacions cúbiques destaca la «gaveta màgica», que és mecánicamente idèntic a l'original, pero usa números de colors en les seues cares de tal manera que l'única forma de resoldre-ho és que tots els números estiguen al dret en la mateixa cara; adicionalment els números de les cares formen quadrats màgics, els quals poden tindre tots la mateixa constant. Una gaveta molt similar és el cuboku en el qual l'objectiu és formar sudokus en els números de les cares. O una gaveta tallada de manera no paralela a les cares: el Skewb. Unes atres inclouen colocar imàgens en lloc de colors o dissenys de colors que confonguen al que resol, com colocar en un 4×4×4 quatre colors distints en cada cara per a un total de vintiquatre colors distints o reduir el número de colors a tres.

Una de les seues variacions més curiosa és el Oskar Treasure chest, creada per Oskar Van Deventer i produïda en massa en posterioritat per Meffert. La característica que fa esta modificació única és que permet, una volta resolt, extraure la seua capa superior (normalment blanca), per dins està buit, fent possible amagar objectes del tamany d'una pilota de gòlf.

La gaveta ha inspirat a una categoria sancera de rompecabezas similars, que inclou gavetes de diferents tamanys aixina com de distintes formes geomètriques. Algunes d'estes formes són el tetraedre (Pyraminx i la seua variant, Pyramorphix), l'octaedre (Skewb diamant), el dodecaedre (Megaminx), l'icosaedre (Dogic i Impossiball, icosaedre esfèric). Hi ha també rompecabezas que canvien de forma, com el Rubik's Snake i el Square One, usat en competències oficials. Ernő Rubik ha creat atres rompecabezas que diferixen prou del disseny de la gaveta, pero duen el seu nom, com Rubik 360, Rubik's clock, Rubik's magic i la seua variant Rubik's magic: master edition. Estos últims tres eren usats, també, en competències oficials.

A la seua volta, s'han creat diversos cuboides, rompecabezas basats en la gaveta de Rubik, pero en diferents dimensions, com el 1×1×2 (Boob cube),el 3×3×1 (Floppy cube), el 2×2×4, 2×3×4, 3×3×5...

Contínuament apareixen noves variants de la gaveta original; una de les més originals és la gaveta 3×3 DNA. La peculiaritat d'esta gaveta és que és buit, en diferents formes geomètriques en cada una de les seues cares, existint la versió clàssica i cóncava.

Durant l'auge de la gaveta, l'empresa de videojocs Atari va llançar els seus cartuchos per a consola Atari 2600 cridats «Rubik's Cube» (CX2698), «Atari Video Cube» (reedició que va canviar el nom per raons de copyright, CX2670) i el prototip «Rubik's Cube 3D» que no va eixir al mercat.

• 
  Pyraminx.
• 
  Megaminx.
• 
  Skewb.
• 
  Mirror Cube.

Variacions extradimensionales

MagicCube4D, un rompecabezas virtual «hardware» de 4×4×4×4.

En 1994 Melinda Green, Don Hatch, i Jay Berkenilt varen crear el cridat MagicCube4D, el qual és un model tetradimensional anàlec de la gaveta de Rubik en Java el qual consistix en hipercubos des de 2×2×2×2 fins a 5×5×5×5. En molts més estats possibles dit objecte és molt més difícil de resoldre. Fins ara solament setenta y ocho persones ho han conseguit resoldre. La forma geomètrica d'esta gaveta és d'un teseracto, en cada llínea dividida en tres parts iguals per al rompecabezas estàndar; el resultat d'açò és que ademés de les peces d'un, dos, i tres colors de la gaveta de tres dimensions existix un quart tipo de peça en quatre colors cada una en els vèrtiços.

En 2006 Roice Nelson i Charlie Nevill varen crear el model pentadimensional Magic Cube 5D des de 2×2×2×2×2 fins a 5×5×5×5×5 que fins ara ha segut resolt per sol dotze persones. En este rompecabezas existixen ademés peces en cinc colors sobre els vèrtiços.

NXN Clàssics

En esta família estan tots aquells puzles cúbics com el 3×3, és dir aquells en els que n=x. En la família N×N entren totes les gavetes de mateix número de cares, des del 1×1 fins al ya inventat (en massa) 49×49, encara que no tots han segut fabricats actualment.

Minx pyramides

En esta família entren alguns rompecabezas en forma de piràmide en quatre cares que giren cent vint graus cada una. Per eixemple: el Pyraminx, el pyramorphix el Master Pyraminx, el Professor Pyraminx, el Royal Pyraminx i el Emperor Pyraminx

També entren atres gavetes tipo face turning com l'octaedre face turning, el icosaix, el nebula o el face icosaedre a pesar de no ser piràmides.

Minx dodecaedres

En esta família entren diverses gavetes en forma de dodecaedre com el famós Megaminx, també els Gigaminx, Teraminx, Petaminx, Examinx, Zettaminx i el Yottaminx, que és el dodecaedre més gran del món.

Atres eixemples podrien ser els Kilominx, Flowerminx, Bahuina, Helicopter Dodecaedre, Starminx en totes les seues versions, Connerminx i Conermate.

També les variacions del 2×2 i 3×3 fets dodecaedre.

Les gavetes Tuttminx i Rayminx són icosaedres truncats, pero s'inclouen en este grup pel seu tipo de solució pareguda a la dels dodecaedres.

