Arduino

Arduino

Arduino és una companyia de desenroll de software i hardware lliures, aixina com una comunitat internacional que dissenya i manufactura plaques de desenroll de hardware per a construir dispositius digitals i dispositius interactius que puguen detectar i controlar objectes del món real. Arduino s'enfoca en acostar i facilitar l'us de l'electrònica i programació de sistemes embebidos en proyectes multidisciplinario. Els productes que ven la companyia són distribuïts com hardware i software lliure, baix la Llicència Pública General de GNU (GPL) i la Llicència Pública General Reduïda de GNU (LGPL), permetent la manufactura de les plaques Arduino i distribució del software per qualsevol individu. Les plaques Arduino estan disponibles comercialment en forma de plaques ensambladas o també en forma de kits fes-ho tu mateixa (de l'anglés DIY, «Do It Yourself»).

Els dissenys de les plaques Arduino usen diversos microcontroladors i microprocessadors. Generalment el hardware consistix d'un microcontrolador Atmel AVR, conectat baix la configuració de «sistema mínim» sobre una placa de circuit imprés a la que se li poden conectar plaques d'expansió (shields) a través de la disposició dels ports d'entrada i eixida presents en la placa seleccionada. Les shields complementen la funcionalitat del model de placa amprada, agregant circuitería, sensors i mòduls de comunicació externs a la placa original. La majoria de les plaques Arduino poden ser alimentades per un port USB o un port barrel Jack de 2.5 mm. La majoria de les plaques Arduino poden ser programades a través del port serie que incorporen fent us del Bootloader que duen programat per defecte. El software de Arduino consistix de dos elements: un entorn de desenroll (IDE) (basat en l'entorn de processing i en l'estructura del llenguage de programació Wiring) i un carregador d'arrancada (bootloader, per la seua traducció a l'anglés), que és eixecutat de forma automàtica dins del microcontrolador en quant este s'encén. Les plaques Arduino es programen per mig d'un computador, usant comunicació serie.

El proyecte Arduino té els seus orígens en el proyecte Wiring, el qual sorgix en 2003 com una ferramenta per a estudiants en el Interaction Design Institute Ivrea en Ivrea, Itàlia, en l'objectiu de proporcionar una forma fàcil i econòmica de que principiantes i professionals crearen dispositius que pogueren interactuar en el seu entorn per mig de sensors i actuadors. La primera placa Arduino comercial va ser introduïda en l'any 2005, oferint un baix cost econòmic i facilitat d'us per a novells i professionals. A partir d'octubre de l'any 2012, es varen incorporar nous models de plaques de desenroll que ampraven microcontroladors Cortex M3 i ARM de 32 bits; dits models coexistixen en els inicials, que integren microcontroladors AVR de 8 bits. cal resaltar que les arquitectura ARM i AVR no són iguals, per lo que tampoc ho és el seu set d'instruccions a nivell ensamblador i per això algunes biblioteques realisades per a operar en una arquitectura presenten complicacions en ser amprades en l'atra. A pesar de lo anterior, totes els models de placa Arduino es poden programar i compilar baix el IDE predeterminat de Arduino sense cap canvi, açò gràcies a que el IDE compila el còdic original a la versió de la placa seleccionada.

Història

Placa Arduino UNO en comunicació RS232

De forma estricta, el proyecte «Arduino» es va iniciar en l'any 2005 com un proyecte enfocat a estudiants en el Interaction Design Institute Ivrea (IDII), d'Ivrea (Itàlia). En aquells anys, els estudiants usaven el microcontrolador BASIC Stamp, el cost del qual era de $100 USD, un cost considerablement alt per a un estudiant promig. Abans de l'any 2005, específicament durant l'any 2003, Hernando Barragán havia creat la plataforma de desenroll Wiring com a resultat del seu proyecte de tesis en el mestrage en el IDII, baix la supervisió de Massimo Banzi i Casey Rees, els qui eren coneguts per haver treballat en el llenguage Processing i donaven classes en el IDII. L'objectiu del proyecte era crear ferramentes simples i de baix cost per a la creació de proyectes digitals per part de persones sense alts coneiximents tècnics o sense un perfil d'ingenieria. El proyecte Wiring era una placa de desenroll d'hardware que constava d'una placa de circuit imprés (PCB) en un microcontrolador ATmega168, un Ambient de Desenroll Integrat (IDE) basat en funcions de processament i una biblioteca de funcions per a programar fàcilment el microcontrolador. Retornant a l'any 2005, Massimo Banzi junt en David Mellis (un atre estudiant de el IDII) i David Cuartielles, varen agregar soport a Wiring per al microcontrolador ATmega8, més econòmic que l'inicial (Atmega168). Pero en lloc de continuar el desenroll en Wiring, es varen separar del proyecte i lo renombraron Arduino.

El nom Arduino ve d'un bar en Ivrea, Itàlia, en a on alguns dels fundadors del proyecte Arduino solien reunir-se. El bar té el nom de «Bar vaig donar Re Arduino», i va ser nomenat en honor a Arduino de Ivrea, qui va anar el margrave de la Marca de Ivrea i Rei d'Itàlia des de l'any 1002 fins a l'any 1014.

