Pedres de Sigurd

Localisació de les pedres de Sigurd en Suècia.

Es coneixen com a '___protected_title_0___' a un conjunt de sèt pedres rúniques i una estela decorada, la pedra de Hunninge, que narren la llegenda del héroe Sigurd/Sigfrido, que va conseguir derrotar al dragó Ubierna, que representava al mal. Elaborades en l'época vikinga, constituïxen l'expressió nòrdica més primerenca de l'història desenrollada en el ___protected_title_1___ i dels ardits de Sigurd en la ___protected_title_2___, la ___protected_title_3___ i la ___protected_title_4___.

Ademés en la part de Gran Bretanya dominada per la cultura escandinava apareix la figura de Sigurd chuplant la sanc del dragó del seu polze en vàries pedres gravades, en Ripon i Kirby Hill (North Yorkshire), en York i en Halton (Lancashire). En les pissarres gravades en l'illa de Man, datades aproximadament entre 950-1000, s'inclouen vàries peces que mostren episodis de les aventures de Sigurd.

Uplandia

O 1163

Esta pedra rúnica és del estil Pr2. Es va trobar en Drävle (antic regne de Fjärdhundraland), pero es va traslladar al pati de la veïna mansió de Göksbo (‘el niu del cuco’) a on actualment s'erigix. Té una image de Sigurd clavant la seua espasa en una serp, i el nano Andvari, ademés de la valquiria Sigrdrífa oferint a Sigurd una banya per a beure.

L'estela rúnica mostra una creu cristiana estilisada, de la mateixa manera que vàries de les demés pedres de Sigurd. Les pedres de Sigurd en creus cristianes són una prova del sincretisme i l'acceptació de les llegendes de la saga Volsunga entre els cristians del periodo de transició des del paganisme nòrdic. Les demés pedres rúniques en creus en els seus dissenys són O 1175, Sö 327, Gs 2 i Gs 9.

Transliteración llatina:

uiþbiurn × ok : karlunkr : ok × erinker : ok × nas(i) × litu × rialla × stii × þina × eftir × eriibiun × f[aþo]r × sii × snelan

Transcripció al nòrdic antic:

Vaig voreðbiorn ok KarlungR ok ÆringæiRR/Æringærðr ok Nasi/Næsi letu ræisa stæin þenna æftiR Ærinbiorn, faður sinn sniallan.

Traducció a l'espanyol:

"Vaig voreðbjôrn i Karlungr i Eringeirr/Eringerðr i Nasi/Nesi varen manar erigir esta pedra en memòria de Erinbjôrn, el seu hàbil pare."

O 1175

Esta estela està classificada dins del estil Pr2 i es troba en Stora Ramsjö, localisada just al surest de Morgongåva. Pertany a la categoria d'esteles sense sentit ya que no conté runas llegibles en la banda al voltant de la creu, apareixent en el seu lloc diversos signes. Esta inscripció té motius i ornamentació similars a O 1163 i possiblement és una còpia d'esta pedra rúnica.

Södermanland

Sö 40

Esta pedra rúnica està ubicada en el cementeri de l'iglésia de Västerljung, encara que va ser trobada en 1959 entre els fonaments del cantó suroest de la torre de l'iglésia. La pedra medix 2,95 metros d'altura i està gravada per tres costats. Un d'ells té la banda en inscripció rúnica en forma de serp en el cap i la coa unides en la part d'avall. La seua decoració es classifica dins del estil Pr2 i el seu text afirma que va ser realisada pel mestre gravador Skamhals. Una atra pedra rúnica està firmada en el nom de Skamhals, Sö 323, pero es creu que es tracta de persones diferents persones en el mateix nom. Els atres dos costats contenen imàgens, una d'elles ser creu que representa al cunyat de Sigurd, Gunnar, tocant en arpa en el pou de les serps.

Els noms que apareixen en l'inscripció signifiquen: Geirmarr «llança-corcel» i Skammhals és un renom que significa «coll menut».

