Getica

l'Estambul moderna, emplaçament de l'antiga Constantinopla, capital del Imperi romà d'Orient, a on Jordanes va escriure Getica.

Justiniano I, mosaic de Rávena.

El Orige i fets dels Godos (en latín: D'origine actibusque Getarum, o De Getarum (Gothorum) Origine et Rebus Gestis, o De Rebus Geticis), en freqüència referida pel nom que li donara Theodor Mommsen en 1882, Getica, va ser escrita per Jordanes i publicada en 551. Va ser presentada com un resum d'una voluminosa obra de Casiodoro sobre l'orige i història dels godos, el Libri XII De Rebus Gestis Gothorum, del com no es coneix cap còpia.

El llibre va ser trobat en Viena en 1442 per un humaniste italià cridat Enea Silvio Piccolomini. El seu editio princeps va aparéixer en 1515 de la mà de Konrad Peutinger, seguint-li diverses edicions.

En el Prefacio, Jordanes presentava el pla de l'obra:

«Condensar en el meu propi estil i en este chicotet llibre, els dotze volums del Senador sobre l'orige i fets dels Getae (godos) des de l'antiguetat fins als nostres dies.»

Jordanes admet tindre accés a dits dotze volums durant tres dies en els que va memorisar els seus fets en exactitut, als que també va afegir coses llegides i escoltades per ell mateixa. Per això, gran part del llibre és còpia de l'obra de Casiodoro, encara que resulta difícil saber els events que vénen d'ella o són, pel contrari, propis del nostre autor.

La Getica destaca per ser l'única font d'informació que es coneix sobre l'orige dels godos, els qui varen dominar per un temps partix de l'Europa oriental i varen ser dispersats pels hunos.

Datació i emplaçament de l'autoria

Jordanes nos diu en la Getica que va interrompre els seus escrits sobre la Romana per a escriure Getica, i despuix terminar la Romana. Afirma en la Romana que la va escriure en el vigèsim quart any de l'emperador Justiniano, que va escomençar l'1 d'abril de 551. Aixina mateix en la Getica menciona una plaga ocorreguda nou anys abans, provablement es referix a la coneguda com "Plaga de Justiniano" que s'iniciara en Egipte en 541, i va aplegar a Constantinopla en 542.

Rellevància

Degut a que la versió original de l'història dels godos de Casiodoro no ha sobrevixcut fins als nostres dies, l'obra de Jordanes és una de les fonts d'informació més importants per al periodo de la migració de les tribus germàniques, aixina com d'ostrogodos i visigodos, en especial des de el III. El principal propòsit de l'obra original de Casiodoro va ser donar un passat gloriós a les classes dirigents dels godos, comparable al de les famílies senatorials romanes.

L'edició clàssica és la que en el XIX redactara Theodor Mommsen (en les Monumenta Germaniae Historica, auctores antiqui, v. ii.), basada en el malograt Manuscrit de Heidelberg, redactat en Heidelberg cap a el VIII, i que llamentablement va ardir en l'incendi de la casa de Mommsen en 1880.

Posteriors descobriments —el manuscrit Panormitanus— permeten afirmar el domini que Jordanes tenia del llatí, desmentint la tradicional visió d'un idioma bàrbar i decadent, frut més segons pareix del desconeiximent del llatí dels copistas nòrdics del manuscrit Heidelbergensis.