Gender Bender (The X-Files)

«et al»  és el catorzé episodi de la primera temporada de la série de televisió de ciència ficció nortamericana The X-Files. Estrenat en la cadena Fox el 21 de giner de 1994, va ser escrit per Larry i Paul Barber, dirigit per Rob Bowman, i va contar en una aparició especial de Nicholas Lligga, qui després apareixeria en el paper recurrent d'Alex Krycek. L'episodi és una història del «mònstruo de la semana», una trama independent que no està relacionada en la mitologia general de la série.

El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos vinculats a lo paranormal, cridat expedients X. En este episodi, Mulder i Scully comencen a investigar una série d'assessinats despuix de trobades sexuals. Els dos pronte descobrixen que un membre d'una secta religiosa que viu en Massachusetts pot ser el responsable, i pot ser que no siga un ser humà.

L'episodi es va inspirar en el desig del productor Glen Morgan de «un episodi en un toc més sexy»; als escritors els va resultar difícil escriure una història que mostrara el sexe com alguna cosa aterrador i també introduïra una comunitat similar a la dels amish. Aproximadament 6,8 millons de llars varen vore «Gender Bender» en la seua transmissió inicial. Posteriorment, l'episodi es va trobar en respostes crítiques mixtes, enfrontant crítiques pel seu abrupte final deus ex machina. L'anàlisis acadèmic de l'episodi ho va colocar dins d'una tradició de ciència ficció que atribuïx un element poderós i sobrenatural al contacte físic en extraterrestres. També s'ha vist com un reflex de l'ansietat sobre els rols de gènero emergents en la década de 1990.

Argument

En un club, una dòna jove, Marty (Kate Twa), seduïx a un jove para sexe casual. El home mor despuix i Marty ix de l'habitació com un home (Peter Stebbings). Els agents de el FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) són cridats a l'escena; Mulder creu que la mort del home va ser causada per una dosis fatal de feromonas. També hi ha ambigüitat en assessinats similars sobre el sexe de l'assessí. L'evidència de l'escena del crim du al duo a una comunitat similar als Amish en Steveston, Massachusetts, a la que Mulder crida els Kindred.

Mulder s'acosta a alguns dels Kindred, solament per a ser rebujat. Mentrestant, Scully es fa amiga d'un membre, el germà Andrew (Brent Hinkley), que es mostra contrari a parlar. Mentres li dona la mà, Scully sembla fascinada, no reacciona fins que Mulder capta la seua atenció. Els agents visiten la comunitat remota dels Kindred, a on se'ls demana que entreguen les seues armes abans d'ingressar. Mulder i Scully són invitats a sopar. Quan els Kindred es neguen a permetre que Scully tracte al Germà Aaron, un participant malalt en la taula, el Germà Andrew declara que els Kindred s'encarreguen dels seus. Mentrestant, en una atra discoteca, un home convenç a una chica per a que balle en ell tocant-li la mà.

Quan els Kindred escolten als agents fora del poble, Mulder comenta sobre l'absència de chiquets en la comunitat i afirma que reconeix alguns dels rostres de fotografies preses en la década de 1930. Curiós, retorna al llogaret eixa nit i escolta càntics mentres una processó dels Kindred es trasllada a un graner. Scully és guiada pel germà Andrew, qui diu poder donar-li informació sobre l'assessí, a qui crida germà Martin. Avall, en el graner, es pot vore el grup banyant el cos del germà Aaron en argila acuosa. Mulder s'amaga en un clavill, a on descobrix que el home malalt va ser enterrat viu i va començar a adquirir traces femenines. Mentrestant, el germà Andrew usa el seu poder per a seduir a Scully. Ella no pot resistir-se i està a punt de sucumbir ans que Mulder acodixca en la seua ajuda. Els agents són novament escoltats fòra del poble.

Un atre home, Michel (Nicholas Lligga), està tenint sexe en la forma femenina del germà Martin en un automòvil estacionat ans que un oficial de patrulla els interrompa. Quan Michel de sobte comença a tindre arcades, l'oficial és atacat pel germà Martin, qui es convertix en un home i escapa. En el hospital, Michel els revela de mala gana a Mulder i Scully que quan va mirar fòra de l'auto, la chica en la que estava «semblava un home». Els agents són alertats sobre activitat en la targeta de crèdit d'una víctima anterior, que va ser furtada pel germà Martin. Els agents perseguixen al germà Martin fins a un carreró, solament per a que els Kindred apareguen i li'l duguen. Al matí següent, els agents retornen a la vivenda dels Kindred, que ara sembla deserta. Els túnels estan completament bloquejats en argila blanca. Mulder i Scully caminen cap al camp propenc a on troben un gran círcul de cultiu, lo que sugerix que els Kindred són extraterrestres.

