Guarianthe skinneri
La guaria morada o flor de candelaria (Guarianthe skinneri) és una espècie d'orquídea epífita nativa dels boscs humits de Centroamérica. Es distribuïx des de bona part dels boscs humits de Chiapas en Mèxic fins a Costa Rica i a l'oest de Panamà
És de color rosat-lila o morat clar per a alguns. En Mèxic està considerada com una espècie amenaçada (A) per la NOM-059-SEMARNAT-2010. El seu comerç internacional està regulat per CITES baix l'Apèndix II. És la flor nacional de Costa Rica des de 1939. És usada com a ofrena per a festivitats religioses, entre uns atres.[1][2][3][4][5]
Descripció
[editar | editar còdic]Guarianthe skinneri és planta epífita que es desenrolla sobre arbres, rarament sobre roques (rupícola), tenen pseudobulbos acanalados, estrets en la seua base, de 25 a 30 cm i els pseudobulbos són normalment bifoliados, de fulls disticas, que formen una planta péndula en formes de volants i #inflorescència auxiliars uniflorales en les que la flor està boca dalt en un apèndix truncat cap al labelo el que posseïx una apícula.
Les seues flors són grans i de pétals amples, té un full que ix de l'àpiç del pseudobulbo. Produïxen tres o cinc flors, que duren d'1 a 4 semanes.
L'abundant floració s'estén entre giner i març. Se li crida "guaria morada" en referència en el color rosa-sirimomo de les seues flors i al nom com va ser coneguda pels indígenes. En Guatemala és cridada "flor de Candelaria" ya que coincidix la seua floració en la ciutat de Guatemala en la festivitat de la Verge de Candelaria el 2 de febrer i antigament es coneixia com " flor de Sant Sebastià" a la forma alba, puix també coincidix el seu periodo floral en el 20 de giner dia de la festa d'este sant.
Existix gran varietat en la coloració de les flors, des de les rosat lila en distints tons (suavissimas, suaus a roseas), fins a les albas (albinas), albescens (falses albinas), i les alba-oculata (blanques en una taca morada en la gola del llavi), també es descriuen les anulatas (flors liles en anell púrpura en el labelo), aixina com flors lila-azuladas (caerulescens).
Existix molta confusió en Cattleya × guatemalensis. No obstant estes són plantes pertanyents a l'híbrit natural entre G. skinneri i G. aurantiaca (Guarianthe x guatemalensis) en fenotip similar a G. skinneri, pero en labelo alguna cosa lanceolado en lloc de redonejat com en les skinneris pures.
També l'espècie ha segut àmpliament confosa en Guariathe patinii o deckeri, espècie que habita en Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Veneçola i Trinitat antigament també en Guatemala pero el cultiu de la canya de sucre la va acabar en dit país, a altituts no superiors als 500 o 800 m s. n. m., de floració otoñal (per això G. deckeri és també cridada Cattleya autumnalis), i en flors que es diferencien per tindre el labelo púrpura, sense el característic color crema del labelo de G. skinneri. G. patinii no cohabita en G. skinneri llevat en Costa Rica, pero a diferent ranc d'altures. I degut a que G. patinii és de floració otoñal, no es coneix híbrit natural entre abdós. L'espècie coneguda com Cattleya skinneri var atumnalis deu ser en tot moment considerada un sinònim de G. patinii.[4][5]
Distribució
[editar | editar còdic]Habita principalment de la zona pacífica de Centroamérica (Mèxic (Chiapas), Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua , Costa Rica i Panamà, en zones montanyoses de preferència de boscs semicaducos, encara que també en boscs humits montanos, a elevació entre 700-800 m s. n. m. fins a 1200-1400 m s. n. m. L'espècie habita en la serra mare des de Chiapas a Costa Rica i a l'oest de Panamà.
En Costa Rica a on és la flor nacional, se solia trobar en les teulades de les cases velles i sobre els murs d'atobó de les cerques cultivada com a planta ornamental.[5][4]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom de Cattleya skinneri li va ser donat en Anglaterra, pel botànic James Bateman en honor del seu descobridor, George Ure Skinner, qui era un comerciant anglés radicat en Guatemala, que enviava plantes de Centroamérica i del Sur de Mèxic a Europa.[4][5]
- Noms comuns
- Costa Rica: guaria morada
- Guatemala: candelaria, flor de Sant Sebastià
- Sinònims
- Cattleya skinneri Bateman (1838)
- Cattleya laelioides Lem. (1852)
- Cattleya deckeri Klotzsch (1855)
- Epidendrum huegelianum Rchb.f. (1861)
- Cattleya pachecoi Ames & Correll (1943)
Híbrits naturals
[editar | editar còdic]- Guarianthe × guatemalensis (T.Moore) W.I.Higgins 2004 - (Guarianthe aurantiaca × Guarianthe skinneri)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Enciclovida. Flor de la candelaria. (Guarianthe skinner)». Consultat el dijous, 19 de març de 2020.
- ↑ «Naturaliste. Flor de la candelaria (Guarianthe skinneri)». Consultat el dijous, 19 de març de 2020.
- ↑ Govaerts R. (ed). For a full list of reviewers see: http://apps.kew.org/wcsp/compilersreviewers.do (2020). WCSP: World Checklist of Selected Plant Families (version Aug 2017). In: Species 2000 & ITIS Catalogue of Life, 2020-02-24 (Roskov I., Ower G., Orrell T., Nicolson D., Bailly N., Kirk P.M., Bourgoin T., DeWalt R.I., Decock W., Nieukerken I. van, Penev L.). Digital resource at www.catalogueoflife.org/col. Species 2000: Naturalis, Leiden, the Netherlands. ISSN 2405-8858.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Dressler, R. 2003. Orchidaceae. In: Hammel, B.I.; Grayum, M.H.; Herrera, C.; Zamora, N. (eds.). Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. III. Orchidaceae-Zingiberaceae. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 93: 1-595.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 L. Watson and M. J. Dallwitz, The Families of Flowering Plants, Orchidaceae Juss.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Orchidaceae [1] archivat en Wayback Machine. in L. Watson and M.J. Dallwitz (1992 onwards). The Families of Flowering Plants: Descriptions, Illustrations, Identification, Information Retrieval. [2] archivat en Wayback Machine.
- Catalogue of Life
- Angiosperm Phylogeny Website
- GRIN Taxonomy of Plants
- USDA
- ITIS
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guarianthe skinneri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.