Glacis
En geomorfología un glacis és una superfície inclinada que sol trobar-se al peu de cerros, escarpes i montanyes. Foucault i Raoult ho definixen en el seu Dictionnaire de Géologie com “una forma de relleu no estructural que consistix en una superfície plana i llaugerament inclinada (alguns graus)”.[1] El terme glacis ve del francés i és aproximadament equivalent al pediment de l'anglés i el fussfläche de l'alemà.[2] És inusual que el seu pendent supere els 6°, i més be sol estar entre 2° i 4°[3] La majoria dels autors moderns consideren els glacis com a formes que ocorren com a franges al voltant de massiços i cerros.[nota 1] Eixemple d'açò són els inselberg i uns atres promontoris residuals que solen estar rodejats per glacis.[5][6] També és comuna trobar glacis al peu de grans escarpes.[5][6]
Aixina com ocorre en atres accidents del relleu els glacis deformats poden ocupar-se com a indicadors de moviments tectónicos.[7]
S'ha postulat que per a que un glacis (pedimento) creixca la seua taxa d'alvanç cap a l'ala deu ser major a la taxa en la que alvança la formació sol sobre el glacis, ya que el sol i la vegetació tendixen a estabilisar al glacis.[8] La roca remanente baixe un glacis cobert pot estar altament meteorizada.[5]
Tipologia
[editar | editar còdic]Segons el seu orige els geomorfologos distinguixen entre:[9][10] Els glacis d'erosió o glacis d'ablació: són aquells en la que la roca està nueta o coberta d'enrunes que s'eliminen més o menys ràpidament (glacis de denudació o cobert per una capa prima d'enrunes). Este terme se sol utilisar per a superfícies llaurades a partir de roques blanes, denominant-se "pedimentos" les cavades a partir de roques dures.[11] No obstant s'ha advertit que la distinció entre roques "dures" i "blanes" comporta certa ambigüitat per lo que ha sugerit obviar esta última subclasificación.[12]
Els glacis aluvials: a on la roca en el lloc està sepultada per sediments de torrentada dèbil (glacis de derrame) o forta (glacis d'acumulació o glacis d'inundació). Estos glacis solen estar excavats, segons la seua pendent, per regueros segons el procés d'erosió laminar.[nota 2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1995) Dictionnaire de Géologie, 4ta edició (en francés), Masson,, pp. 324 p.
- ↑ Gutiérrez, 2008, p. 630.
- ↑ Goudie, 2013, p. 207.
- ↑ (2003).GSA Bulletin.115(10)
- 1155–1172.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 (2014).Géomorphologie.20(1)
- ↑ 6,0 6,1 Gutiérrez, 2008, p. 632.
- ↑ (2011).Geomorphology.125(4)
- 517-529.
- ↑ (2010).GSA Bulletin.doi:10.1130/B30128.1.Consultat el 2024-08-10.
- ↑ Saffache, Pascal (2003). Dictionnaire simplifié de la géographie (en francés), Editions Publibook, p. 172..
- ↑ (2016) Géographie physique. Aspects et dynamique du géosystème terrestre (en francés), De Boeck Superieur, p. 237..
- ↑ Goudie, 2013, p. 208.
- ↑ Gutiérrez, 2008, p. 631.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glacis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>