Anar al contingut

Gloria Swanson

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gloria Swanson


Gloria May Josephine Svensson (Chicago, 27 de març de 1899 - Nova York, 4 d'abril de 1983), més coneguda pel seu nom artístic Gloria Swanson, va ser una actriu de cine i productora nortamericà, guanyadora d'un Globo d'Or i candidata al premi Óscar en tres ocasions.

En la década de 1920 va lluir com una de les principals estreles del cine mut, colaborant en figures com Rodolfo Valentino, Cecil B. DeMille i Erich Von Stroheim, i va ser una de les actrius més glamurosas i polèmiques pels seus extravagants luxos i agitada vida amorosa; a lo llarc de la seua vida va sumar sis matrimonis i vàries romançades molt comentades per la prensa. En pocs anys va rodar més de vint films i en 1929 va ser nominada en la primera edició dels premis Oscar per La fràgil voluntat (Sadie Thompson). En la seua etapa d'apogeu en la companyia Paramount va gojar d'un salari anual d'un milló de dólarés, suma colossal per a l'época; pero l'irrupció del cine sonor la va dur a perdre súbitamente el favor del públic, com va ocórrer a casi totes les estreles del moment. Es va retirar del cine als 35 anys d'edat, encara que va seguir treballant en radi i televisió, i a edat madura va reaparéixer triunfalment en la gran pantalla en Sunset Boulevard (1950) de Billy Wilder.

Biografia

[editar | editar còdic]

El seu nom complet era Gloria May Josephine Svensson i era filla d'un soldat d'ascendència sueca. Pels successius destins del seu pare, la seua infància va transcórrer en Puerto Rico (a on va deprendre a parlar espanyol), Chicago i Florida. Des de molt jove es va sentir atreta pel món de l'interpretació, i als quinze anys d'edat va debutar com a extra en uns menuts estudis de Chicago: Essanay. Despuix de realisar varis treballs com a extra, en els que va coincidir en un jove Charles Chaplin, va decidir dedicar-se de ple al cine. Poc despuix els seus pares es varen separar, i ella es va mudar en la seua mare a Califòrnia.

Estrela del cine mut

[editar | editar còdic]

Abans d'abandonar Chicago, Gloria Swanson va colaborar en Chaplin en dos films, a on va interpretar papers menors: The Meal Tiquet i His New Job; en el segon, Chaplin va treballar ya com a protagoniste i director. Instalada en Califòrnia, a partir de 1916 Swanson va rodar diverses comèdies junt a Bobby Vernon, produïdes pels estudis Keystonne, fins que en 1919 va firmar un contracte en la Paramount gràcies a la mediació del director Cecil B. DeMille. Allò va ser l'inici del seu fulgurant ascens.

Arropada i venerada per DeMille, en qui va rodar varis films fets a la seua mida, Gloria Swanson va deixar de ser una ingènua actriu de comèdies per a convertir-se en una heroïna d'arguments romàntics i provocatius, en els que va forjar una image de dòna fatal que semblava coincidir en la seua colorida vida privada, marcada per matrimonis fugaços i costums ostentosas. Abans de complir els 25 anys, ya s'havia casat i divorciat dos voltes. Va contraure el seu primer matrimoni en a penes 17 anys, en l'actor Wallace Beery, qui la maltractava: la va violar en la nit de bodes i, quan ella va quedar embarassada, la va enganyar en un brebaje que li va provocar l'abort. Es varen divorciar en 1919 i en pocs mesos Swanson es va casar en Herbert K. Somborn, president de la productora Equity Pictures. Varen tindre una filla, Gloria, pero es varen divorciar en giner de 1925 despuix d'un sonat procés judicial en el que Somborn va acusar a l'actriu d'haver comés adulteri en 13 hòmens, entre ells Cecil B. DeMille i Rodolfo Valentino.

A pesar de la seua baixa estatura (1,55 m.), Swanson omplia la pantalla en les seues traces felinos i els seus sofisticats paraments, en profusió de sedes, pells, joyes, plomes i demés accessoris. En la película Male and Female (1919) va posar junt a un lleó, causant sensació. Es va convertir en un icon de la moda i la seua vida privada era seguida àvidament per la prensa.

En 1921 Gloria Swanson va escomençar a colaborar en un atre director en ascens, Sam Wood, qui la va dirigir junt a Rodolfo Valentino en Beyond the Rocks. Este film es va donar per desaparegut durant décades, pero per sòrt es va recuperar una còpia en Holanda en 2004 i ara està disponible en format DVD.


