Geografia política

Geografia política

La geografia política és la part de la geografia humana que tracta de la distribució del territori sobre l'espai que ocupa el ser humà. És un àmbit d'estudi molt ampli, ya que el seu principal objecte d'estudi són les institucions polítiques, que poden anar des d'un chicotet grup de persones ben organisat i jerarquizado fins a un gran bloc econòmic o polític de caràcter internacional i no tractar-se solament de països. Sent complex este concepte, la geografia política s'interessa en tots els aspectes afins, com el procés polític, sistemes de govern, repercussió de les accions polítiques, etc.

L'espai geogràfic (poblacions, nacions, territoris, cultura, zones, etc.) és un atre objecte d'interés per a la geografia política, factor lligat a la ciència política, ya que igualment és un tema d'estudi el mig en que es desenrollen les institucions i les polítiques territorials.

Països per continent; antecedents històrics de la geografia política i les seues característiques

Artícul principal → Anex:Països.

Les àrees emergides i habitables del planeta Terra es distribuïxen en cinc continents i multitut d'illes, moltes adscrites a continents, que a la seua volta es dividixen políticament en 194 països. El continent en major número de països és Àfrica en 54, seguit de: Europa en 50, Àsia en 48, Amèrica en 35 i Oceania en 14.

A lo llarc de l'història humana s'ha estudiat la Geografia en un ambient polític, els dubtes i cuestionamientos dels fenomens polítics i el seu alcanç estaven ya sent discutits per Jean Bodin i Montesquieu, encara que ells minimisaven la percepció de l'espai com el mig físic dels fets polítics. Novament reapareix baix el nom de Geopolítica en els últims anys de el XIX com a especialitat científica, no obstant, en Alemània va destacar un gran geógrafo que va conseguir un alvanç en l'idea d'esta branca de la geografia humana baix la vista d'una Alemània que estenia els seus dominis i incrementava el seu poder, em referixc a Friedrich Ratzel (1844-1904) els llibres del qual Politische Geographie (1897) i Der Lebensraum (1901) parlen més a detall de la seua visió en la Geografia política. Ratzel estudia les relacions entre les societats i el territori que ocupen, i utilisa alguns conceptes procedents del camp de les ciències naturals per a interpretar fets polítics. Aixina, la consideració de l'Estat com un «organisme» territorial i l'idea de l'espai vital pel que competixen els Estats que desigen ampliar la seua esfera territorial; sense que falte l'anàlisis de certs caràcters físics, com la situació geogràfica, les fronteres i la forma del territori de l'Estat.

Abans de Ratzel, l'estudi de la Geografia política no havia format mai una disciplina sistemàtica. Jean Bodin havia buscat els llaços que unixen l'Estat a la terra que li soporta; segons ell les condicions naturals eixercixen una influència poderosa sobre els modos de vida i sobre la mentalitat dels pobles i, a continuació, sobre les seues formacions polítiques. Trobem la mateixa idea entre els filòsofs de el XVIII i particularment en Montesquieu qui, per a comprendre les institucions polítiques, apela no solament a el història, sino també a l'economia, la geografia, el clima; reconeix que les diferències de necessitats en distintes latitut han diferenciat els modos de vida, i per això, les lleis: a propòsit de les causes de la caiguda de l'Imperi romà, tindrà visions profundes sobre els inconvenients de la seua extensió desmesurada. És Ratzel qui primer comprén la complexitat de les condicions d'existència i de funcionament dels Estats, el que va saber donar al seu estudi el caràcter de ciència. Concep l'Estat com un organisme que resulta de la síntesis d'un fragment de terra i de humanitat, lo que va anar objecte d'una disciplina científica que analisa, classifica i compara.

Despuix dels postulats de Ratzel i les crítiques en referència a estes no varen ser positives ya que descriuria les accions d'Alemània en la Gran Guerra justificant-les baix les seues teories i conceptes; en conseqüència a açò, varis geógrafos es varen dedicar a desenrollar una visió en el centre de la qual són els problemes militars i estratègics, tals com els són les figures d'Alfred Mahan i Halford John Mackinder. Pero açò solament seria el següent pas cap a nous canvis en la manera de vore esta ciència, els events ocorreguts en la Segona Gran Guerra i posterior a esta va fer que la Geógrafa política obtinguera alvanços sorprenents sobre conceptes i métodos.

Tota societat que s'instala en un territori i ho convertixen en seu s'organisa baix una metodologia coherent i jerarquizada, despuix del transcurs del temps i el desenroll de les terres junt als seus habitants ho convertixen en una societat moderna la qual adquirix la denominació de Estat. Este Estat es dividix en dos fronts els quals són intern i extern: en l'interior de la societat es deu velar per la salut i benestar de la població, satisfer les seues necessitats, garantisar els servicis bàsics, repartir els recursos naturals i més; mentres que les accions externes, les quals es fan en atres Estats deuen prendre's baix la concepció de caràcter estratègic junt al domini dels seus bens i riquees, en métodos per a obtindre i satisfer necessitats com els acorts i negociacions.

El poder és una de les característiques que ha pres importància en esta ciència, degut a que molts geógrafos asseguren l'us d'esta per a poder realisar diverses relacions internes i externes, principalment els externs que són a nivell internacional; este poder es pot conferir a varis factors que poden ser els més estudiats com lo són l'econòmic, polític i militar, aixina com els culturals i socials. Açò lo podem vore més clar el moment d'analisar una de les formes de la mateixa coneguda com els 4 pilars del poder; estos pilars són característiques d'un Estat, ademés de la seua influència i respecte davant les relacions internacionals en atres actors. Estos quatre pilars són: força militar marejant, excedent d'energia econòmica, liderage ideològic i un cohesivo sistema de govern.

En conclusió, tots estos autors que han contribuït al tema coincidixen que la Geografia política és una ciència que està basat baix teories, conceptes, metodologia, objectes d'estudi, i és una branca de la Geografia humana. Prenent com a base per a això l'estudi i anàlisis dels conflictes polítics en un espai geogràfic, en l'objectiu d'analisar els mijos per a la satisfacció dels interessos dels grups socials en base en el procés organisatiu que impliquen lleis, institucions i valors dominants; tot açò baix escales de nivell mundial, regional, nacional i local a on actors poden realisar les seues accions dinàmiques i complexes al caire de factors socials, econòmics, culturals, entre uns atres més.

Vore també

• Ciència política
• Economia política
• Dret polític
• Mapa polític
• Geografia
• Geografia física
• Friedrich Ratzel
• Relacions internacionals