Guaraní misionero

El guaraní misionero, guaraní jesuítico o guaraní clàssic va ser una de les principals varietats llingüístiques del idioma guaraní. Es va parlar en l'àrea i temps d'influència de les trenta Missions Jesuíticas (en els actuals territoris d'Argentina, Paraguay i Brasil) des d'aproximadament principis dels anys 1600. Durant al voltant de 160 anys, els jesuïtes varen estudiar la llengua, duent-la al pla escrit, i varen consolidar varis dialectes en una sola llengua general. Esta varietat va ser desapareixent paulatinament despuix de l'expulsió dels misionero en 1767.

Pese a la seua extinció, va ser molt rica i variada la producció bibliogràfica i de documents escrits, conservant-se encara la majoria, per lo tant, és considerada com un alvertent lliterari important en l'història de l'idioma guaraní.

Història

Vore també: Història de les missions de la província jesuítica del Paraguay

Cap a fins d'el XVI, els conquistadors i colonizadores espanyols varen trobar en les actuals Corrents i Missions (Argentina), Riu Gran del Sur (Brasil) i l'actual Paraguay a les tribus Paraná-guaraníes i chandules-guaraníes.

En 1539 es va fundar la Companyia de Jesús. Entre els sigles XVII i XVIII, els jesuïtes varen aplegar a la regió i varen establir les Missions guaraníes. Ells varen iniciar la seua activitat creant reduccions. En 1605 es va crear la Província Jesuítica del Paraguay. En pocs anys, varen aplegar a crear 30 pobles, en a on els guaraníes, que ya escomençaven a practicar l'agricultura, varen terminar d'adoptar el sedentarisme. Allí el guaraní va adquirir estatus lliterari, en publicar-se el vocabulari i gramàtica de Ruiz de Montoya, com aixina també gran cantitat de llibres. El guaraní era l'idioma més amprat, utilisant-se junt al espanyol que era ensenyat en les escoles. També es va ensenyar llatí. Els guaraníes també varen ser convertits al cristianisme.

En 1583 el Concilie de Lima ya autorisava traduir al guaraní el "Catecisme breu per a rudos i ocupats", tasca que li va caldre eixecutar al franciscano Fra Luis de Bolaños en els anys següents, pero no li'l va usar fins a 1603, quan va ser oficialment adoptat per a l'ensenyança. Junt a les ordenances d'Asunción de 1603, per Hernando Arias de Saavedra, que es varen traduir al guaraní eixe mateix any per a que tingueren major alcanç popular, varen anar els primers intents hui coneguts de donar-li al guaraní la forma escrita.

L'idioma guaraní, otrora exclusivament oral, començava a adquirir la seua forma escrita gràcies als espanyols. Encara que estos intentaven representar, per mig del alfabet espanyol, sons del guaraní que aquell no posseïa. Posteriorment els jesuïtes varen molejar l'escritura del guaraní, estudiant la seua morfologia i sintaxis, en elements molt més enriquecedores d'una llengua que la notació de la seua grafia.

A principis d'el XIX, per l'expulsió dels jesuïtes, el guaraní misionero es va extinguir. El rei Carlos III d'Espanya en el XVII, va prohibir per Cèdula Real parlar les llengües indígenes en les colónies. Despuix de l'expulsió, els indígenes varen tornar a les selves o es varen assentar en les ciutats.

La població de Sant Borja del Yí, en l'actual Uruguay, va anar l'últim grup poblacional guaraní misionero del Riu de l'Argent, habitat en la década de 1830.

En l'actualitat, l'Universitat Nacional de Missions posseïx un programa denominat «rescat cultural jesuítico-guaraní» que es basa en la reconstrucció d'un llenguage musical fundat en documents d'época, a partir dels quals es reconeixen les característiques de la música de la província, la seua forma d'interpretació, la seua llengua, la seua composició, objectius i la transmissió oral o escrita.

Educació i lliteratura

Erro al crear miniatura:

Art de la llengua guaraní, imprés en Missió jesuítica de Santa María la Major en 1724.

L'idioma guaraní va ser parlat correctament i molt cultivat pels jesuïtes, la seua lliteratura va comprendre una àmplia gama de temes. Els llibres que es varen publicar en guaraní eren sobre gramàtica, catecisme, manuals d'oracions i fins a un diccionari. Les reduccions varen contar en la primera imprenta fundada pels pares Juan Bautista Neuman i José Serrano, els qui varen armar una prensa, varen fondre els tipos necessaris i varen publicar els primers llibres. Les impressions es varen fer en Nostra Senyora de Loreto, Sant Javier i Santa María la Major.

Moltes de les obres escrites pels pares, i total o parcialment en la llengua materna, es varen publicar a partir de la prensa de La nostra Senyora de Loreto. Entre escrits més importants sobre la llengua varen ser el "Tesor de la Llengua Guaraní" (Madrit, 1639), pel pare Antonio Ruiz de Montoya, i el "Catecisme de la Llengua Guaraní" (Madrit, 1630) del pare Diego Díaz de la Guerra. Sobre els llibres, el primer d'ells publicat va ser el "Martirologio Romà" en l'any 1700; més alvance el "Flos Sactorum" del pare Pedro de Ribadeneyra en edició guaraní, i "De la diferència entre lo temporal i lo etern" del pare Juan Eusebio Nieremberg.

