Anar al contingut

Glaciació huroniana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Llínea de temps de la vida

La glaciació huroniana (també cridada glaciació Makganyene)[1] es va estendre en l'interval comprés entre fa 2400 i Plantilla:Ma/1 millones de años,[2][3] durant els periodos Sidérico i Riásico de l'era Paleoproterozoico. Va ser una de les glaciacions més intenses del registre geològic, i alguns geòlecs creuen que va ser molt similar a la Terra bola de neu que va ocórrer en l'era Neoproterozoico. Va poder deure's a la desestabilisació del clima, causada pel metabolisme de les primeres cianobacterias. Estos microorganismes realisen la fotosíntesis oxigénica, i en lliberar oxigen molecular a l'atmòsfera varen trencar l'equilibri dels gasos d'efecte hivernàcul que existia en aquella época.[4]

Terminologia

[editar | editar còdic]

El nom '«glaciació huroniana»' es deu a que els indicis es varen recolectar en la regió del llac Furó, en Amèrica del Nort, en a on tres horisons distints de depòsits glacials es troben separats per sediment no glacials.cita requerida

Vida durant la glaciació

[editar | editar còdic]

La supervivència dels eucariotas unicelulars i els procariota durant la glaciació sugerix el mig aquàtic i que potser en algunes parts de la superfície terrestre es va mantindre aigua en estat líquit o es va tindre millor accés a la llum solar. Existirien gradient de temperatura que provocarien un dinamisme en les capes glaciars donant lloc a la formació de pegats locals d'aigües obertes que brindarien refugi a la vida. Durant este periodo es varen descobrir fòssils macroscòpics de 2200-2100 millons d'anys (Diskagma i la biota francevillense) interpretats com verdets mucilaginosos, considerats els primers indicis de vida pluricelular. És dir que durant la glaciació els eucariota unicelulars ya haurien evolucionat a organismes pluricelulares i ya s'estaven diversificando. Els cossos fructífers dels verdets mucilaginosos també varen poder haver sorgit com un modo de subsistència a la glaciació per part dels eucariota unicelulars com les amebes que són els principals productors de verdets mucilaginosos quan es troben en condicions desfavorables.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Tang, H., i Chen, Y. (2013). Global glaciations and atmospheric change at ca. 2.3 Ga Geoscience Frontiers, 4(5), 583-596. (Consultat 16 de novembre del 2016) (en anglés)
  2. Segons atres autors, entre fa uns 2700 millons d'anys i 2300 millons d'anys. vore: Antón Uriarte. Història del clima de la Terra
  3. Hyde W. et al., 2000, Neoproterozoic 'snowball Earth' simulations with a coupled climate/isse-sheet model, Nature, 405, 425-428
  4. [enllaç trencat]