Geografia universal
La Geografia universal[1] és el títul donat a varis conjunts de llibres de geografia, l'objectiu de la qual era portar a terme una descripció i anàlisis de tot el Món, en senyes tant de Geografia física com de Geografia humana No obstant, este nom no és sempre el títul exacte dels conjunts en qüestió.
Les diferents Geografia Universals
[editar | editar còdic]
Conrad Malte-Brun
[editar | editar còdic]/* Conrad Malte-Brun */ va ser el primer en redactar una Descripció de la geografia universal a partir de 1810. La seua obra, composta de 6 volums, va ser terminada despuix de la seua mort per un dels seus colaboradors, Jean Jacques Nicolas Huot. Verdader descobriment del món, esta llabor intentava consolidar la disciplina encara recent naixcuda que era la geografia.
Théophile Lavallée reditó una versió « corregida, aumentada i actualisada» de l'obra de Malte-Brun. Eixa nova edició va ser editada en París per Furne et Cie entre 1855 i 1858.
Élisée Reclus
[editar | editar còdic]
_(14797283233).jpg){kind=link}
_(14777073822).jpg)
Élisée Reclus va redactar solament, en Suïssa, la Nova Geografia universal, publicada per Hachette entre 1876 i 1894,[2] que també va ser ilustrada pel seu amic el cartógrafo Charles Perron.[3][4] en el subtítul La terra i els hòmens. L'obra comprén 19 toms, en un 20.º d'anexos estadístics, que aborden cada u una zona geogràfica. Per eixemple, el tom II està dedicat a França, el tom XVI a Estats Units, el XVII a Mèxic, Centroamérica i el Carib. El total comprén 17,873 pàgines de text i 4,290 mapes i mils de gravats. Cada tom té mapes en colors, gravats en blanc i negre i un índex de noms i llocs citats. Per a la part sobre Colòmbia, es va inspirar en els treballs de Francisco Javier Vergara i Velasco.
Des del segon volum, Reclus va recórrer a Gillot lo que li va permetre prescindir dels gravadors de París.
Esta Nova Geografia universal va ser catalogada com més objectiva que els Atles publicats pels geógrafos influïts pels diversos nacionalisme. Li va anar especialment útil al Consell federal suís per a l'arbitrage del conflicte franc-brasiler o Qüestió de Amapá en 1900.[5]
Paul Vidal de la Blache i Lucien Gallois
[editar | editar còdic]
Paul Vidal de la Blache va concebre una Geografia universal repartint el món entre els seus discípuls: Pierre Denis es va encarregar del tom XV, dedicat a Amèrica del Sur. Pero va ser Lucien Gallois qui va dirigir i va realisar el proyecte despuix de la mort de Vidal en 1918. La publicació en l'editorial Armand Colin es va escalonar entre 1927 i 1948 Composta de 15 volums regionals (els anexos dels quals estan en 2 volums, lo que fa un total de 17 volums). Este nou treball és de geografia universitària mentres que les obres de Malte-Brun i de Reclus varen ser sobretot llibres de geógrafos "viagers". Vidal i Gallois es varen rodejar d'un equip i varen deixar cada tom baix la responsabilitat de l'especialiste de la regió estudiada. Les fotografies en blanc i negre varen reemplaçar als gravats.
Quillet
[editar | editar còdic]Una atra Geografia universal va ser publicada a la mateixa época que la de Vidal i Gallois, en Quillet, entre 1923 i 1928. Només composta de 4 volums, va reunir sobretot la geografia vidaliana (geografia regional francesa) la qual no va ser inclosa en el proyecte de Vidal a pesar de la seua fidelitat, aixina com la d'alguns discípuls de Raoul Blanchard.
Esta obra va haver un gran èxit públic, pero va ser oblidada relativament pronte perque es va considerar com a menor en el història del pensament geogràfic.
Roger Brunet i el GIP-RECLUS
[editar | editar còdic]En finalisar els anys 1980, Roger Brunet es va comprometre en la redacció d'una atra Geografia universal en el sí de el GIP-RECLUS que va fundar. Coeditado per Éditions Belin i el GIP-RECLUS entre 1990 i 1996, esta versió està composta de 10 toms, frut de la colaboració d'un centenar de geógrafos. Beneficiada per la fotografia en color i les bestreta científiques, integra numeroses reflexions conceptuals, com per eixemple l'utilisació de coremas.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Robert Ferras, Els Geographies universelles et li monde de leur temps, GIP Reclus, 1989.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Este artícul està traduït de "Geographie Universelle" de Wikipedia en francés [1]
- ↑ Élisée Reclus: un géographe d’exception
- ↑ BNF.
- ↑ Nouvelle géographie universelle : la terre et els hommes parell Élisée Reclus, Hachette (Paris) 1876-1894 disponible sur Gallica
- ↑ Federico Ferretti, « Li fonds Reclus-Perron et li vaig contestar franc-brésilien de 1900 », Terra Brasilis (Nova Série), 2 | 2013, publié li 21 juin 2013, vaig consultar li 23 septembre 2013.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía universal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.