Gmelinita

Gmelinita

La gmelinita és una série de tres minerals en el mateix nom, de la classe dels tectosilicatos i dins d'estos de el "grup de les zeolitas" (subgrup de la gmelinita).

Va ser descobert per primera volta en Montenero, prop del poble de Sant Pedro Mussolino, en el norest de la província italiana de Vicenza (Véneto) i descrita en 1825 per David Brewster, que va donar nom al mineral despuix del famós químics i farmacèutic Christian Gmelin (1792-1860).

Espècies minerals

El terme gmelinita es correspon en tres minerals, abans considerats varietats i hui acceptats per l'Associació Mineralógica Internacional com tres espècies de aluminosilicato distintes:

• Gmelinita-Ca, en calcio, de fòrmula Ca₂(Si₈A el₄)O₂₄·11H₂O
• Gmelinita-K, en potassi, de fòrmula K₄(Si₈A el₄)O₂₄·11H₂O
• Gmelinita-Na, en sodi, de fòrmula Na₄(Si₈A el₄)O₂₄·11H₂O

Ademés, entre estos tres extrems es formaria una série de solució sòlida, donant tot una família de minerals per substitucions parcials dels tres ions metàlics, en minerals en els que apareixen dos o tres d'ells -el més abundant sol ser el sodi-.

Formació i jaciments

Apareix en roques tipo basalt i pegmatitas, per alteració secundària deguda a l'acció de decorreguts que circulen enriquits en sodi. Sol dispondre's en drusa o en geoda reblint cavitats d'estes roques ígneas.

Minerals als que normalment apareix associat són: atres zeolita, calcita, aragonito i cuarzo.