En 1925 Swanson va protagonisar la coproducció d'época Madame Sans-Gêne, de Léonce Perret, el rodage de la qual es va desenrollar en França en palaus i jardins de valor històric, la qual cosa era una novetat (i una vanaglòria de mijos), puix el cine mut es gravava casi totalment en platós en decorats senzills. Swanson va permanéixer quatre mesos en França i allí va conéixer al que seria el seu tercer espós, el marqués Henri de la Falaise, contractat com a intérpret. El marqués tenia vínculs familiars en els Hennessy, famosos productors de coñac, pero caria de fortuna i per a subsistir acceptava ocupacions de poca rellevància. A pesar de la modesta economia del seu nou marit, Gloria Swanson va retornar a Estats Units a lo gran, en el renom de «la marquesa»; i de fet va ser la primera estrela de cine que emparentava en la noblea europea (li seguiria Grace Kelly). La varen rebre mils d'admiradors en bulliciosos desfilades en els carrers de Nova York i Los Àngeles.

Per a la Paramount, Gloria Swanson era la seua principal figura, garantia d'èxit en taquilla. Tenia una legió de fans dels que, es conta, rebia 10.000 cartes a la semana. Per a retindre-la en exclusiva segons el star system llavors vigent, la companyia satisfea tots els seus caprichos, li permetia elegir vestuari i colaboradors, i li va otorgar un contracte en un sòu anual d'un milló de dólars, sifra formidable en l'época. Swanson balafiava els diners en ostentosos luxos, que incloïen un desmesurat palau d'estil italià. Pero no estava satisfeta: aspirava a un major poder i independència creativa, i en 1927 va decidir trencar el seu contracte per a crear una empresa al seu nom que colaboraria en l'United Artists. A partir de llavors, ella decidiria qué films rodar, quàn i en quí.

La seua primera producció independent va ser The Love of Sunya, film sobre una dòna en poders d'endevina que va sofrir múltiples contratemps durant el rodage en Nova York: Swanson va voler eixercir també com a productora i la tasca la va desbordar, i per un atre costat les seqüències fantàstiques en efectes òptics resultaven difícils de rodar. La diva es va témer un resultat molt mal o a penes mediocre, pero finalment la película va tindre un acceptable acolliment comercial i de crítica, eludint un descalabro total; en tot, la recaptació a dures penes va cobrir les despeses del rodage i això, per a una estrela com Gloria Swanson, suponia un dur fracàs. Per consell de l'eixecutiu Joseph M. Schenck, Swanson va accedir a retornar a Hollywood per a produir un film més comercial. Va decidir rodar Sadie Thompson (La fràgil voluntat), basat en un polèmic argument de W. Somerset Maugham sobre la relació entre una dòna perduda i un misionero en Samoa. En Lionel Barrymore com coprotagonista, este film dirigit per Raoul Walsh va generar gran controvèrsia i va terminar sent un èxit, donant a Swanson una nominació al Oscar (premi instaurat eixe any), i recaptant un milló de dólars sol en Estats Units.

En 1930 Swanson es va divorciar del marqués de la Falaise, despuix de casi tres anys de nula convivència en els que l'actriu va ser amant de Joseph P. Kennedy, pare del futur president d'Estats Units John F. Kennedy. Joseph tenia gran poder en l'indústria del cine, puix gestionava la companyia RKO Pictures i ademés recolzava financerament a atres estudis. Es rumoreaba d'ell que per a proseguir la seua romançada en Swanson va alluntar al seu marit enviant-li a París com a representant de la firma Pathé.

L'idili de Swanson en Joseph P. Kennedy va ajudar a l'actriu a convertir-se en un dels personages més poderosos de l'indústria cinematogràfica del moment. Gràcies a ell, Gloria Swanson va poder emancipar-se de la Paramount, fundar una empresa pròpia i assegurar-se la finançació per a dos de les seues més ambiciosos films, Queen Kelly (La reina Kelly) i The Trespasser (L'intrusa), que es varen saldar en resultats molt dispars.

Queen Kelly, dirigit per Erich Von Stroheim i rodat en Europa i Àfrica, fon un total desastre: Von Stroheim va ser despedit, a Swanson no li agradaven les escenes rodades en Àfrica, i el presupost es va disparar. Era un film abocat a quedar inconcluso i Kennedy no estava molt interessat en solucionar la situació, puix preferia centrar-se en la seua carrera política. Finalment la película es rehízo solament en les escenes rodades en Europa i es va estrenar, pero no en Estats Units.


The Trespasser va ser el primer film sonor de Swanson (si be es va distribuir igualment en versió muda) i va obtindre resultats molt millors: va proporcionar a la diva una atra nominació a l'Oscar i fon un èxit comercial, l'únic que ella va alcançar en l'era sonora junt en Sunset Boulevard.

Fracassos, retirada del cine i atres negocis

[editar | editar còdic]

L'arribada del cine sonor va produir una crisis total en la carrera de casi totes les grans estreles del cine mut, incloent a Gloria Swanson, qui va decidir retirar-se de l'interpretació en a penes 35 anys d'edat despuix de varis fracassos comercials.

