Greta oto
La palometa cristal (Greta oto) és una espècie de lepidòpter ditrisio de la família Nymphalidae d'ales transparents.[1][2] És popularment cridada «palometa espejitos». Esta espècie presenta uns comportaments especials com a llargues migracions i lek.
Descripció
[editar | editar còdic]La seua envergadura oscila entre 5,5 i 6 cm.[2] El teixit entre les venes de les seues ales sembla de vidre en carir d'escales de color.[3] La vora de les seues ales és de color marró obscur, a voltes teñir de rojos o taronja i el seu cos de color obscur.
Distribució
[editar | editar còdic]Esta espècie de palometa, descrita en 1854, és endèmica d'América Central, subcontinent en el qual habita principalment en zones humides.[4] Es pot trobar en América Central, els adults realisen migracions de Mèxic a Panamà.[2] També es poden trobar en Equador, Paraguay, Colòmbia , Bolívia, Perú i Veneçola.
Alimentació
[editar | editar còdic]S'alimenta del néctar d'una varietat de florés tropicals comunes com la lantana pero preferix posar els seus ous en les plantes solanáceas del gènero tropical Cestrum. Les orugas[2] verts[5] s'alimenten d'estes plantes tòxiques i almagasenen toxines en els seus teixits, lo que les torna tòxiques per als seus depredadors, en especial per a les formigues Paraponera clavata.[6] Els adults també són tòxics[7] pero la seua toxicitat es deu principalment a que els mascles s'alimenten de les flors el néctar de les quals conté #alcaloide, per eixemple, de la família Asteraceae. Estos mateixos #alcaloide es convertixen en feromones en les que els mascles atrauen a les femelles.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Palometa cristal en La Travessia, Managua, Nicaragua. -
Palometa cristal fotografiada en La Travessia, Managua, Nicaragua. -
Palometa cristal en ales desplegades en La Travessia, Managua, Nicaragua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llepes, G. (Ed.). (2004). Checklist: Part 4A. Hesperioidea - Papilionoidea. In: Heppner, J. B. (Ed.), Atles of Neotropical Lepidoptera. Volume 5A. Gainesville, Association for Tropical Lepidoptera; Scientific Publishers.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Henderson (2002). «Greta oto», Field guide to the Wildlife of Costa Rica, Austin, Texas: University of Texas Press, p. 56. OCLC 46959925. ISBN 0-292-73459-X.
- ↑ Creation, Volume 30, No 4, page 56
- ↑ poden aplegar a recórrer fins a dotze quilómetros en un dia com a hàbit migratori
- ↑ Hall, S. K.. (1996). Behaviour and natural history of Greta oto in captivity (Lepidoptera: Nymphalidae: Ithomiinae), Tropical Lepidoptera, 7: 161-165.
- ↑ Dyer, L. A. (1995). Tasty generalists and nasty specialists? Antipredator mechanisms in tropical lepidopteran larvae, Ecology, 76: 1483-1496.
- ↑ Brown, K. S. (1984). Adult obtained pyrrolizidine alkaloids defend ithomiine butterflies against a spider predator, Nature, 309: 707-709.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hall, S.K. (1996). Behaviour and natural history of Greta oto in captivity (Lepidoptera: Nymphalidae: Ithomiinae). Tropical Lepidoptera vol. 7 no 2.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Greta oto.- Greta oto
- [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Greta oto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.