Gos de pastor català
El Gos de pastor català (en català: gos d'atura català) és una raça espanyola de gos de pastoreig desenrollada en Catalunya, encara que també es registra el seu orige en Andorra. S'utilisava sobretot en la transhumancia per a la guàrdia i vigilància de les raberes en els Pirineus catalans; actualment, és una raça popular com animal de companyia.cita requerida
Història
[editar | editar còdic]L'orige del pastor català està lligat als gossos asiàtics aplegats a Europa en les invasions de bàrbars orientals i difosos pel continent pels romans.cita requerida D'esta forma té com a parents propencs el pastor dels Pirineus o el bergamasco. Aixina mateix, en jaciments arqueològics, com els de Minferri, s'han trobat restants de gossos de mida i estructura semblats ya en el Neolític cap al 2000 a. C.cita requerida
Dins de la població heterogénea de gossos que vivien en els mateixos Pirineus s'han pogut seleccionar diversos gossos que han donat lloc a estàndarts i races diferents com vénen a ser el mastín del Pirineu, el pastor vasc o el mateix pastor català. Dins d'este grup, encara ha segut possible seleccionar subgrups aïllats com són el pastor aranés, el pastor cerdano i el pastor català de pèl, curt encara que no tenen cap reconeiximent oficial.cita requerida

En 1919, va ser reconegut com a raça d'orige espanyol. En 1929 es va redactar el primer estàndart a partir de dos gossos, Tac i Iris, els dos guanyadors d'un concurs de gossos. No obstant, tot açò no va poder frenar la debacle de la raça. En l'arribada del turisme als Pirineus que és a on s'ubicaven més eixemplars de la raça, també varen aplegar races forànees, i el gos pastor català es va considerar un tipo de gos chicotet infravalorado de tota la vida front els gossos estrangers que ya duyen tantes décades seleccionant-los i millorant-los, de manera que es va ser abandonant i mesclant en atres races.
La Federació Cinológica Internacional va reconéixer al pastor català en 1954. Es va reformar l'estàndart en 1982, i es va modificar en el moment de la fundació del club espanyol de la raça en 1984.cita requerida
Descripció
[editar | editar còdic]L'altura a la creu promig alcança de 47 a 55 cm en els machos, i de 45 a 53 cm en les femelles.cita requerida El seu pelage és llarc i pla o llaugerament ondulat, i varia del leonado al sabre obscur i del gris clar a l'obscur.

La coa és d'inserció prou baixa i pot ser llarga, aplegant llaugerament per baix de l'corvejón, o curta, menys de 10 cm. En repòs, penja en forma de gancho en la part inferior. En acció, s'alça alegrement. Els colors són leonado, arena i grisa. Si predomina el negre, i es combina solament en pèls blancs, el resultat és un negre que sembla cobert de gebre. El pelage és llarc, pla i asprós, en abundant subpelo en tota la part atrassera. El hocico presenta barba i bigot, en un mechón i celles. Les orelles són d'inserció alta, primes, triangulars i puntagudes. El cap és robust, llaugerament convexa i ampla en la base, no pesada i ben proporcionada. La depressió frontonasal és clarament perceptible pero no accentuada. El hocico és recte, més be curt i en forma de piràmide truncada.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Perro de pastor catalán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.