Gaztelu zahar

Erro al crear miniatura:

L'Abarratea (Ayherre) és un gaztelu zahar de tres terrats que controla el pas entre Labort et Baja Navarra.

Gaztelu zahar /gas̪telu s̪ahar/ (del llatí castellum) és el nom donat en el País Vasc francés a les places fortes protohistòriques (castros). El nom significa "castell vell"

Freqüents sobre els punts prominents de 300 a 600 m d'altura, permetien el control militar de les vies de comunicació entre valls.

Descripció

Tipologia

Els gaztelu zahar eren recints defesos per murs o empalizadas dels que hui en dia solament queden els restants dels seus fossos, que senyalen una espècie de bonete al voltant del cim. Vists des de l'aire són espectaculars, pero des de terra solament es poden vore algunes discontinuidades en la silueta de la montanya en la que s'assenten. Solen ser difícils de vore per la vegetació que els cobrix.

Es poden dividir en tres tipos de recints:

• Els recints en escalons o terrats: En estos, la pendent s'ha excavat en terrats per a que els murs o empalizadas queden rebujats; este tipo de recint sembla particular del país vasc francés.
• Els recints en parapetos de terra: Són els més numerosos i, en estos, la terra dels fossos s'utilisa per a formar parapetos de terra junt al fos.
• Els recints en parapetos de pedra: Són els situats en les cotes més altes (a 600 m de mija) i els menys numerosos.

Poden tindre des d'1 a 7 llínees de defensa com el Gazteluzahar de Lantabat.

¿Quí els va construir?

La seua datació és incerta, pero se sol atribuir la seua construcció a grups militars que dominaven l'equitació de l'Edat del Bronze tardana o de la primera Edat del Ferro, sent provablement els mateixos que varen introduir en la regió el rito funerari dels cromlechs.

Els Gentils, jagants de la mitologia vasca, estrangers, sabio i poderosos, que se supon vivien en la part alta de les montanyes, podrien ser un recort popular d'eixes antigues èlits. En Alçay-Alçabéhéty-Sunharette, el gaztelu zahar Maide korralea « la tancada dels « el cercado de los Maide » » s'atribuïx clarament als Maide.

Funció

Al contrari que els oppida gals, més recents, estos gaztelu zahar solament tenien una funció militar ocasional, eventualment pastoral i religiosa, pero no servien per a viure permanentment.

Alguns castells més moderns, com els de Mauléon o els de Luxe, es varen construir sobre els gaztelu zahar.

Nom

Els gaztelu zahar donen a voltes el nom a la montanya a on es troben. Els nom més freqüents són:

• Gaztelu(a) simplement el castell
• Gazteluzahar o gazteluzaharre(a) (generalment transcrito gastelusare pels cartógrafos), l'antic castell
• Gaztelu-mendi(a) « (la) montanya del castell »,,
• Gaztelu-gain(a) « (la) cim del castell »,
• Gaztelu-harri(a) « (la) roca del castell » (transcrito com gastelary, gastalaria, gastellaya)
• Kurku(a) « (el) círcul »,
• Mokorreta « al espolón».

Llista de gaztelu zahar

Recints en parapetos de terra

La terra que s'ha tret dels fossos s'amontona en altura per a formar parapetos defensius.

nom	altitut	localisació	observacions
Elhina	350 m	Armendarits
Kurku	272 m	Béguios	4 llínees de defensa. Deteriorat
Harribeltza	522 m	Suhescun
Ullumendi Gaztelüzaharre	416 m	Ordiarp
Gaztelü-harria, Gaztelaia	479 m	Chéraute
Mokorreta	453 m	Macaye	Molt deteriorat
Gazteluzahar	472 m	Lantabat
Gazteluzaharre	361 m	Arhansus
Ursuia	436 m	Hasparren
Ursuia	387 m	Hasparren
Ursuia	330 m	Hasparren
Redoute Louis XIV	237 m	Sare	Destruït en 1977
?	229 m	Saint-Martin-d'Arrossa	95% destruït
Sardatz	148 m	Béhasque-Lapiste	En la vora del replanell
Gaztelu-harri, li Tuquet	225 m	Etcharry
Gazteluxaga	282 m	Arrast-Larrebieu
Gaztelü-gain	371 m	Libarrenx
Larleta	279 m	Berrogain-Laruns	Cresta amurallada
Txoikantegia	326 m	Idaux-Mendy
Pekatenborda	92 m	Larressore	Deteriorat
Lexegita	653 m	Trois-Villes
Kurku	152 m	Nabas
Zihorri	267 m	entre Mendionde i Hélette
Belozea	118 m	Itxassou
Larreondoa	85 m	Saint-Pée-sur-Nivelle
Gaztalepo	550 m	Ahaxe
Ahiga	300 m	Lohitzun-Oyhercq	Destruït en 1978
Xerrapo	299 m	Çaro	Destruït en 1981
Haitzhandialtea	440 m	Barcus
Mendixko	300 m	Irouléguy
Khoxü-gaina	343 m	Esquiule

Recints en parapetos de pedra

Els parapetos de pedra solen trobara en els gaztelu zahar situats en les cotes més altes.

nom	altitut	localisació	observacions
Gaztelu	629 m	Lecumberry
Larrango	579 m	Saint-Martin-d'Arrossa	Espolón fortificado
Urxilo	566 m	Saint-Martin-d'Arrossa	Espolón fortificado
Lerdatze	390 m	Armendarits
Gerra	445 m	Sorhoeta
Maide-korralea	667 m	Alçay
Zerkupe	1085 m	bosc de Orion, Saint-Michel
Munhoa	592 m	Hosta

Recints en escalons o terrats

Els parapetos estan posats sobre terrats que s'han excavat en la pendent del mont.

nom	altitut	Localisació	observacions
Abarratea	342 m	Ayherre	3 terrats
Mehaltzu	648 m	Pagolle	Espolón fortificado
Ursuia	678 m	Macaye
Hoxa handia	571 m	Lantabat
Gazteluzaharrea	256 m	Irissarry
Gaztelu-gaina	382 m	Bustince-Iriberry
Montarey	370 m	Etchebar
Gaztelü-harria (Gastalaria)	354 m	Sauguis
Gaztelu-mendi	343 m	Uhart-Cize
Gaztelü	582 m	Aussurucq
Ahaize	272 m	Ossès
Gaztelü-gaina	658 m	Sainte-Engrâce
Gaztelua (Gastellia)	313 m	Ahaxe
Xerberoenea	321 m	Germieta

Vore també

• Harrespil
• Història d'Aquitània
• País Vasc francés
• Castro (fortificació)

Bibliografia

• Général Gaudeul : Els enceintes de type protohistorique du Pays basque francais, Hommage au Musée Basque - 1989.