Anar al contingut

Gestió sostenible de la terra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La gestió sostenible de la terra (GST o SLM, de l'anglés Sustainable land management) es referix a pràctiques i tecnologies que tenen com a objectiu integrar la gestió de la terra, l'aigua, la biodiversitat i uns atres recursos ambientals per a satisfer les necessitats humanes i garantisar la sostenibilitat a llarc determini dels servicis i mijos de vida del ecosistema. El terme gestió sostenible de la terra s'utilisa, per eixemple, en la planificació regional i la protecció del sol o del mig ambient, aixina com en la gestió de propietats i propietats.

Eixemples

[editar | editar còdic]

El Banc Mundial definix la gestió sostenible de la terra com un procés en un entorn carregat entre la protecció del mig ambient i el reclam de garantia dels servicis de l'ecosistema, per un costat. Per un atre costat, es tracta de la productivitat de l'agricultura i la silvicultura sobre el creiximent demogràfic i la creixent pressió en l'use de la terra.


La Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (CEPE) aplica el terme en un context molt més ampli. Ademés de l'agricultura i la silvicultura, inclouen el sector d'extracció de minerals, l'administració de propietats i propietats.[1]

La gestió de la terra és el procés pel qual els recursos de la terra es posen en pràctica. Cobrix totes les activitats relacionades en la gestió de la terra com a recurs, tant des d'una perspectiva ambiental com a econòmica. Pot incloure l'agricultura, l'extracció de minerals, l'administració de propietats i propietats, i la planificació física de les ciutats i el camp.

En el curs de la política i els programes nacionals, pocs estats europeus utilisen la terminologia "gestió sostenible de la terra". Ací deuen mencionar-se Austràlia i Nova Zelanda, ya que abdós països han acordat la gestió sostenible de la terra sobre el canvi climàtic com a part dels seus programes governamentals.[2]

En el context europeu, la definició de la Ret Europea per a la Gestió de l'Us del Sol per a Ciutats Europees Sostenibles (LUMASEC, de l'anglés European Network for Land Use Management for Sustainable European Cities)[3] pot utilisar-se com a referència. Emfatisa la cooperació inter i transdisciplinaria en la gestió sostenible de la terra:


Com la gestió és l'activitat humana, és dir, l'acció de les persones que treballen juntes per a conseguir els objectius desijats, la gestió de l'us de la terra és un procés de gestió de l'us i desenroll de la terra, en el que es coordinen aspectes espacials, sectorials i temporals de la política urbana... Els recursos de la terra s'utilisen per a diferents propòsits, lo que pot generar conflictes i competències, i la gestió de l'us de la terra té que vore eixos propòsits de manera integrada. Per lo tant, la gestió de la terra cobrix el debat sobre les normes i visions que impulsen la formulació de polítiques, la planificació sectorial tant en el temps estratègic com en el més operatiu, l'integració espacial dels problemes sectorials, la presa de decisions, la presupuestación, l'implementació de plans i decisions i la seguiment de resultats i evaluació d'impactes.[4]
LUMASEC

Eixemples d'investigació

[editar | editar còdic]

Des de 2010, el Ministeri Federal d'Educació i Investigació d'Alemània (BMBF) finança un programa internacional d'investigació sobre "gestió sostenible de la terra".[5] El mòdul A de el programa investiga les interaccions entre la gestió de la terra, el canvi climàtic i els servicis dels ecosistemes.[6] Inclou proyectes que operen en Amèrica del Sur, Àfrica, Europa, Àsia Central i Àsia del Sur. El Mòdul B busca "solucions de sistemes innovadors" en 13 proyectes en un enfocament centreeuropeu.

Ademés, l'Iniciativa d'Economia de la Degradació de la Terra (ELD) busca establir un anàlisis de cost-beneficie sobre la pràctica de la gestió sostenible de la terra, destacant els seus beneficis econòmics. Este anàlisis econòmic permetrà als prenedors de decisions prendre mides apropiades per a combatre la degradació de la terra a nivell mundial. Ademés, l'Iniciativa recolza estudis de casos regionals centrats en Àfrica i Àsia Central.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. UN Economic Commission for Europe. ECE/HBP/96.
  2. vgl. Australian Government – Department of Sustainability, Environment, Water, Population and Communities
  3. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2014. Consultat el 28 de juny de 2020.
  4. Didier Vancutsem (LEAD Expert): 2008 Land Use Management for Sustainable European Cities
  5. A new German Research Funding Measure.
  6. Journal of Applied Ecology.48(3)
    630–636.ISSN 1365-2664.doi:10.1111/j.1365-2664.2010.01952.x.