Glebionis coronaria
Glebionis coronaria, coneguda comunament com a flor de mort, ull de bou, margarita mediterrànea, mirabeles, mohinos, mojigato, pajitos o santimonia, entre uns atres noms comuns o vernàculs,[1] és una espècie de planta herbàcea anual pertanyent a la família Asteraceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta glabra, rara volta pubérula en tallos de fins a 1 m d'altura, generalment ramificats en la mitat superior. Fulls hemiauriculadas; les inferiors i miges bipinnatisectas, les més superiors pinnatisectas. Involucre de 12-18 mm de diàmetro. Bràctees involucrales en marge escarioso pardo pàlit; les externes triangular-ovadas; les internes lanceoladas, en un apèndix escarioso agut. Les ligulas en llim de fins a 20 mm, blanc en base groc-or, rara volta enterament groc; els flósculos de 4,5-5 mm, en tubo casi tan llarc com el llim. Aquenios de 3-3,5 mm, en 1 ala ventral ben desenrollada, rara volta els més interns sense ala; els externs en 2 ales laterals i 2 costelles dorsals; els interns llaugerament comprimits lateralment, en 3-4 costelles en abdós cares.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Natiu del Mediterràneu, Àsia Central i Aràbia, i introduït en la major part dels atres països d'Europa, a on inclús està localment cultivat a gran escala, per eixemple en Eslovàquia, Espanya, Estònia, França i Romania.[3]
En la península ibèrica, dispers en tot el territori; més representat en la mitat meridional, en particular en l'Alce alacantí, a on abunda.[4]
En Chile, creix en les vores dels camins en el llitoral central.
Creix principalment en el bioma templat, des dels 0 fins als 500 m s. n. m. d'altitut.
Usos
[editar | editar còdic]Tendre es pot usar com verdura. Conté vitamines (àcit fólico) i calcio. En China li l'utilisa contra dolors d'estòmec i tós. En l'Índia li l'utilisa per a tractar la gonorrea.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie va ser descrita inicialment com Chrysanthemum coronarium per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 890, en 1753, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[6] i ulteriorment, seria transferida al gènero Glebionis per Alexandre Henri Gabriel de Cassini i tant publicada com validada per Edouard Spach en Histoire Naturelle dones Végétaux. Phanérogames 10: 181, en 1841.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]Vejau: Glebionis
coronaria: epítet llatí derivat de cǒrōnārĭus, -a, -um, que significa "per a fer corones o guirnaldas" (Plinio el Vell, 14, 42 i 21, 164).[8][9]
Citologia
[editar | editar còdic]Número de cromosomes de Glebionis coronaria i tàxons infraespecíficos: 2n=18[10][11]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: antimonia, belide quina, besantemon oloroso, coronaria, crisantem, crisantem selvat, estrela espanyola, estrela major de mieses, flor de mort, flor de sant, fenollera hato, magarza, magarzón, magaza, camamirla de flor dorada, camamirla loca, margarita mediterrànea, margaritones, mirabeles, mirabels, mogigato, mohinos, mohinos bastos, mojigato, mojino groc, ull de bou, ulls albillos, pajito, pajitos, paxitos, santimonia, semillama, yerba del mort.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Colmeiro, Miguel (1871). [1], Madrit, Espanya: Imprenta de Gabriel Alhambra, pp. 135, 138, 170.
- ↑ «Espècie: Chrysanthemum coronarium». Flora Vascular. Consultat el 2013-11-03.
- ↑ «Glebionis coronaria» (en en). The Euro+Med Plantbase Project. Consultat el 2012-04-27.
- ↑ 4,0 4,1 «Glebionis coronaria». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca). Consultat el 2013-11-04.
- ↑ von Bruchhausen, Franz (1997). (en de), Springer-Verlag. ISBN 3-540-52688-9.
- ↑ «Chrysanthemum coronarium» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-11-03.
- ↑ «Glebionis coronaria» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2018-11-13.
- ↑ «coracinus - cous» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2013-11-03.
- ↑ Gaffiot, Félix (1934). [2] (en fr), París, França: Hachette, p. 432.
- ↑ «Números cromosòmics per a la flora espanyola, 664-690».Lagascalia.17(1)
- 161-172.ISSN 2172-4407.Consultat el 2013-11-04.
- ↑ Benedí González, Carles; Buira, {{{nom2}}}; Ric Hernández, {{{nom3}}}; Crespo Villalba, {{{nom4}}} (2019). «CLIX. Compositae – Asteroideae», [3], Madrit: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 1976. ISBN 978-84-00-09884-1.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alcaraz Ariza; Li Houérou, Henri-Noël; et al. (2002). , Societat Cooperativa d'Ensenyança "Sever Ochoa". ISBN 978-84-600-9378-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glebionis coronaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.