Transliteración llatina:

haunefR + raisti * at * kaiRmar * faþur * sense + haa * iR intaþr * o * þiusti * skamals * hiak * runaR þaRsi +

Transcripció al nòrdic antic:

HonæfR ræisti at GæiRmar, faður sinn. Hann iR ændaðr a Þiusti. Skammhals hiogg runaR þaRsi.

Traducció a l'espanyol:

"Hónefr va erigir (la pedra) en memòria de Geirmarr, el seu pare. Ell va trobar el seu final en Þjústr. Skammhals va tallar estes runas."

Sö 101

Artícul principal → Gravat Ramsund.

El gravat de Ramsund no és una pedra rúnica corrent perque no està gravat en una llosa o pedra tallada sino en una enorme roca plana situada en Ramsund, en el municipi de Eskilstuna, de la regió sueca de Södermanland. Es creu que es cinceló al voltant de 1030. Esta peça gravada en estil Pr1 és considerada un dels més importants eixemples del art vikingo.

Els dibuixos del gravat de Ramsund representen els següents passages de la llegenda:

1. Sigurd nuet assentat chuplant-se el dit front a una foguera en la que torra el cor del dragó Fafnir, per al seu pare adoptiu, Regin, i que ademés era germà de Fafnir. Sigurd havia tocat el cor quan encara no estava llest i es va cremar el dit, en chuplar-li-ho prova la sanc del dragó que immediatament li dona el poder d'entendre la vora de les aus.
2. En un arbre les aus que li diuen a Sigurd que Regin no mantindrà la seua promesa de reconciliació i intentarà matar-li, per lo que Sigurd li talla el cap.
3. Regin mort junt al seu cap i les seues ferramentes de ferrer desperdigolades al seu entorn, en les que hi havia reforjado l'espasa de Sigurd, Gram.
4. El cavall de Regin carregat en el tesor del dragó.
5. L'escena anterior en Sigurd matant al dragó Fafnir
6. El nano Ótr, del principi de la saga, transformat en llúdria.

Reproducció detallada del dibuix.

L'inscripció està decorada en imàgens de la llegenda de Sigurd provablement per la similitut dels noms Sigurd (Sigurðr en nòrdic antic) i Sigröd, el commemorat en l'inscripció. El text rúnic és ambigu i confús, pero hi ha una interpretació basada en les pedres trobades en el seu entorn i que mencionen a les mateixes persones, que explicaria les relacions familiars dels mencionats: Sigriþr (una dòna) era l'esposa de Sigröd, que havia mort. Holmgeirr seria el sogre d'ella. Alrikr, el fill de Sigriþr, que va erigir una atra pedra pel seu pare, cridat Spjut, per lo que Alrikr era el fill de Sigriþr, pero no de Sigröd. Ademés Holmgeirr seria el segon marit de Sigriþr i varen tindre un atre fill al que li varen posar també Sigröd.

Va ser encarregada per la mateixa família aristocràtica que la pedra de Bro i la pedra de Kjula. La referència en el text a la construcció d'un pont és prou comú en les pedres rúniques d'este periodo. Hi ha molts eixemples de ponts de pedra que daten de el XI i que tenen inscripcions rúniques, com O 489 i O 617.

Transliteración llatina:

siriþr : kiarþi : bur : þosi : muþiR : alriks : tutiR : urms : fur * salu : hulmkirs : faþur : sukruþar buata * sis *

Transcripció al nòrdic antic:

Sigriðr gærði bro þasi, moðiR Alriks, dottiR Orms, for salu HolmgæiRs, faður SigrøðaR, boanda sins.

Traducció a l'espanyol:

"Sigríðr, la mare de Alríkr, la filla de Ormr, varen fer este pont per l'ànima de Holmgeirr, el pare de Sigrøðr, el seu espós."

