Glyceria fluitans
La esteba o herba del manà (Glyceria fluitans) és una planta aquàtica de la família de les gramíneas.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta perenne, foliosa i en tallos que es prolonguen en estolones en raïls flotants o sumergides en la rovina de la vora, pot sobrepassar 1 m de llongitut. La inflorescència és una branca de 0,5 mm de llongitut formada per numeroses espiguillas de 2 o més cm de llongitut i 2-2,5 mm de diàmetro, cilíndriques o esclafades, en 14 o més espículas imbricadas en 2 files opostes sobre un fi i llarc rabillo de color vert obscur. Les flors de 5-7 mm de llongitut, verdosas. Lema convexa, en 7 nervis i àpiç en dents fines. Pálea plana i en 2 dents estretes i parduzcos. En la base de la espiguilla 2 glumas traslúcidas en 1 nervi. El frut dur, és un gra semblat al del blat, de 3 mm de llongitut i 1,5 mm d'ample, comestible. Els fulls de color vert azulado, planes, suaument rayadas, en nervi mig visible, una miqueta carinadas, vora poca asprosa, punta poc allargada, de 20 o més cm de llongitut i 10-12 mm d'esgambi. Lígula blanca, alguna cosa desflecada, de 5 mm de llongitut, la baïna llarga, rayada i no apretada. Talle buit, rayado i esclafat.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Nativa d'Europa, regió mediterrànea, i Àsia occidental. Habita en sangues en corrents d'aigua constant, en la vora mateixa de l'aigua, en fulls surant en l'aigua i unes atres fòra, en fulls i mechons inclinats cap a la corrent.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Glyceria fluitans va ser descrita per (L.) R.Br. i publicat en Prodromus Florae Novae Hollandiae 1: 179. 1810.[2]
- Porrotheranthe drummondii Steud. [1854, Syn. Pl. Glum., 1 : 287]
- Poa fluitans (L.) Scop. [1771, Fl. Carniol., ed. 2, 1 : 73]
- Panicularia occidentalis Piper in Piper & Beattle [1915, Fl. N.W. Coast : 59]
- Panicularia fluitans (L.) Kuntze [1891, Revis. Gen. Pl., 2 : 782]
- Molinia fluitans (L.) Hartm. [1820, Handb. Skand. Fl., ed. 1 : 56]
- Melica fluitans (L.) Raspail [1825, Ann. Sci. Nat. (Paris), sér. 1, 5 (1) : 443]
- Hydrochloa fluitans (L.) Host [1827, Fl. Austr., 1 : 141]
- Festuca fluitans L.[3]
- Desvauxia fluitans P.Beauv. ex Kunth
- Festucaria heisteri Fabr. ex Steud.
- Glyceria acuminata Schur
- Glyceria denticulata Dumort.
- Glyceria integra Dumort.
- Hydrochloa fluitans (L.) Hartm.
- Molinia plicata Hartm.
- Panicularia brachyphylla Nash
- Poa barrelieri Biv.[4]
Castellà: grama cent peus, grama de ciempiés, grama de cent peus, herba del manà, yerba del manà, yerba del manà.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la botànica
- Característiques de les poáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bruno Gómez (2002). , #León:Institut Lleonés de Cultura. ISBN ISBN 84-95702-18-5.
- ↑ «Glyceria fluitans». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ «Glyceria fluitans». Tela Botànica. Consultat el 6 de juny de 2010.
- ↑ Glyceria fluitans en The Plant List
- ↑ «Glyceria fluitans». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 8 d'octubre de 2010.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Edgar, I., M. A. O'Brien & H. I. Connor. 1991. Checklist of pooid grasses naturalised in New Zealand. 1. Tribes Nardeae, Stipeae, Hainardieae, Meliceae, and Aveneae. New Zealand J. Bot. 29: 101–116.
- Espill Serna, A., A. R. López-Ferrari & J. Valdés-Reyna. 2000. Poaceae. Monocot. Mexic. Sinopsis Floríst. 10: 7–236 [and index].
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Giraldo-Canyes, D. 2002. Una nova espècie de Glyceria (Poaceae: Pooideae: Meliceae) de Colòmbia. Caldasia 24(1): 9–13.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Hitchcock, A. S. 1951. Man. Grasses O.S. (ed. 2) 1–1051. O.S. Department of Agriculture, Washington, D.C.
- Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Glyceria fluitans.- Este artícul conté una traducció derivada de «Glyceria fluitans» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.