Genoteca

Una genoteca (library en anglés) és una colecció de clones cada u dels quals conté un vector al que se li ha insertat un fragment d'ADN derivat de el ADN o l'ARN totals de la cèlula o teixit. En el tamany suficient, la colecció de clons deuria contindre, teòricament, totes les seqüències existents en la font original de ADN, és dir, deuria contindre mostres de tot el ADN del organisme. És possible buscar en la genoteca un clon en un fragment de ADN d'interés per mig de métodos sensibles de detecció capaces de detectar dit fragment entre millons de clons diferents.

Entre els usos que se li poden donar a una genoteca estan:

L'aïllament de seqüències i genés: punt de partida per a l'estudi molecular. La conservació del genoma: l'excepcionalitat d'una mostra biològica aconsella conservar el seu material genètic (restants arqueològics, espècies en extinció, individus en patologies úniques). Estudi de la seqüència genómica: els métodos clàssics de seqüenciació de DNA implicaven la [clonació]] del genoma complet a secuenciar. El desenroll a partir de finals de la década de 2000 de métodos de seqüenciació d'alt rendiment o "next-generation" (vore Seqüenciació de el ADN) permet prescindir de la generació prèvia d'una genoteca.

Genotecas genómicas

Una genoteca genómica és un tipo útil de genoteca que conté fragments de el ADN genómicos generats per mig de la digestió parcial en cantitats limitantes d'una enzima de restricció la qual efectua corts en determinats llocs en una freqüència elevada en el genoma. Com a conseqüència, es produïx una digestió parcial de el ADN, de modo que només té lloc la fragmentació d'uns quants llocs de restricció, quedant el restant intacte.

Es genera aixina una colecció de fragments superposts en una llongitut idònea per a la clonació en un vector de clonació. Despuix de lligar el vector i el fragment de ADN, s'introduïx en una cèlula hoste.

La cantitat de clons que es necessiten per a generar una genoteca que cobrixca el genoma sancer dependrà del tamany de dit genoma i del tamany dels trossos de ADN obtinguts. Per tant, per a saber el número de clons que necessitem usem dos paràmetros:

N.º clones = Tamany genoma/tamany mig del fragmente x N.º de clons en el mateix inserte

Per a reduir la possibilitat de que en usar les enzimes de restricció algun gen d'interés es talle per la mitat, es té més d'un clon en el mateix fragment. Per açò, es multiplica pel número de clons que tinguen el mateix fragment.

Genotecas de ADN còpia (ADNc)

Una genoteca d'ADN còpia és un tipo de genoteca que conté còpies de ADN còpia de la població d'ARN mensager present en un determinat teixit. Este tipo de genoteca té vàries ventages:

• El clon obtingut conté solament els exones d'un gen, i per lo tant és una representació directa de la seqüència codificante d'un gen, sense els intrones ni atres seqüències promotores. Açò es convertix en una desventaja en cas de voler estudiar estes zones.
• Els diversos conjunts de ADNc que representen els transcritos d'un únic gen poden presentar diferències entre sí, indicant que s'estan usant promotors o llocs de poliadenilación alternatius, o be que s'està produint un brot i empalme en llocs diferents («splicing alternatiu»), de manera que alguns exones poden quedar inclosos o exclosos en alguns transcritor.
• L'us d'una font específica de ARNm permet crear una genoteca en una bona font de clons per a gens dels que se sap que s'expressen de manera preferent o exclusiva en un determinat tipo de teixit.

No obstant, el ADNc no proporciona indicació alguna sobre el tamany o el número dels exones ni de la seqüència dels llocs de empalme 3' i 5'.

La clonació de el ADNc es basa en l'acció de la transcriptasa inversa, una ADN polimerasa depenent de ARN derivada de retrovirus, que pot sintetisar la cadena de ADN complementària a una plantilla de ARN. Despuix d'açò, esta cadena única de ADNc s'usa com a plantilla per a la ADN polimerasa que convertix la molècula de cadena única en una atra de cadena doble. Llavors, esta molècula de ADN bicatenario és lligada en un vector apropiat per a crear una genoteca de ADNc representativa de tots els transcritos originals de ARNm que es troben en una cèlula o teixit original. Alguns vectores hábilmente construïts, cridats vectores d'expressió, contenen senyals de transcripció i de traducció adjacents al lloc d'inserció de el ADNc, fent possible la transcripció i traducció en bactèries, foncs o cèlules en cultiu, d'una molècula de ADNc de llongitut completa per a poder aixina produir la proteïna que codifica.