L'equip inicial de Arduino estava conformat per Massimo Banzi, David Cuartielles, Tom Igoe, Gianluca Martino i David Mellis. Hernando Barragán no va ser invitat a participar.

Posteriorment el proyecte Wiring va seguir alvance en plaques menys denses i costoses que es varen distribuir a través de la comunitat de còdic obert.

Adafruit Industries, un proveïdor de components electrònics i fabricant de plaques de circuit imprés, entre elles plaques Arduino, ubicat en la ciutat de Nova York, va estimar a mitan de l'any 2011 que s'havien produït comercialment més de 300 000 plaques Arduino oficials. En l'any 2013, va estimar que es trobaven en mans d'usuaris 700 000 plaques Arduino oficials.

En octubre de l'any 2016, Federico Musto (actualment ex CEO de Arduino), va adquirir el 50 % de la companyia despuix d'haver adquirit les accions d'un dels membres fundadors de l'equip. En abril de l'any 2017, la revista Wired va informar que Musto havia «fabricat el seu propi expedient acadèmic», havent-ho publicat en el lloc web de Arduino, conte personal de LinkedIn, i inclús en documents comercials oficials italians. Musto afirmava tindre un PhD en ciències de la computació pel Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), i un MBA de l'Universitat de Nova York. La revista Wired va reportar que cap de les universitats a on ell afirmava haver estudiat tenia registre algun de l'assistència de Musto. Musto va afirmar més vesprada, en una entrevista a Wired, que realment mai havia obtingut els graus acadèmics.

En l'any 2017, Massimo Banzi va anunciar la creació de la «Fundació Arduino», declarant que seria «un nou començ per a Arduino». Dita fundació, segons paraules del mateix Banzi, «permetrà defendre els valors fonamentals de la Comunitat Arduino dins de l'ecosistema de còdic obert i fer que el nostre compromís ( fent referència a l'empresa Arduini) en el còdic obert siga més sòlit que mai». No obstant ha existit certa incertitut del desenroll actual de dita iniciativa.

La controvèrsia entorn a Federico Musto va continuar en juliol de l'any 2017, segons els informes, per haver retirat llicències de còdic obert, esquemes i còdics del sitie web de Arduino, lo que va provocar escrutini i protesta per part de la comunitat de makers.

En octubre de l'any 2017, Arduino va anunciar la seua associació en la multinacional ARM Holdings (ARM). L'anunci dia, en part, que «ARM reconeix l'independència com un valor central de Arduino... sense cap acort d'us exclusiu en l'arquitectura ARM». Arduino té l'intenció de seguir treballant en tots els proveïdors i arquitectura de tecnologia.

Per a la producció en série de la primera versió es va prendre en conte que el cost no fora major de 30 euros, que fora ensamblado en una placa de color blau, devia ser Plug and Play i que treballara en totes les plataformes informàtiques tals com MacOSX, Windows i GNU/Linux. Les primeres 300 unitats de Arduino li les varen donar als alumnes de l'Institut IVREA, en la finalitat de que les provaren i escomençaren a dissenyar els seus primers prototips.^{cita requerida}

En octubre de 2025 l'empresa de semiconductors Qualcomm va adquirir Arduino.

Disputa per la marca Arduino

A principis de 2008, els cinc cofundadores del proyecte Arduino varen crear l'empresa Arduino LLC, el propòsit de la qual era englobar les marques comercials associades a les plaques Arduino. La fabricació i venda de les plaques Arduino devia ser feta per companyies externes, i Arduino LLC obtindria un royalty (comissió), d'ells. Els estatuts baix els quals es va crear Arduino LLC especificaven que cada u dels cinc fundadors originals transferirien la propietat de la marca Arduino a l'empresa recent formada (Arduino LLC).

A finals de 2008, l'empresa de Gianluca Martino (Smart Projects), va registrar la marca Arduino en Itàlia i va mantindre açò en secret dels atres cofundadores durant un periodo aproximat de dos anys. Açò va ser descobert quan la companyia Arduino LLC va intentar registrar la marca en atres parts del món (originalment ells s'havien registrat solament en EE. UU.), trobant que esta ya estava registrada en Itàlia. Les negociacions en Gianluca i la seua firma per a posar la marca baix control de la companyia Arduino LLC varen fallar. En l'any 2014, Smart Projects va començar a negar-se a pagar regalías. Després varen nomenar a un nou CEO, Federico Musto, que renombró a l'empresa Arduino SRL i va crear el lloc web arduino.org, copiant els gràfics i el disseny del arduino.cc original. Açò va resultar en una fractura en l'equip de desenroll de Arduino.

En giner de 2015, Arduino LLC va entaular una demanda contra Arduino SRL.

En maig de 2015, Arduino LLC va crear la marca mundial Genuí, utilisada com a marca fòra dels Estats Units.