En març de 1929, Swanson i atres actors (Mary Pickford, Dolores del Riu, Charles Chaplin...) havien participat en un programa de radi, a on l'audiència va poder conéixer les seues veus. Les estreles confiaven que podrien adaptar-se al nou cine sonor que s'escomençava a produir. Pero vàries d'elles, d'orige estranger, tenien un accent molt marcat o no dominaven l'anglés, i en general el públic va perdre l'interés per uns ídols que la seua gestualidad teatral, pròpia de la mímica, resultava artificiosa en escenes en sò. En els cinc anys següents Swanson va rodar varis films sonors, com What a Widow!, Indiscreet i Music in the Air (1934). Tots varen fracassar en taquilla, si ben el seu treball en Music in the Air tindria conseqüències 15 anys despuix: gràcies a esta película Billy Wilder la va tindre en ment quan buscava a l'actriu protagonista per a Sunset Boulevard.

En 1931, distanciada ya de Joseph P. Kennedy, Gloria Swanson va contraure quartes nupcias, en esta ocasió en Michael Farmer. Tindria que repetir la boda en pocs mesos, ya que el seu divorç en el marqués de la Falaise no s'havia terminat de formalisar. L'actriu i Farmer varen tindre una filla, Michelle, en 1932, pero la parella es va divorciar a penes dos anys despuix despuix d'una sonada romançada de Swanson en l'actor britànic Herbert Marshall. Estos varen mantindre la seua relació durant tres anys, fins que Swanson va decidir trencar perque Marshall no volia divorciar-se de la seua esposa. Per a llavors, Swanson havia sumat el seu tercer fill, este adoptat: Sonny.

En 1938, aliena ya al món del cine, Gloria Swanson es va mudar a Nova York i va fundar una chicoteta empresa de palesas anomenada Multiprises, que la va mantindre ocupada durant els anys de la Segona Guerra Mundial. Este negoci va tindre l'objectiu d'atraure a científics i investigadors judeus perseguits en Europa. Gràcies a l'iniciativa de Swanson, molts d'ells varen salvar la vida, i varis dels seus invents es varen aplicar en l'àmbit industrial.

Despuix de huit anys de retir, Gloria Swanson va tornar fugazmente als platós en 1941 per a rodar la comèdia Father Takes a Wife. Va ser un atre fracàs comercial, en pèrdues estimades en 108 000 dólars.

Reaparició: Sunset Boulevard

[editar | editar còdic]

La tornada triumfal de Gloria Swanson a la gran pantalla es va produir gràcies a Sunset Boulevard (El crepúscul dels deus) de Billy Wilder (1950).

Swanson duya varis anys retirada del cine, encara que seguia activa en un programa de televisió, The Gloria Swanson Hour. Va reaccionar positivament quan li varen oferir el paper, pero es va enfadar quan va saber que Billy Wilder volia fer-li una prova de càsting, tal com es feya en els actors jóvens. La veterana actriu va recalcar el seu passat com a estrela de la Paramount, i solament va accedir a la prova per consell del director George Cukor, qui l'havia recomanat a Wilder. Cukor va dir a l'actriu unes paraules premonitorias: «Si et demanen fer dèu proves, tu les fas; i si no, yo mateixa et pegaré un tir. En el futur et recordaran per este paper».

Swanson va rodar Sunset Boulevard en contra de l'opinió d'atres estreles del cine mut, com Mary Pickford i Mae Murray, que varen criticar l'argument per considerar que donava una image negativa del seu treball. Pero la película va terminar sent un formidable èxit: va ser nominada a onze premis Oscar (dels que va guanyar tres) i la revista Clave va publicar que «en Sunset Boulevard, lo pijor d'Hollywood és mostrat per lo millor d'Hollywood». Es conta que en un passe privat de la película previ a la seua estrena, Barbara Stanwyck es va inclinar davant Swanson a besar-li el baix del vestit en senyal de veneració, impressionada pel seu treball.


L'interpretació de Norma Desmond li va valdre a Gloria Swanson un Globo d'Or i la seua tercera nominació al premi Óscar a la millor actriu; pero la estatuilla no va ser para ella ni para Bette Davis (nominada per Eva al nuet), sino para Judy Holliday per Naixcuda ahir.

Últims anys

[editar | editar còdic]

Novament d'actualitat gràcies a Sunset Boulevard, Gloria Swanson va acodir a la primera edició del Festival de Sant Sebastià (a on va coincidir en Lola Flores) i li varen oferir més papers, si be en produccions en més presupost que talent com El meu fill Nerón (1956) en Alberto Sordi i una jove Brigitte Bardot), la película de catàstrofe Aeroport 75 i el telefilme Killer Bees (Les abelles assessines, 1977).

