Gravat Ramsund
Plantilla:Map draw El gravat Ramsund o gravat de Ramsundsberg és una obra d'art de l'era vikinga sueca, decorada en dibuixos i inscripcions rúniques en l'estil Pr 1. A diferència de les runas típiques tallades sobre pedres alçades, el gravat en qüestió està fet sobre una gran roca erosionada en la base d'un tossal junt a l'estret de Ramsund, Suècia. En suec li'l coneix com "Ramsundsbergets ristningen" ("El gravat, o talla, del tossal de Ramsund") i Sigurdsristningen vinya Ramsund ("El gravat de Sigurd junt a Ramsund"). En el catàlec de runas està classificada com "Södermanlands runinskrifter 101" ("Inscripció rúnica no. 101 de la comarca de Södermanland"), o simplement "Sö 101". Considerada com una de les més importants peces d'art nòrdic, s'estima que data de l'any 1040. La llongitut del gravat és de 4.7 metros.
La roca es troba a uns cinquanta metros del camí que du a la granja de Sundbyholm en el llogaret de Mora, parròquia de Jäder, entre Torshälla och Strängnäs, municipi de Eskilstuna (Södermanland), al suroest d'Estocolm, Suècia, en un dels braços del llac Mälaren.[1][2] Al voltant del tossal es troba, segons el folclore local, el bosc de hages més nòrdic d'Europa.
La roca de Ramsund és una de les cridades pedres de Sigurd, un conjunt d'unes huit roques en runas o dibuixos sobre la llegenda de Sigurðr Sigmundarson Fáfnisbani (Sigurd, Fill de Sigmund, Verduc del Dragó Fáfnir). Parts d'esta llegenda apareixen en la Edda Poètica, l'Edda Prosaica de Snorri Sturluson, Saga dels Volsungos i el Cantar dels nibelungos, aixina com en el cicle d'òperes L'anell del nibelungo de Richard Wagner. En estes dos últimes obres Sigurðr en nòrdic antic correspon a el héroe Siegfried («Sigfrido»), en alemà.
Imàgens del gravat
[editar | editar còdic]
Els detalls de la llegenda que es veuen en gravat són els següents (per orde d'aparició segons la numeració de l'1 al 6 en la figura):[3]
- Sigurd està assentat i nuet front al fòc torrant el cor del dragó Fáfnir per al seu pare adoptiu Regin (o Reginn), que és el germà de Fáfnir. El cor no està llest encara; quan Sigurd ho toca, es crema i instintivament es posa el dit en la boca. En provar la sanc màgica del dragó, el jove héroe entén la vora dels pardals.
- Un trepador li anuncia a Sigurd la traïció de Regin, qui planeja enverinar-ho i matar-ho. En escoltar açò, el jove li talla el cap al seu pare adoptiu.
- El ferrer Regin yacer mort i decapitat. Al seu entorn es veu el martell, la mancha, una pinça llarga i l'enclusa en els que Regin va tornar a forjar l'espasa trencada Gramr (o Gram), otrora de Sigmund, pare de Sigurd.
- El cavall Grani (o Grane) de Regin, ara de Sigurd, està nugat a l'arbre des d'a on els pardals li parlen a Sigurd. El dibuix sugerix que el cavall està carregat en el tesor del dragó.
- Sigurd sorprén al dragó Fáfnir i ho mata en l'espasa Gramr, travessant-ho des d'avall.
- Mostra a Ódder (o Ótr) al començ de la saga. Ódder, el germà de Regin i Fáfnir, tenia el habilitat de transformar-se en una llúdria. La seua mort accidental per Loki posa en moviment el història de l'or del nibelungo Andvari i el seu anell malaït.
Text del gravat
[editar | editar còdic]La cinta que s'apareix en el gravat és una dedicatòria que s'ha associat a la família de Hákon (o Håkon) Jarl, un noble suec de el XI, el clan de la qual es va radicar en la zona del Mälaren entre Sigtuna i Strängnäs. Encara que l'opinió és dividida entre els experts, alguns creuen que este jarl (vassall, senyor feudal lloctinent a voltes traduït com "comte") pot ser el mateix que el jarl de Lade noruec Håkon Eiriksson i/o el cap varego Yakun, un dels vikingos suecs que es mencionen en l'exploració de Rússia i Ucrània de 1024 (variâgi en eslau antic o Væringjar/väringar en nòrdic antic, "varangians" en anglés).[4][5]
La transliteraació directa dels caràcters rúnics és la següent:[6][7]
- siriþr : kiarþi : bur : þąsi : muþanar : alriks : tutiR : urms : fur * salu : hulmkiRs : faþur : sukruþaR buata * sis *.
Usant les vocals i consonante del nòrdic antic, es presenten dos versions:[7]
1) en suec antic (nòrdic antic oriental)
- Sigriðr gærði bro þąsi (‘þannsi’), moðanar Alriks, dottiR Orms, for salu HolmgæiRs, faður SigrøðaR, boanda sins.
2) en nòrdic antic occidental:
- Sigríðr gerði brú þessa, móðanar Alríks, dóttir Orms, fyrir sálu Holmgeirs, fôður Sigrøðar, bónda síns.
Traducció: "Sigríðr va fer este pont, mare de Alríkr, filla de Ormr, per a l'ànima de Holmgeirr, pare de Sigrøðr, el seu espós." (La paraula espose ací és lliteralment "capataç llauro").
L'interpretació d'estes paraules ha segut objecte de debat. Una traducció molt difosa (pero incorrecta) és que Holmgeirr ("Holmger") és el difunt espose de Sigríðr ("Sigrid") i el pare de Sigrøðr ("Sigurðr" o "Sigurd"). En realitat, la gramàtica d'esta frase no fa possible de discernir si Holmgeirr o Sigrøðr és l'espós de Sigríðr. Per un atre costat, utilisant atres pedres associades a la família de Håkon Jarl en la mateixa regió, sorgix una interpretació diferent que es creu més correcta: Sigríðr va ser l'esposa de Sigurðr, com s'explica avall.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Descripció de la roca de Ramsund.
- ↑ Descripció del gravat de Ramsundsberg en el Servici suec d'antiguetats nacionals. (Notar que l'enllaç d'este organisme suec presenta les runas correctes, la versió correcta en ortografia moderna, pero la transliteraació baix de la runa és incorrecta ya que correspon a una atra runa.)
- ↑ Discussió del gravat de Ramsundsberg.
- ↑ O. Pritsak (1981). The origin of Rus’. ("L'orige de Rus (Ucrània/Rússia)"). Harvard University Press: Cambridge (Mass.).
- ↑ F. Androshchuk (2004). Kristna nordbor i Rus ("Cristians escandinaus en Rus"), en la revista "Historiska Nyheter: Specialnummer om Olga och Ingegerd" ("Número especial sobre les princeses vikingas en l'orient, Olga i Ingegerd"), Editat per Karl Berg i Ona Olsson, Statens historiska museum, 2004-2005.
- Archivat el 16 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Transliteración i interpretació de les runas en la roca de Ramsund (en suec).». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2007. Consultat el 13 de juny de 2008.
- ↑ 7,0 7,1 Samnordisk runtextdatabas ("Catàlec d'inscripcions rúniques nòrdiques; enllaç al programa Rundata 2.0 per al text de totes les runas".)
- ↑ «Discussió del gravat de Ramsundsberg.». Archivat des d'el original, el 31 de març de 2007. Consultat el 13 de juny de 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grabado Ramsund» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.