En juliol de 2017, la nova companyia BCMI LABS LLC fundada per Massimo Banzi, David Cuartielles, David Mellis i Tom Igoe, va adquirir Arduino AG i totes les marques registrades de Arduino. Fabio Violante es va convertir en el nou CEO que reemplaçaria a Federico Musto, qui ya no treballaria per a Arduino AG.

Durant la «World Maker Faire» en Nova York de l'1 d'octubre de 2016, el cofundador i CEO de Arduino LLC (Massimo Banzi) i el CEO de Arduino SRL (Federico Musto), varen anunciar la fusió d'abdós companyies.

Hardware

Placa Arduino en Ethernet Shield i sensor de ritme cardíac

Arduino és un hardware lliure. Els dissenys de referència d'hardware es distribuïxen baix llicència Creative Commons Attribution Share-Alike 2.5 i estan disponibles en el lloc web de Arduino. Els esquemàtics i archius de montage de components (PCBs) per a algunes versions de plaques també estan disponibles.

Encara que els dissenys d'hardware i software estan disponibles baix llicències de copyleft, els desenrolladors han solicitat que el nom Arduino siga exclusiu del producte oficial i no s'use per a treballs derivats sense abans solicitar permís. El document de política oficial sobre l'us del nom Arduino emfatisa que el proyecte està obert a incorporar el treball d'uns atres en el producte oficial. Varis productes compatibles en Arduino llançats comercialment han evitat incloure el nom del proyecte Arduino en els seus dispositius en amprar noms que terminen en «-duino».

La majoria de les plaques Arduino consten d'un microcontrolador AVR Atmel-8 bits (ATmega8, ATmega168, ATmega328, ATmega1280, ATmega2560), cada microcontrolador consta de diverses cantitats de memòria flash, pines i funcions. Les plaques utilisen pines/cabezales femella d'una o dos rencs que faciliten les conexions i incorporació en atres circuits.

Les plaques Arduino poden conectar-se en mòduls adicionals denominats shields (escuts, per la seua traducció a l'espanyol), dits shields aumenten les característiques tècniques de la placa Arduino en us, degut a que posseïxen circuits específics que afigen una o més funcionalitats extres a la placa Arduino nativa en la qual s'utilise, també se'ls coneix com a plaques d'expansió. La majoria d'estos shields es conecten a través d'un bus serie I²C, encara que existixen també aquelles que ampren conexió per mig del bus UART (Universal Asynchronous Receiver-Transmitter, per la seua traducció a l'espanyol Transmissor-Receptor Asíncrono Universal), aixina com en el bus SPI (Serial Peripheral Interface, per la seua traducció a l'espanyol Interfaç Perifèric Série).

La majoria de les plaques inclouen un regulador llineal de 5 V i un oscilador de cristal de 16 MHz, o un ressonador de ceràmica segons siga el cas. Alguns dissenys, com el LilyPad, funcionen a 8 MHz i prescindixen del regulador de voltage a bordo per restriccions de factor/tamany de forma específiques.

Els models de Arduino es categorizan en plaques de desenroll, plaques d'expansió (shields), kits, accessoris i impressores 3D.

• Plaques: Arduino Galileo, Arduino Un, Arduino Leonardo, Arduino Due, Arduino Yún, Arduino Tre (En Desenroll), Arduino Zero, Arduino Micro, Arduino Esplora, Arduino Mega ADK, Arduino Ethernet, Arduino Mega 2560, Arduino Robot, Arduino Mini, Arduino Nano, LilyPad Arduino Simple, LilyPad Arduino SimpleSnap, LilyPad Arduino, LilyPad Arduino USB, Arduino Pro Mini, Arduino Fio, Arduino Pro, Arduino MKR1000/Genuí MKR1000, Arduino MICRO/Genuí MICRO, Arduino 101/Genuí 101, Arduino Gemma.
• Plaques d'expansió (shields): Arduino GSM Shield, Arduino Ethernet Shield, Arduino WiFi Shield, Arduino Wireless SD Shield, Arduino USB Host Shield, Arduino Motor Shield, Arduino Wireless Proto Shield, Arduino Proto Shield.
• Kits: The Arduino Starter Kit, Arduino Matèria 101.
• Accessoris: Pantalla LCD TFT, Adaptador USB/Série i MiniUSB/Série, Arduino ISP.
• Impressores 3d: Arduino Matèria 101.

Vore també

• BASIC Stamp
• Impressió 3D
• Gumstix
• MiniPC
• OOPIC
• PICAXE
• Raspberry Pi
• Robot
• X10
• Sanguino
• Hardware lliure
• Fritzing

Referències

Bibliografia

• (24 de març de 2009) Getting Started with Arduino, 1ª edició (en en), Make Books, pp. 128. ISBN 9781449363291.

• (15 de juliol de 2009) Programming Interactivity: A Designer's Guide to Proceserjrsing, Arduino, and openFramework, 1ª edició, O'Reilly Mija, pp. 768. ISBN 0596154143.

• (28 de decembre de 2009) [http:/yjyr/www.apress.com/book/view/9781430224778 Practical Arduino: Cool Projects for Open Source Hardware], 1ª edició, Apress, pp. 500. ISBN 1430224770.