Producció

Mentres discutia els orígens de l'entrega, el productor Glen Morgan va dir que «volia un episodi en un toc més sexy». Va resultar difícil retratar el sexe com alguna cosa convincent i aterrador, lo que va fer que els productors introduïren el concepte de «gent com els Amish que són d'un atre planeta». «Gender Bender» va ser escrit pels escritors independents Larry i Paul Barber, el borrador inicial dels quals es va centrar en gran mida en el contrast entre la comunitat agrícola dels Kindred i una versió de la vida urbana «en connotacions molt sexuals», influenciada per les obres de l'artiste suís H. R. Giger. Este guion va passar per vàries reescritura durant el procés de desenroll, inclosa l'eliminació d'una escena en la que l'entrepierna d'algú es podrix, per a abordar les preocupacions sobre el contingut de l'episodi. Els càntics pronunciats pels Kindred no estaven en el guion entregat per Barber; varen ser agregats més vesprada pel productor Paul Rabwin.

Peter Stebbings va ser elegit per la seua similitut en l'actriu Kate Twa; abdós varen interpretar versions del mateix personage.

El personage de Marty va ser interpretat per dos actors: Kate Twa interpreta la seua forma femenina i Peter Stebbings la masculina. Twa va ser la primera dels dos en ser elegida, lo que va dur al productor R. W. Goodwin a basar el càsting de Stebbings principalment en el seu «gran semblat» en l'actriu. Esta semblança es va aprofitar en una escena que mostrava a Twa transformant-se en Stebbings; Goodwin va sentir que els dos actors eren massa similars per a que l'efecte fora evident, «eliminant l'energia del moment». Nicholas Lligga, qui va interpretar a una possible víctima en l'episodi, va retornar a la série en un paper recurrent com Alex Krycek, començant en «Sleepless» de la segona temporada. Twa també va retornar eixa temporada, interpretant a un ex colega de Scully en «Soft Light».

«Gender Bender» va marcar el debut com a director de Rob Bowman en la série; es va convertir en un dels directors més prolífics de la série, inclús va dirigir l'adaptació cinematogràfica de 1998, The X-Files: Fight the Future. A Bowman li va resultar difícil treballar en «Gender Bender»; el guion inicialment demanava que la llum d'una llanterna allumenara vàries escenes, pero es va descobrir que açò no era viable. Ademés, un decorat interior construït per a representar les catacumbes baix del graner dels Kindred era tan complicat de filmar que es va requerir una segona unitat per a tornar a filmar un gran grau de cobertura de la cambra. Esta necessitat de metraje adicional va requerir un dia adicional de filmació per a escenes en Duchovny.

Les prens exteriors del llogaret habitat pels Kindred varen ser filmades en una granja preservada de la década de 1890 en Langley, Columbia Britànica, mentres que els decorats interiors es varen construir en un escenari de sò. El chicotet poble visitat pels agents va ser filmat en Steveston, Columbia Britànica, un lloc que es va tornar a visitar per a filmar l'episodi de la primera temporada «Miracle Man». La música utilisada en les escenes de clubs nocturns de l'episodi va ser reciclada del treball anterior del compositor Mark Snow en la película per a televisió In the Line of Duty: Street War.

Bibliografia

• (2002) Strange TV: Innovative Television Séries from The Twilight Zone to The X-Files (en anglés), Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-32373-9.
• Edwards, Ted (1996). X-Files Confidential (en anglés), Little, Brown and Company. ISBN 0-316-21808-1.
• (1997) The Nitpicker's Guide for X-Philes (en anglés), Dell Publishing. ISBN 0-440-50808-8.
• (2001) Popular Texts in English: New Perspectives (en anglés), Universitat de Castella-la Mancha. ISBN 84-8427-126-9.
• (1996) Deny All Knowledge: Reading The X Files (en anglés), Syracuse University Press. ISBN 0-8156-0407-6.
• (1999) X Marks the Espot: On Location with The X-Files (en anglés), Atarassana Pulp Press. ISBN 1-55152-066-4.
• (1996) The X-Files Declassified (en anglés), Citadel Press. ISBN 0-8065-1745-X.
• (1995) The Truth is Out There: The Official Guide to the X-Files (en anglés), Harper Prism. ISBN 0-06-105330-9.

• (2009) Wanting to Believe: A Critical Guide to The X-Files, Millennium & The Lone Gunmen (en anglés), Mad Norwegian Press. ISBN 978-0-9759446-9-1.
• Westfahl, Gary (2005). The Greenwood Encyclopedia of Science Fiction and Fantasy: Themes, Works, and Wonders, Volume 2 (en anglés), Greenwood Publishing Group. ISBN 0-313-32952-4.