Anar al contingut

Giardiniera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:GiardinieraSpicy.JPG
Giardiniera
Archiu:GiardinieraSpicy. CAPS 0
Un plat de giardiniera (versió italiana)

La giardiniera o també coneguda com giardiniera campagnola (jardinera en italià), és una mescla d'hortaliças encurtidas en una mescla de vinagre i aigua i consumits solo tal com, com guarnició o com a ingredient en atres plats. És típic consumir-la com antipasta o be en ensaladas. Pot ser picante o no. Existixen dos versions, una italiana i una atra italoestadounidense. És un método molt antic de conservar part de l'excessiva producció de verduras en estiu, en la finalitat de guardar-les i poder-les consumir en hivern.

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Sandwich with giardiniera.jpg
Un entrepà acompanyat de giardiniera

En la versió italiana les hortalices més usades normalment inclouen carlota, api, coliflor, ceba, pimentó morrón, pepinillo i carabasseta. La cantitat i tipo de les diferents hortalices en la preparació pot variar segons el gust de cada consumidor. Despuix d'haver-se netejat, llavat i tallat en trossos mijans, les hortalices es posen a reposar en un recipient unes hores en la finalitat de que perguen una part de l'aigua. A continuació, se sumergixen en una mescla d'aigua salada i vinagre de vi blanc a parts iguals i es posen a hervir uns minuts. Les cebes i els pepinillos deuen estar prèviament encurtidos en vinagre. Les carlotes i l'api deuen ser cuites solament uns pocs minuts, en la finalitat de que queden una miqueta crujientes.

En terminar la cocció, es escurren les verdures i es coloquen en envasos en tancament hermètics, anant en conte de repartir les verdures en cantitat i tipo uniforme. Despuix, estos envasos es reblixen en una mescla d'oli i vinagre, en una proporció d'un got d'oli per cada dos litros de vinagre. Els recipients es guarden en lloc fresc i obscur. A partir de, a lo manco un més, es podran consumir i normalment es conserven al voltant d'un any.

La giardiniera és un preparat tradicional de moltes regions italianes, en la qual cosa existixen multitut de variants locals, sobre hortalices usades, aromes afegits o formes de preparació. La versió italo-nortamericana se sol usar com a condiment en sándwiches. Normalment, esta versió inclou pimentó morrón, oliva, api, pimentó, carlota, coliflor i a voltes pimentons rojos secs, tot això marinado en oli vegetal, oli d'oliva o oli de soja, be una mescla de tots ells o per separat.


Referències

[editar | editar còdic]