Anar al contingut

Glauberita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Glauberita

La glauberita és un mineral del grup dels sulfats, de fòrmula química Na2Ca(SO4)2. Va ser descrita com una nova espècie mineral en 1808 per Brongniart, a partir de l'estudi d'eixemplars que havia rebut d'Espanya. procedents de Villarrubia de Santiago (Toledo).[1] La seua denominació es deu al seu contingut de sulfat de sodi (Na2SO4), antigament conegut com a «Sal de Glauber», rebent este nom pel alquimiste alemà Johann Rudolf Glauber (1604-1668).

Propietats

[editar | editar còdic]

La glauberita és un mineral incoloro o de color clar que cristaliza en el sistema monoclínic. Mostra fractura molt irregular o concoidea; ya que produïx menuts fragments concoideos. Té un sabor llaugerament salino. S'altera en prou facilitat en condicions superficials, perdent el sulfat sòdic i quedant el de calcio, menys soluble, en forma d'algeps. Moltes voltes es manté la morfologia dels cristals (pseudomorfosis).

Génesis

[editar | editar còdic]

És un component comú de depòsits evaporíticos continentals i marítims. També es troba en chicotetes cantitats com sublimados al voltant de fumarolas aixina com en cavitats de lava basáltica reblixes de mineral o com a producte d'alteració de sulfur També pot formar part de depòsits de nitrat en climes àrits.

En evaporitas apareix associada en algeps, halita, polihalita, anhidrita i thenardita. També s'associa en este últim mineral en fumarolas i depòsits de nitrat.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Journal dones Mines, 23, 5-20.