En la cultura popular

La gaveta de Rubik va fascinar a gent de tot lo món i es va tornar un dels jocs més populars d'Amèrica a mitan de la década de 1970. En sol sèt anys les vendes mundials havien superat els trenta millons d'unitats; un conegut comprador en el emporio de joguets de FAO Scwarz en Nova York va senyalar que s'havia convertit en «el joguet més solicitat». Alguns inclús sostenien que podia dur a un comportament obsessiu. Edicions pirates varen aparéixer en Taiwan, Hong Kong i algunes ciutats nortamericanes. La gaveta va donar lloc a una série de televisió i treballs lliteraris. Fins a giner de 2009, trescents cinquanta millons de gavetes han segut venuts en tot lo món, fent-ho el joc de rompecabezas més venut del món. La gaveta es va guanyar un lloc com a exhibició permanent en el Museu d'Art Modern de Nova York i va ingressar en l'Oxford English Dictionary després de sol dos anys. Manté un dedicat seguiment, en prop de quaranta mil entrades en YouTube que oferixen tutoriales i videos de solucions.

Gadgets i versions electròniques

En 2018, l'inventor de tretze anys en el seu pare, de Novell (Estats Units), va presentar la versió 2×2×2 de la gaveta de Rubik: WOWCube, en vintiquatre pantalles i varis jocs, que funciona com una consola de jocs.

Art

Gaveta de Rubik jaganta construït en el Campus Nort de l'Universitat de Míchigan.

Àlber (The Astor Cube) és una escultura giratòria dissenyada per Tony Rosenthal que es troba en la ciutat de Nova York. En juny de 2003 va ser cobert en panels de colors que ho feyen vore com una gaveta de Rubik. De manera similar, els estudiants de l'Universitat de Míchigan varen crear una gaveta de Rubik jaganta i ho varen colocar en el Campus Central per al dia de les bromes d'abril de 2008. Conjuntament, un grup d'estudiants va construir una atra gaveta no funcional en més de setcents vint quilos d'acer per al Campus Nort de dita universitat. Llevat més vesprada eixe semestre, la gaveta va reaparéixer en setembre de 2008 el primer dia de classes. Encara que va ser retirat novament, l'universitat està planejant una instalació d'art de la gaveta de Rubik permanent en el Campus Nort. L'àrea de la década de 1980 de Disney's Pop Century Resort inclou l'escultura jaganta d'una gaveta de Rubik en escales incloses.

Archiu:Mosaic40percent. caps block 101

Fragment de Dream Big de Pete Fecteau.

Varis artistes han desenrollat un estil puntillista usant gavetes de Rubik. Este art, també conegut com a Cubisme de Rubik, usa gavetes de rubik estàndar. La primera obra d'art registrada va ser creada per Fred Holly, un home cego de xixanta anys, a mitan de la década de 1980. Estes obres se centraven en patrons geomètrics i de colors. L'artiste galliponter «Space Invader» va escomençar a exhibir obres puntillistas, inclosa una d'un home darrere d'un escritori i una atra de Mario Bros., usant gavetes de Rubik en juny de 2005 en una exhibició anomenada «Rubik Cubism» en Sixspace, Los Àngeles. Abans de dita exhibició l'artiste havia usat gavetes de Rubik per a crear un Space Invaders jagant. Un atre artiste semblat és Robbie Mackinnon de Toronto, Canadà, els primers treballs del qual es varen publicar en 2007, qui assegura haver desenrollat el seu puntillismo cubiste anys arrere, mentres era professor en China. El treball de Robbie Mackinnon s'ha exhibit en «Believe it or Not» de Ripley i s'enfoca en l'us de pop-art, mentres que Space Invader ha exhibit el seu «Cube Art» junt al mosaic de Space Invaders en galeries públiques i comercials.

En 2010 Pete Fecteau va crear Dream Big, un tribut a Martin Luther King Jr. usant 4242 gavetes de Rubik oficials. Fecteau treballa també en l'organisació You Ca Do The Rubik's Cube per a crear dos guies destinades a ensenyar a chiquets en edat escolar a crear mosaics en gavetes de Rubik a partir de plantilles que ell mateixa realisa.

Vore també

• Rompecabezas de combinació

• Grup de la gaveta de Rubik, estructura algebraica vinculada a la gaveta
• Va dominar de Rubik (3×3×2)
• Helicopter Cube
• Método Principiante

Bibliografia

• Bizek, Hana M. (1997). Mathematics of the Rubik's Cube Design (en anglés), Pittsburgh, Pennsilvània: Dorrance Pub. Co. ISBN 0805939199.
• (1980) Unscrambling the Cube (en anglés), Burbank, Califòrnia: Zephyr Engineering Design. ISBN 0940874032.
• (1981) Rubik's Cube Made Easy (en anglés), Culver City, Califòrnia: Peace Press. ISBN 0915238527.
• Harris (2008). Speedsolving the Cube: Easy-to-follow, Step-by-Step Instructions for Many Popular 3-D Puzles (en anglés), Nova York: Sterling Pub. ISBN 978-1402753138.
• Nourse, James G. (1981). The Simple Solution to Rubik's Cube (en anglés), Nova York: Bantam. ISBN 0553140175.
• (1981) Cube Games: 92 Puzles & Solutions (en anglés), Nova York: Holt, Rinehart and Winston. ISBN 0030615240.
• (1981) Mastering Rubik's Cube: The Solution to the 20th Century's Most Amazing Puzle (en anglés), Nova York: Holt, Rinehart and Winston. ISBN 0030599415.

Enllaços externs

• «Teach yourself cube-bashing» (en anglés). Cairns Families' Website. Demon. Archivat des d'el original, el 15 de març de 2012. Consultat el 6 de març de 2012.
• «Rubik's Cube, méthodes pour tous» (en francés). Consultat el 30 de setembre de 2017.
• «My speed cubing page» (en anglés). Consultat el 30 de setembre de 2017.

La gaveta de rubik en el cine. RubikArt https://youtu.be/YwM9vBr9YSY