Els reis d'Espanya, com a part del procés d'evangelización, varen ordenar que «hi haguera escoles de doctrina i de llegir i escriure en tots els llocs d'indis». En totes les reduccions varen funcionar escoles de primera ensenyança, a on els varons de sis a dotze anys deprenien a llegir, escriure i fer operacions matemàtiques elementals. Les chiquetes de la mateixa edat tenien escoles separades a on deprenien a llegir, escriure, hilar i cuinar per lo que la formació de les dònes menors va ser un punt important en l'organisació educativa d'estos pobles guaraníes.

El llingüiste alemà Von der Gabelentz va considerar als escrits de Montoya com «les millors fonts per a l'estudi de la llengua guaraní», mentres que Hervas va declarar que la claritat i la comprensió integral de les normes a les que Montoya va remontar la complicada estructura i la pronunciació del guaraní «són més extraordinari». Tres de les seues obres varen ser reeditades i revisades en vàries ocasions. En 1876, Julius Platzmann, l'erudit alemà distinguit en llengües indígenes d'Amèrica, va publicar en Leipzig una reimpressió exacta de la primera edició de Madrit de la seua obra «única entre les gramàtiques i els diccionaris de les llengües americanes». Una versió en idioma llatí va ser editat per l'erudit alemà Christ Friedr. Una edició completa de totes les obres de Montoya es va publicar en Viena baix la supervisió del vescomte de Porte Segur, en l'any 1876.

Característiques i diferències en el guaraní criollo

Erro al crear miniatura:

Sant Ignacio Miní.

Encara que es creu que el dialecte extint va poder haver eixercit influència en l'actual guaraní correntino o paraguayà, estos tenen les seues raïls fòra de les reduccions jesuíticas, en aquells habitants de les missions que varen emigrar cap a atres zones, com Paraguay i Corrents,per lo que és associada a parlants criollos, mestizos, aixina com a comunitats guaraníes que posseïxen raïls en aquelles missions.

La erudición moderna ha demostrat que el guaraní va ser sempre l'idioma principal de les Missions jesuíticas guaraníes aixina com de la Província Paracuaria i la posterior Governació del Paraguay pertanyent al Virreinato del Riu de l'Argent, tant dins com fòra de les reduccions. Despuix de l'expulsió dels jesuïtes en el XVIII, els residents de les reduccions varen emigrar gradualment cap a territoris com els actuals Corrents, Paraguay, Uruguay, Entre Rius i els territoris al nort del Riu Salat de la llavors Província de Buenos Aires. Estes moviments migratoris varen provocar un canvi decididament unilateral llunt del dialecte dels jesuïtes que els misionero havien curat en els territoris de l'est de la colónia..

En general, este dialecte es va alluntar dels préstams fonològics directes de l'espanyol. En canvi, els misionero insistixen en el caràcter aglutinador de la llengua per a formular térmens calque de morfemes natives. Este procés a sovint va dur als jesuïtes a amprar térmens complicats, molt sintètics, per a transmetre conceptes occidentals. Pel contrari, el guaraní que es parla fòra de les missions s'ha caracterisat per un fluix lliure, no regulat d'hispanismes; en freqüència, les paraules i frases en espanyol simplement s'incorporen a Guaraní en adaptació fonològica mínima.

Un bon eixemple d'este fenomen es troba en la paraula "comunió". Els jesuïtes, en la seua estratègia aglutinadora, varen rendir esta paraula com Tupãrahaba, un calc sobre la base de la paraula Tupã, que significa Deu. En el modern guaraní criollo (que inclou al paraguayà i al correntino), la mateixa paraula es traduïx "komuño".

A raïl de l'emigració de les reduccions, estos dos dialectes distints de guaraníes varen aplegar a un ampli contacte per primera volta. La gran majoria dels oradors va abandonar la variant jesuítica, menys pràctica i altament regulada, a favor del dialecte criollos hibridado més orgànic.

Bibliografia

• Wilde (2010). "Entre la duplicidad i el mestiçage: pràctiques sonores en les missions jesuíticas de Sudamérica" en "A tres bandes. Mestiçage, sincretisme i hibridació en l'espai sonor iberoamericà", Edicions AKAL.
• Ruíz de Montoya (1724). memoriachilena. cl/archivos2/pdfs/MC0033188. pdf Art de la llengua guaraní.
• Ruíz de Montoya (1639). memoriachilena. cl/archivos2/pdfs/MC0014762. pdf Tesor de la llengua guaraní.
• Ruíz de Montoya. info/antonio-ruiz-de-montoya-conquista-espiritual/ conquista espiritual feta pels religiosos de la Companyia de Jesús en les províncies del Paraguay, Paraná, Uruguay i Tape, Imprenta del Cor de Jesús (Bilbao).
• Ruíz de Montoya (1640). org/details/catecismodelalen00ruiz Catecisme en llengua guaraní, Imprenta Juan Sánchez (Madrit).

Enllaços externs

• «archive. org/web/20080214110551/http://www. datamex. com. py/guarani/marandeko/melia_modo_de_ser_guarani. html El "modo de ser" guaraní en la primera documentació jesuítica (1594-1639)». Archivat des d'el datamex. com. py/guarani/marandeko/melia_modo_de_ser_guarani. html original, el 14 de febrer de 2008. Consultat el 16 de juliol de 2014.
• «newadvent. org/cathen/12688b. htm Reductions of Paraguay». New Advent. (anglés)