Gorges de Galamus
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Les goles de Galamus (en francés: gorges de Galamus) són un canó i pas de montanya natural d'aproximadament dos quilómetros entre els departaments francesos d'Aude i Pirineus Orientals.
El riu Agly, que naix prop del Pech de Bugarach (de 1240 metros), va formar per mig de l'erosió del material calcáreo el canó i transcorre en el fondo de la gola.
Posició geogràfica
[editar | editar còdic]Situats en la frontera entre els departaments francesos d'Aude i Pirineus Orientals, les goles de Galamus pertanyen a les comunes de Cubières-sur-Cinoble i Saint-Paul-de-Fenouillet. El canó transcorre en direcció Nort-Sur.
Per la seua rodalia en Perpinyà (38 km al noroest) i al Castell de Peyrepertuse (7,5 km a l'oest), un dels cridats castells càtars, alguns historiadors afirmen que els gorges varen ser usats com a camí de fugida dels càtars francesos cap a la regió de Catalunya, en Espanya.[1]
Eremitorio de Sant Antonio
[editar | editar còdic]
Ademés de l'entorn natural, l'enclavament central del desfiladero és el eremitorio de Saint-Antoine (Sant Antoni de Galamús en català), datada en el VII i excavada originalment en la roca. En 1782, despuix d'un supòsit milacre en Saint-Paul-de-Fenouillet, es va construir una capella en la cova, dedicada al pare dels monges, Antonio Abad.
El eremitorio va ser utilisat des de el XV pels franciscanos i, ademés d'un lloc de destí turístic, ha segut escenari de dos produccions cinematogràfiques, Chine ma douleur (Dai Sijie, 1989) i La novena porta (Roman Polanski, 1998).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Gorges de Galamus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.