Gebel Barkal

Gebel Barkal o millor: Ŷébel Barkal (Montanya Pura) és el nom àrap del que fora lloc sagrat del regne de Napata, situat en una menuda montanya de 98 m d'altura en un cim pla, no molt llunt i al nort de la ciutat, en el mateix costat oriental del riu Nilo. El nom antic no es coneix. Hui dia està en el nort de l'actual Sudan, a 2 km al suroest de la ciutat de Karima.
És el promontori més alt en molts quilómetros a la redona, i també està ubicat baix de la Quarta Catarata, considerat un llímit natural.[1]
Aparentment va ser utilisat com una fita pels comerciants en l'important ruta entre Àfrica central, Aràbia i Egipte, com el punt a on era més fàcil creuar el gran riu.
Tant els antics egipcíacs com els kushitas creïen que la montanya era la llar del deu Amón, el "Tro de les dos terres", Egipte i Nubia. Les ruïnes d'un temple dedicat al deu es troben al peu de la montanya.
Història
[editar | editar còdic]Cap a l'any 1450 a. C., l'eixèrcit de Tutmosis III va aplegar a la zona de el Ŷebel Barkal, a on es va fundar Napata, i Egipte es va estendre encara una miqueta més seguint el riu Nilo. La regió va pertànyer a Egipte durant uns doscents anys, i despuix va ser capital d'un regne autòcton successor de Kerma. Els reis de Napata residien en el Ŷébel Barkal, a on s'han trobat tretze temples i tres palaus. També es varen erigir vàries piràmides meroíticas i capelles dedicades a Amón.
Restants arqueològics
[editar | editar còdic]S'han trobat dos esteles: la de Tutmosis III (de la dinastia XVIII) i la d'Harsiotef, de la dinastia XXII. Al peu de la montanya, el rei d'Egipte i Napata, Taharqo, va erigir un temple cridat pels grecs Thifonion i després pels romans el Thiphonium, perque estava decorat en figures de la deidad egipcíaca Seth, associat en Tifons (el mònstruo grec de les tormentes i volcans).
Els temples principals, aparte del Thyphonium, varen anar el de Amón, fundat per Tutankamón, i més tart reconstruït en la dinastia XXV, que és tan gran com el de Karnak; el de Amón i Mut, al costat de l'anterior, construït per Taharqo; el temple de Mut, també construït per Taharqo pero esculpido sobre la roca de la montanya i en numeroses representacions d'Hathor, Mut i Tefnut; i el de Natakamani, construït pel rei Natakamani (1-20 d. C.), al costat d'un palau real més antic.
Els restants ya varen ser informats cap al 1825, pero l'excavació detallada la va fer George Reisner, en 1916.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Richard A. Lobban. Historical Dictionary of Ancient and Medieval Nubia. p. 203, Scarecrow Press, 2004, isbn 0-8108-4784-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gebel Barkal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.