Guadua chacoensis

Guadua chacoensis (Guadua chacoensis)

Guadua chacoensis,^[1] cridada comunament tacuaruzú o tacuara brava, és una espècie botànica de la subfamília de les poáceas (gramínees) Bambusoideae, que té la seua hàbitat en les vores dels rius de les selves tropicals i subtropicales del districte fitogeográfico de les selves mixtes de la província fitogeográfica paranaense.

Distribució

És pròpia de les selves del surest del Brasil, zones del chaco de Bolívia, Paraguay oriental i central, el norest de l'Argentina i l'extrem noroest del Uruguay.

En el Brasil es distribuïx en els estats de Mate Grosso do Sul, Paraná, Santa Catarina, i Riu Gran del Sur.
En el Paraguai habita la major part dels departaments, tals com Caazapá, Central, Guairá, i Sant Pedro.. Es fa #present en la vall del Alt Paraná i els seus tributaris; ademés, es troba a lo llarc del riu Jejuí Guasu, Ypané i atres cursos fluvials de la conca del riu Paraguay. Est habita en casi tota la regió paraguayana

En l'Uruguay habita en el Departament d'Artigas.
En l'Argentina habita les costes dels grans rius de les províncies del nordest, en l'est de Formosa, de Chaco, el nordest de Santa Fe (molt abundant en el Lloc Ramsar Jaaukanigas), gran part de Corrents, i Missions, fins al nordest d'Entre Rius.^[2]
En Bolívia, es troba a lo llarc de l'arqueig sub-andino des de la frontera en Perú fins a la d'Argentina (el bosquet tucuman) des de 500 metros d'altura fins a 170m, fins als plans del béni o de Santa Creu i de Pando, i Chaparé.

Descripció

Planta rizomatoser, perenne, erecta en la base. Canyes de 6 a 20 m d'altura (rarament 30 m). El seu diàmetro màxim és de 20 cm. Làmines foliares linear-lanceoladas.

Florece una sola volta en la seua vida.

Preferix sols areno-limosos, arcillosos, profunts; en una temperatura mija anual d'entre 18 i 28 Cº, una precipitació superior a 1200 mm i una humitat relativa d'a lo manco el 80 %.

Ecologia

Els brots formen xares i taques en sols humits de les vores de rius i demés àrees baixes i humides.

Noms comuns

Paraguay: tacuarusu
Argentina i Uruguay: tacuaruzú, tacuara brava
Brasil: taquaruçu

Usos

Li la talla als 4 a 5 anys de plantada.

Li l'ampra en construccions; protecció de conques i riberes de rius i de quebrades; elaboració de mobles i de #artesania; fabricació de laminados, aglomerados, parquet; fijador temporario de diòxit de carbono. Els trossos en un nuc en la base servixen com vasija per a líquits i sòlits. Els entrenudos contenen aigua pura que es pot prendre en el bosc. De les ramitas es fabriquen graneres.

Referències

↑ (1992).«Guadua chacoensis (Poaceae: Bambuseae), its taxonomic identity, morphology and affinities».Novon.2(1)
41-47.ISSN 1055-3177.
↑ Burkart, A. I., ed. (1969). Flora ilustrada d'Entre Rius. INTA.

Bibliografia

Clayton, W.D., Harman, K.T. and Williamson, H. Espècies de pastures del Món: Descripcions, Identificació, Informació. http://www.kew.org/data/grasses-db.html. [accés 8 nov. 2006
López, J.A; Little, I; Ritz, G; Rombold, J; Hahn, W. 1987. Arbres comuns del Paraguay: Ñande yvyra mata kuera, Paraguay, Cos de Pau, 425 pág.

Enllaços externs

^{[enllaç trencat]}
Este artícul conté una traducció derivada de «Guadua chacoensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] (1992).«Guadua chacoensis (Poaceae: Bambuseae), its taxonomic identity, morphology and affinities».Novon.2(1)
41-47.ISSN 1055-3177.

[2] Burkart, A. I., ed. (1969). Flora ilustrada d'Entre Rius. INTA.

[1]

[2]