També va participar en vàries obres teatrals de Broadway en atres veterans com José Ferrer i David Niven, i en 1964 va tindre un paper en un episodi de la teleserie Burke's Law, per lo que va ser nominada a un Globo d'Or. Ademés va fer aparicions en varis shows de televisió com els de Carol Burnett i Johnny Carson. A lo llarc de la seua vida va tocar atres àmbits com el disseny de moda, la cosmètica en productes naturals i consells dietètics (va ser seguidora de la macrobiótica). En la seua vellea s'entretenia produint pintures i escultures.

Interpretant a Norma Desmond en Sunset Boulevard, Swanson dia en esta película: «Sense mi no existiria la Paramount», lo que provablement va ser real durant els seus anys d'esplendor.

L'actriu es va casar atres dos voltes més: en 1954 en William N. Davey, de qui es va divorciar a penes un any despuix, i, despuix de 30 anys de fadrineria, es va casar, en 1976, en l'escritor William Dufty, coautor del llibre de memòries de Billie Holiday, Lady Sings the Blues. La parella va seguir casada fins que Swanson va morir, en Nova York, víctima d'un atac al cor, als 84 anys d'edat.

L'actriu va publicar en 1980 un sucós llibre autobiogràfic de 520 pàgines, Swanson on Swanson, a on va desvelar detalls cridaners de la seua vida privada. Va ser un èxit de vendes i es va traduir a varis idiomes.

Filmografia

[editar | editar còdic]
  • At The End of a Perfect Day (bit) (1915)
  • The Ambition of the Baron (bit) (1915)
  • His New Job (no acreditada) (1915)
  • The Fable of Elvira and Farina and the Meal Tiquet (1915)
  • Sweedie Goes To College (1915)
  • The Romançada of an American Duchess (1915)
  • The Broken Pledge (1915)
  • A Dash of Courage (1916)
  • Hearts and Sparks (1916)
  • A Social Club (1916)
  • The Danger Girl (1916)
  • Love on Skates (1916)
  • Haystacks and Steeples (1916)
  • The Nick of Clave Baby (1916)
  • Teddy at the Throttle (1916)
  • Baseball Madness (1916)
  • Dangers of a Bride (1917)
  • The Sultan's Wife (1917)
  • A Pullman Bride (1917)
  • You Ca't Believe Everything (1918)
  • Society For Ix (1918)
  • Her Decision (1918)
  • Every Woman's Husband (1918)
  • Shifting Sands (1918)
  • Station Content (1918)
  • The Secret Code (1918)
  • Wife or Country (1918)
  • Don't Change Your Husband (1919)
  • For Better, For Worse (1919)
  • Male and Female (1919)
  • Why Change Your Wife? (1920)
  • Something To Think About (1920)
  • The Great Moment (1921)
  • The Affairs of Anatol (1921)
  • Under The Lash (1921)
  • Don't Tell Everything (1921)
  • Her Husband's Trademark (1922)
  • Beyond The Rocks (1922)
  • Her Gilded Cage (1922)
  • The Impossible Mrs. Bellew (1922)
  • My American Wife (1922)
  • Hollywood (cameo) (1923)
  • Prodigal Daughters (1923)
  • Bluebeard's Eighth Wife (1923)
  • Zaza (1923)
  • The Humming Bird (1924)
  • A Society Scandal (1924)
  • Manhandled (1924)
  • Her Love Story (1924)
  • Wages of Virtue (1924)
  • Madame Sans-Gene (1925)
  • The Coast of Folly (1925)
  • Stage Struck (1925)
  • Untamed Lady (1926)
  • Fine Manners (1926)
  • The Love of Sunya (1927)
  • Sadie Thompson (1928)
  • Queen Kelly (1929)
  • The Trespasser (1929)
  • What a Widow! (1930)
  • Indiscreet (1931)
  • Tonight or Never (1931)
  • Perfect Understanding (1933)
  • Music In The Air (1934)
  • Father Takes a Wife (1941)
  • Sunset Boulevard (1950)
  • Three For Bedroom C (1952)
  • Nero's Mistress (1956)
  • Killer Bees (1974)
  • Aeroport 75 (1974)

Premis i distincions

[editar | editar còdic]
Premis Óscar
Any Categoria Película Resultat
1928[1] Millor actriu La fràgil voluntat Plantilla:Cela
1930 L'intrusa Plantilla:Cela
1951[2] El crepúscul dels deus Plantilla:Cela

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «1st Academy Awards (1927/28)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 23 d'octubre de 2015.
  2. «23th Academy Awards (1951)» (en anglés). Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques. Consultat el 19 de març de 2021.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]