Gran Hivern de 1709
Gran hivern de 1709, també conegut en Anglaterra com Great Frost i en França com Li Grand Hiver, va anar un hivern excepcionalment fret en Europa a finals de 1708 i inicis de 1709.[1] Va ser l'hivern més fret en Europa els últims 500 anys.[2] Esta fredor intensa es va produir dins del periodo conegut com Mínim de Maunder, quan les taques solars casi varen desaparéixer de la superfície del Sol.
William Derham va registrar una mínima de -12 °C la nit del 5 de giner de 1709 en Upminster, prop de Londres, i va ser la mida més baixa des de que s'havia iniciat el seu registre en 1697. Atres observadors meteorològics d'Europa també varen inscriure en els seus registres mínimes de fins a 15 baix zero. Derham va escriure en Philosophical Transactions of the Royal Society «crec que la gelada va ser la més gran —si no més universal— que cap atra que hi haja hagut en la Memòria de l'Home».[3]
La campanya russa de Carlos XII, durant la Gran Guerra del Nort contra Pedro I el Gran, va ser debilitada notablement per este hivern fret per les gelades i les tormentes repentines que varen causar la mort de mils de soldats suecs en les successives ofensives; en una única nit fòra del campament varen provocar la mort d'a lo manco 2.000 persones. En el bando rus, les baixes pel clima varen ser menors perque estaven millor preparats per a un clima advers d'estes característiques i es mantenien reclosos cautelosament en els seus camps. Gràcies a que les seues pèrdues varen ser substancialment menors va ser lo que va contribuir en gran mida a la seua victòria en la batalla de Poltava en l'estiu següent.[4]
França també es va vore afectada per esta adversitat climatològica que va dur a una forta hambruna, en una estimació de 600.000 persones mortes a finals de 1710.[5][6]
Historiadors contemporàneus francesos sostenen que no va ser la hambruna la causa massiva de morts en la França de 1709, sino que varen morir a causa de la guerra de successió espanyola.[7]
Isabel Carlota del Palatinado, duquesa de Orleáns, va escriure una carta a la seua tia yaya en Alemània en la que descrivia cóm encara tremolava de fret i a penes podia sostindre la ploma a pesar de tindre un fòc crepitante al seu costat, la porta tancada i la seua persona completament envolta en pells: «Mai en la meua vida he vist un hivern com a est».[8]
Proyecte Millenium de l'Unió Europea
[editar | editar còdic]
El proyecte Millennium de l'Unió Europea s'ha interessat per este hivern inusual del que els climatólogos contemporàneus no han segut capaces encara de trobar correlació entre les causes conegudes del clima fret en Europa en els patrons meteorològics documentats en 1709. Segons Dennis Wheeler, un climatólogo de l'Universitat de Sunderland, «sembla que va passar alguna cosa inusual entonces».[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 New Scientist (ed.): «1709: The year that Europe froze» (en anglés).
- ↑ (2004).Science.303(5663)
- 1499–1503.doi:10.1126/science.1093877.
- ↑ (1708-1709).Philosophical Transactions (1683–1775).26
- 454–478.doi:10.1098/rstl.1708.0073.
- ↑ Massie, Robert (1980). Peter the Great: His Life and World (en anglés).
- ↑ Monahan, W. Gregory (1993). Year of Sorrows: The great famine of 1709 in Lió (en anglés), Columbus: Ohio State University Press, pp. 125–153. ISBN 0-8142-0608-5.
- ↑ Lachiver, Marcel (1991). Els Années De Misère: La famine au temps du Grand Roi, 1680–1720 (en francés), París: Fayard, pp. 361, 381–382. ISBN 2-213-02799-4.
- ↑ (2002).Journal of Economic History.62(3)
- 706–733.doi:10.1017/S0022050702001055.
- ↑ [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Invierno de 1709» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.