Greba
-transparent.png){kind=spacer}
La greba és una peça de l'armadura antiga que cobria la cama des del genoll fins a la base del peu. L'orige d'esta peça cal buscar-ho en l'antiguetat grega. És veritat que la paraula greba solament és aplicable a la peça de l'armadura que cobrix tota la cama, puix quan solament cobrix l'espinella rep el nom de cnémida, espinillera, canilleta i esquinela, i quan tanca completament la cama deu cridar-se-li grebón. Pero dites veus tan solament indiquen variants de la pròpia greba, ya que l'ócrea dels grecs, etruscs i romans es pot considerar una verdadera greba.
Grecs i etruscs
[editar | editar còdic]L'ócrea grega es remonta als temps d'Homero i provablement duya el seu orige de la bota de cuiro usada pels guerrers asiàtics. Cobria des del turmell fins a per damunt del genoll, era de metal flexible i provablement estava forrada de cuiro per dins. Per a subjectar-l'als turmells se servien d'unes tires de cuiro de les que es veuen alguns fragments en les escultures del frontón de Egina. Segons es deduïx d'algunes pintures de gots, les ócreas es fixaven també a la pantorrilla per mig de hebillas o de correges. En alguns gots pintats es veu els guerrers grecs posant-se les ócreas. Ifícrates, el reformador de l'armament de l'infanteria grega, va reemplaçar les grebas de metal per unes peces de cuiro molt forts, guarnides potser en launas de bronze i que es dien ificrátidas.
Els etruscs varen deure copiar dels grecs l'ócrea de bronze senzilla, sense adorns, pero acusant en cert modo la musculatura de la cama. L'eixint del genoll, la suau aresta de la tíbia i el contorn o perfil semicircular de la pantorrilla està perfilat per relleus o estrías. Aixina estan representades les ócreas que du Aristión en un bajorrelieve que es conserva.
El món romà
[editar | editar còdic]
En Roma, per temps de la República, usaven l'ócrea de bronze els hastati, els príncips i els triarii en la cama dreta que no anava coberta per l'escut. En temps de Polibio, la cavalleria romana solament usava grebas de cuiro. En l'Imperi romà, les grebas de metal tendixen a desaparéixer per complet i són substituïdes per una mija de cuiro o de llana que pujava fins a la pantorrilla.
La greba que oferix més interés per als arqueòlecs no és la dels soldats, sino la dels gladiadorés romans. Estos sol la duyen en una cama, la dreta o l'esquerra, i hi ha algun rar eixemple de dur-les en les dos. L'ócrea del gladiador era més gran que la dels soldats a que nos hem referit. Cobria casi fins a mija cuixa i se subjectava al turmell i la cama per baix de la pantorrilla en correges que es passaven per unes anelles que hi havia en les seues vores.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]El contingut d'este artícul incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Hispà-Americà de l'any 1892, que es troba en el domini públic
- Este artícul conté una traducció derivada de «Greba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.