Anar al contingut

Gruta de Pech Merle

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pech Merle main.jpg
Gruta de Pech Merle

La gruta de Pech Merle (en francés: Grotte du Pech Merle) és una cova ornamentada en pintures de la prehistòria. Està ubicada en el departament de Lot en la regió de Migdia-Pirineus, en la comuna de Cabrerets. Està situada en un tossal (Puèg en occità) que domina les valls del riu Sagne i Cele en Quercy. Henri Breuil es va referir a la cova de Pech Merle com «la Capella Sixtina del Lot».cita requerida

Història

[editar | editar còdic]

Encara que la gruta de Pech Merle era coneguda pels lugareño no va ser sino fins al cap de successives exploracions que es varen revelar tots els seus secrets.

La primera sala, denominada "sala roja" a causa de les seues concrecions rojoses, va ser explorada entre 1906 i 1913 per Henri Redon, un estudiant de medicina de París, acompanyat pel seu cosí el senyor Touzery.[1]

El 4 de setembre de 1922 l'espeleòlec André David, acompanyat per la seua germana Martha i Henri Dutertre, va descobrir l'anomenada “cova decorada”. Més vesprada, la gruta va ser estudiada per Amédée Lemozi;[2] André Leroi-Gourhan i Michel Lorblanchet.

En 1949, André David va descobrir la Ret de Combel i Amédée Lemozi va estudiar les pintures descobertes en la ret de coves.

La gruta està considerada monument històric de França i representa un dels llocs més importants de l'art paleolític en Europa.

L'art de Pech Merle

[editar | editar còdic]
Archiu:Pech Merle cave, painting.JPG
Reproducció de mans i d'un cavall pintats sobre les parets de la gruta de Pech Merle en el museu de Brno, en la República Checa

La cova té dos subconjunts situats a abdós costats de l'entrada:

  • a l'est són visibles els punts rojos, cavalls, un felino i dins d'un diverticule cridat li Combel, tres figures imaginàries evoquen els cérvols megaloceros;
  • a l'oest es troba una ret més àmplia i més rica. S'inclou una composició anomenada frise noire que combina un cavall, un bisonte i un mamut, aixina com «mans en negatiu». Esta complexa composició es va portar a terme provablement en vàries etapes. Inclou dos cavalls, un dirigit a l'esquerra, i l'atre a la dreta, acompanyat de sis mans negatives, signes i punts. Aixina mateix, un gran peix traçat en una prima llínea roja se superpon sobre el cavall de la dreta.

Açò ha segut objecte de datació directa per mig de carbono 14, donant com resultat uns 25.000 anys d'antiguetat. Esta datació es correspon en el periodo Gravetiense, que és compatible en elements com les mans negatives. No obstant, és possible que algunes de les pintures i gravats de Pech Merle siguen d'una data posterior, com el periodo Magdaleniense.

Segons l'anàlisis realisat per l'arqueòlec Dean R. Snow la majoria de les mans pertanyen a dònes la qual cosa qüestiona la suposició tradicional de que els artistes de les cavernes eren varons.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Histoire de la découverte de la Grotte préhistorique de Pech-Merle, de André David. © André DAVID et Pierre BRONDEL
  2. La grotte temple du Pech Merle, 1929.
  3. (2013).American Antiquity.Society for American Archaeology.78(4)
    746–761.doi:10.7183/0002-7316.78.4.746.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Lorblanchet, M. (1988) - Art préhistorique du Quercy, Toulouse, Ed. Loubatières,
  • (en francés) Site du Centre de Préhistoire de Pech Merle
  • (en francés) [1] Història del descobriment de la gruta de Pech-merle per André David © André DAVID/Pierre BRONDEL
  • (en francés) [enllaç trencat] film de M. Lorblanchet sobre els estudis de “la frise noire”, 1984, video en llínea de 18 min,


Referències

[editar | editar còdic]