Anar al contingut

Gravat Ramsund

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Sö 101, Ramsund.jpg
Gravat Ramsund

Plantilla:Map draw El gravat Ramsund o gravat de Ramsundsberg és una obra d'art de l'era vikinga sueca, decorada en dibuixos i inscripcions rúniques en l'estil Pr 1. A diferència de les runas típiques tallades sobre pedres alçades, el gravat en qüestió està fet sobre una gran roca erosionada en la base d'un tossal junt a l'estret de Ramsund, Suècia. En suec li'l coneix com "Ramsundsbergets ristningen" ("El gravat, o talla, del tossal de Ramsund") i Sigurdsristningen vinya Ramsund ("El gravat de Sigurd junt a Ramsund"). En el catàlec de runas està classificada com "Södermanlands runinskrifter 101" ("Inscripció rúnica no. 101 de la comarca de Södermanland"), o simplement "Sö 101". Considerada com una de les més importants peces d'art nòrdic, s'estima que data de l'any 1040. La llongitut del gravat és de 4.7 metros.

La roca es troba a uns cinquanta metros del camí que du a la granja de Sundbyholm en el llogaret de Mora, parròquia de Jäder, entre Torshälla och Strängnäs, municipi de Eskilstuna (Södermanland), al suroest d'Estocolm, Suècia, en un dels braços del llac Mälaren.[1][2] Al voltant del tossal es troba, segons el folclore local, el bosc de hages més nòrdic d'Europa.

La roca de Ramsund és una de les cridades pedres de Sigurd, un conjunt d'unes huit roques en runas o dibuixos sobre la llegenda de Sigurðr Sigmundarson Fáfnisbani (Sigurd, Fill de Sigmund, Verduc del Dragó Fáfnir). Parts d'esta llegenda apareixen en la Edda Poètica, l'Edda Prosaica de Snorri Sturluson, Saga dels Volsungos i el Cantar dels nibelungos, aixina com en el cicle d'òperes L'anell del nibelungo de Richard Wagner. En estes dos últimes obres Sigurðr en nòrdic antic correspon a el héroe Siegfried («Sigfrido»), en alemà.

Imàgens del gravat

[editar | editar còdic]
(Per a vore les referències entrar l'image en el seu tamany més ampli) El gravat Ramsund en Suècia denota 1) cóm Sigurd està assentat i nuet front al fòc preparant el cor del dragó Fafner per al seu pare adoptiu Regin, que és el germà de Fafner. El cor no està llest encara, i quan Sigurd ho toca, es crema i es fica el dit en la boca. Com ha provat sanc de dragó escomença a entendre la cançó de l'au. 2) Les aus diuen que Regin no complirà la seua promesa de reconciliació i tractarà de matar a Sigurd, lo que causa que este talle el cap del primer. 3) Regin yacer mort al costat del seu propi cap i les seues ferramentes de herrería en les que va forjar l'espasa de Sigurd, cridada Gram, estan escampades a la seua entorn, i 4) el cavall de Regin està replet del tesor del dragó. 5) és l'event previ a on Sigurd mata a Fafner, i 6) mostra a Ódder, del començ de la saga. La runa en la cinta (el cos del dragó) és una dedicatòria: "Sigriðr gærði bro þasi, moðanar Alriks, dottiR Orms, for salu HolmgæiRs, faður SigrøðaR, boanda sins", "Sigríðr va fer este pont, mare de Alríkr, filla de Ormr, per a l'ànima de Holmgeirr, pare de Sigrøðr, el seu espós (lit. capataç llauro)."

Els detalls de la llegenda que es veuen en gravat són els següents (per orde d'aparició segons la numeració de l'1 al 6 en la figura):[3]


  • Sigurd està assentat i nuet front al fòc torrant el cor del dragó Fáfnir per al seu pare adoptiu Regin (o Reginn), que és el germà de Fáfnir. El cor no està llest encara; quan Sigurd ho toca, es crema i instintivament es posa el dit en la boca. En provar la sanc màgica del dragó, el jove héroe entén la vora dels pardals.
  • Un trepador li anuncia a Sigurd la traïció de Regin, qui planeja enverinar-ho i matar-ho. En escoltar açò, el jove li talla el cap al seu pare adoptiu.
  • El ferrer Regin yacer mort i decapitat. Al seu entorn es veu el martell, la mancha, una pinça llarga i l'enclusa en els que Regin va tornar a forjar l'espasa trencada Gramr (o Gram), otrora de Sigmund, pare de Sigurd.
  • El cavall Grani (o Grane) de Regin, ara de Sigurd, està nugat a l'arbre des d'a on els pardals li parlen a Sigurd. El dibuix sugerix que el cavall està carregat en el tesor del dragó.
  • Sigurd sorprén al dragó Fáfnir i ho mata en l'espasa Gramr, travessant-ho des d'avall.
  • Mostra a Ódder (o Ótr) al començ de la saga. Ódder, el germà de Regin i Fáfnir, tenia el habilitat de transformar-se en una llúdria. La seua mort accidental per Loki posa en moviment el història de l'or del nibelungo Andvari i el seu anell malaït.

Text del gravat

[editar | editar còdic]

La cinta que s'apareix en el gravat és una dedicatòria que s'ha associat a la família de Hákon (o Håkon) Jarl, un noble suec de el XI, el clan de la qual es va radicar en la zona del Mälaren entre Sigtuna i Strängnäs. Encara que l'opinió és dividida entre els experts, alguns creuen que este jarl (vassall, senyor feudal lloctinent a voltes traduït com "comte") pot ser el mateix que el jarl de Lade noruec Håkon Eiriksson i/o el cap varego Yakun, un dels vikingos suecs que es mencionen en l'exploració de Rússia i Ucrània de 1024 (variâgi en eslau antic o Væringjar/väringar en nòrdic antic, "varangians" en anglés).[4][5]

La transliteraació directa dels caràcters rúnics és la següent:[6][7]

siriþr : kiarþi : bur : þąsi : muþanar : alriks : tutiR : urms : fur * salu : hulmkiRs : faþur : sukruþaR buata * sis *.

Usant les vocals i consonante del nòrdic antic, es presenten dos versions:[7]

1) en suec antic (nòrdic antic oriental)

Sigriðr gærði bro þąsi (‘þannsi’), moðanar Alriks, dottiR Orms, for salu HolmgæiRs, faður SigrøðaR, boanda sins.

2) en nòrdic antic occidental:

Sigríðr gerði brú þessa, móðanar Alríks, dóttir Orms, fyrir sálu Holmgeirs, fôður Sigrøðar, bónda síns.

Traducció: "Sigríðr va fer este pont, mare de Alríkr, filla de Ormr, per a l'ànima de Holmgeirr, pare de Sigrøðr, el seu espós." (La paraula espose ací és lliteralment "capataç llauro").


L'interpretació d'estes paraules ha segut objecte de debat. Una traducció molt difosa (pero incorrecta) és que Holmgeirr ("Holmger") és el difunt espose de Sigríðr ("Sigrid") i el pare de Sigrøðr ("Sigurðr" o "Sigurd"). En realitat, la gramàtica d'esta frase no fa possible de discernir si Holmgeirr o Sigrøðr és l'espós de Sigríðr. Per un atre costat, utilisant atres pedres associades a la família de Håkon Jarl en la mateixa regió, sorgix una interpretació diferent que es creu més correcta: Sigríðr va ser l'esposa de Sigurðr, com s'explica avall.[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

en:Sigurd stones#Sö 101


Referències

[editar | editar còdic]