Anar al contingut

Geomancia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Geomancia
Detall d'un instrument geomántico. Egipte o Síria. 1241-1242 d. C. Muhammad ibn Khutlukh al Mawsuli. Museu Britànic.
Figures geomètriques utilisades en la geomancia

La geomancia (en grec, γεωμαντεία, geomanteia, ‘adivinaació [per] terra’) és un método d'adivinaació que interpreta marques en el sol o qualsevol patró que es forme en tirar un grapat de pedres, arena o terra. El tipo més freqüent de geomancia adivinatoria implica l'interpretació d'una série de 16 figures formades per un procés aleatori, a sovint aumentat en les interpretacions astrológicas.

Els seus seguidors creuen en l'existència d'una «energia vital» i consideren que posseïxen la capacitat d'interpretar el fluir d'eixa energia, que seria diferent en cada lloc determinat.

Història

[editar | editar còdic]

Durant l'Edat Mija i el Renaixença, la geomancia era una de les formes més populars de adivinaació en Àfrica i Europa.

Era practicada per persones de totes les classes socials.

En la màgia renaixentista, la geomancia es classificava com una de les «sèt arts prohibides» junt a:

En eixa época es varen publicar molts tractats sobre la geomancia. En el XVII, en el desenroll del positivisme i l'Ilustració, la majoria de les superstició i tradicions ocultistes varen decaure en popularitat.

Va haver un renàixer de la geomancia a partir de finals de el XIX, a través dels clubs ocultistes en Anglaterra i Estats Units. L'escritor esotèric John Michael Greer (1962-) i uns atres han publicat llibres sobre la pràctica geomántica.

Pràctica

[editar | editar còdic]
Els huit trigramas del símbol bagua.

La seua pràctica es realisa en un eixercici de meditació, mentres el geomante camina en estat contemplativo.

També s'utilisa una péndola suspesa de l'extrem d'una vareta en forma de L en els extrems redonejats. En determinades circumstàncies també es recorre al bagua i al text chinenc I Ching.

Alguns seguidors de la geomancia utilisen equips electrònics ―per a medir la radioactivitat, l'ionisació, l'intensitat del camp magnètic terrestre, anàlisis bioquímic del sol― perque consideren que determinen les «condicions energètiques» del lloc.