Sö 327

Esta inscripció, localisada en Gök, a uns 5 quilómetros a l'oest de Strängnäs, situada sobre una roca té una decoració del estil Ringerike. L'inscripció, que medix 2,5 metros d'ample i 1.65 metros d'alt, consistix en text rúnic inscrit en dos serps que rodegen a una image de Sigurd. Data del mateix periodo que el gravat de Ramsund i s'utilisa la mateixa imagineria, pero a esta se li va afegir una creu cristiana i les imàgens estan combinades d'una forma que distorsiona l'orde llògic dels acontenyiments del relat. Lo que ha fet supondre que o be el gravador no coneixia la llínea argumental del mit, o be ho va modificar a propòsit. Qualsevol que siga la raó la pedra de Gök podria ilustrar com els mits sobre héroes pagans es van desvanint a mida que la cristianización de Escandinavia. Encara que les figures principals de l'història queden en orde si es lligen de dreta a esquerra. Sigurd apareix baix de la serp inferior, travessant-l'en la seua espasa. Les atres imàgens que s'inclouen són un arbre, el cavall Grani, un pardal, el cap de Regin i el seu cos decapitat, el cor torrat del dragó i Ótr.

Esta inscripció mai s'ha transcrito al nòrdic antic ni traduït satisfactòriament.

Transliteración llatina:

... (i)uraRi : kaum : isaio : raisti : stai : ain : þansi : at : : þuaR : fauþr : sloþn : kbrat : sense faþo... ul(i) * hano : msi +

Bibliografia

• Blackwell, I. A. (transl.) (1906). The Elder Eddas of Saemund Sigfusson, Norreona Society.
• Brate, Erik. (1922). Sveriges Runinskrifter. Victor Petersons Bokindustriaktiebolag.
• Cleasby, Richard (1878). An Icelandic-English Dictionary, Clarendon Press.
• Du Chaillu (1882). The Land of the Midnight Sun: Summer and Winter Journeys Through Sweden, Norway, Lapland, and Northern Finland, Nova York: Harper & Brothers.
• Düwel, Klaus (1988). «On the Sigurd Representations in Great Britain and Scandinavia», Languages and Cultures: Studies in Honor of Edgar C. Polomé, Berlin: Walter de Gruyter, pp. 133–156. ISBN 3-11-010204-8.

• Fuglesang, Signe Horn (1980). Some Aspects of the Ringerike Style: A Phase of 11th Century Scandinavian Art, Odense University Press. ISBN 8774921835.
• Gräslund, Anne-Sofie (2003). «The Role of Scandinavian Women in Christianisation: The Neglected Evidence», The Cross Goes North: Processes of Conversion in Northern Europe, AD 300-1300, Boydell Press, pp. 483–496. ISBN 1-903153-11-5.
• Hammer, K. V. (1917). "Sigurdsristningar" in Nordisk familjebok 25, p. 461-462.
• «Hnefatafl: The Strategic Board Game of the Vikings» (pdf). Consultat el 3 d'agost de 2010.
• (1959).Fornvännen.Swedish National Heritage Board.54

241–267.ISSN 1404-9430.Consultat el 10 d'agost de 2010.

• (1989).Fornvännen.Swedish National Heritage Board.84

1–11.ISSN 1404-9430.Consultat el 10 d'agost de 2010.

• Lönnroth, L. & Delblanc, S. (1993). Donen Svenska Litteraturen. 1, Från Forntid till Frihetstid : 800-1718. Stockholm : Bonnier Alba. ISBN 91-34-51408-2.
• MacLeod, Mindy (2002). Bind-Runes: An Investigation of Ligatures in Runic Epigraphy, Uppsala Universitet. ISBN 9150615343.
• Sawyer, Birgit (2000). The Viking-Age Rune-Stones: Custom and Commemoration in Early Medieval Scandinavia, Oxford University Press. ISBN 0-19-820643-7.
• (1932).Fornvännen.Swedish National Heritage Board.27

257–265.ISSN 1404-9430.Consultat el 8 d'agost de 2010.

• Staecker, Jörn (2006). «Heroes, Kings, and Gods», Old Norse Religion in Long-Term Perspectives: Origins, Changes, and Interactions, Lund: Nordic Academic Press, pp. 363–368. ISBN 91-89116-81-X.
• An online article at the Museum of Foteviken [1] archivat en Wayback Machine.
• Project Samnordisk Runtextdatabas Svensk - Rundata