Glucósido cianogénico
Els glucósidos cianogénicos són toxines vegetals derivades d'aminoàcits produïdes com metabòlits secundaris de les plantes en funció de defensa. La majoria de les plantes que els contenen en ser consumides per humans es hidrolizan, i en lliberar dits glucósidos cianogénicos lliberen a la seua volta cianur d'hidrogen (Hegnauer 1977[1]), també cridat àcit cianhídrico (HCN), el qual produïx dany tisular i és un dels verins més potents i d'acció més ràpida coneguts. Este procés es denomina cianogénesis.[2]
Estructura química
[editar | editar còdic]
Estan formats per una aglicona, un sucre i una molècula d'àcit cianhídrico.[3] Posseïxen un grup nitril unit a un carbono, el qual està unit per mig d'un enllaç glucosídico a un sucre i a atres dos grups distints.[4]
Són composts molt dispars estructuralment parlant, pero es creu que casi tots deriven de sis aminoàcits (L-valina, L-isoleucina, L-leucina, L-fenilalanina, L-tirosina, ciclopentenilglicina).[2]
Història
[editar | editar còdic]La primera volta que es varen aïllar els glucósidos cianogénicos va ser de l'os dels albercocs, més vesprada es va descobrir que també es trobaven en els ossos i en les llavors de bresquilles, nectarinas, pomes, cireres i armeles.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hegnauer (1997). Cyanogenic compounds as systematic markers in Tracheophyta, Springer, Vienna, p. 191-209. ISBN 978-3-7091-7076-2.
- ↑ 2,0 2,1 Toxicology - New Aspects to This Scientific Conundrum.doi:10.5772/64886.Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ Scielo.org.ar..Consultat el 10 de novembre de 2017.
- ↑ Bioquímica dels aliments.Universitat de Saragossa:Consultat el 9 de novembre de 2017.
- ↑ Curse de biomoléculas.Universitat de País Vasc:Consultat el 9 de novembre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glucósido cianogénico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.