Guimarãés
.jpg){kind=link}
Guimarãés (tradicionalment en espanyol i en desús, Guimaranes)[1] és un municipi i ciutat portuguesa del districte de Braga, va ser la capital del Comtat Portucalense. El municipi, de 242,85 km² d'extensió i subdividido en 54 freguesias, conta en una població de 156 849 habitants (2021). Pertany a la regió estadística del Nort i a la comunitat intermunicipal del Au. El centre històric de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2001.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]El topònim prové del llatí baix Vimaranis [Vila], que posteriorment va evolucionar a Vimaranes, finalment otorgant el terme Guimarãés en portugués.
Geografia
[editar | editar còdic]El topònim Guimarãés en portugués és Plantilla:AFI-pt.
El municipi, pertanyent a la regió estadística del Nort (NUTS II) i a la comunitat intermunicipal del Au (NUTS III), llimita al nort en Póvoa de Lanhoso, a l'est en Fafe, al sur en Felgueiras, Vizela i Sant Tirso, a l'oest en Vila Nova de Famalicão i al noroest en Braga.
Guimarãés es troba a 22 km de Braga, 33 km de Vila Nova de Famalicão, 41 km de Barcelos, 51 km de Póvoa de Varzim, 56 km de Porto, 80 km de Viana do Castelo, 88 km de Vila Real, 128 km de Vigo, 169 km de Coímbra, 205 km de Santiago de Compostela, 365 km de Lisboa, 549 km de Madrit, 600 km de Far i 1099 km de Barcelona.[3]
| Noroest: Braga | Nort: Póvoa de Lanhoso | Noreste: Póvoa de Lanhoso i Fafe |
| Oest: Vila Nova de Famalicão | Archiu:Rosa de los vientos.svg | Est: Fafe |
| Suroest: Sant Tirso | Sur: Vizela | Surest: Felgueiras |
Freguesias
[editar | editar còdic]Les freguesias de Guimarãés són les següents:[4][5]
Història
[editar | editar còdic]Periodo prerromano i romà
[editar | editar còdic]L'història d'esta ciutat es remonta a lo manco a l'Edat del Coure tal com s'ha demostrat en les citanias de Briteiros i de Saborós i en el jaciment arqueològic de Penha. Ademés, en l'época de l'emperador Trajano, es fa referència a l'us de l'aigua de les termes de Caldas dones Taipas pels romans.[6]
Edat Mija
[editar | editar còdic]S'atribuïx la fundació de la ciutat a un noble, vassall del rei d'Astúries Alfonso III, Vimara Pérez, qui donaria nom a la ciutat, originalment cridada Vimaranes. Vimara va ser nomenat el primer comte del Comtat Portucalense despuix d'haver reconquistado i repoblat la ciutat de Porto en 868.[7] Tot açò va succeir en el tercer terç de el IX aprofitant la corrent repobladora fomentada pel rei Alfonso.
El 3 d'agost de 950, despuix de la mort del governador del Comtat Portucalense, el comte Hermenegildo González, la seua viuda, la comtesa Muniadona Díaz va repartir els vasts dominis que la parella posseïa entre els seus fills. Les terres de Guimarãés (Vimaranes) varen ser donadas a la seua filla Oneca que era en eixe moment, una religiosa.[8][9] En eixe mateix any, Muniadona va fundar ací el Monasteri de Sant Mamede (o de Guimarãés),[10] dedicat al Salvador del Món, la Verge de Santa María i els Sants Apòstols. En el seu testament donó tots els seus dominis i rendes aixina com objectes religiosos de la seua propietat al monasteri.[11][12] Se sap hui que este monasteri tenia una biblioteca notable i valiosa.[13][14]
.jpg){kind=link}
El monasteri es va convertir en un pol d'atracció i va donar orige a una major fixació poblacional en la vila baixa. Paralelament, per a la defensa del conglomerat, Muniadona Díaz va manar construir, entre 959 i 968, el castell de Guimarãés a poca distància, sobre el tossal, creant aixina un segon punt de fixació en la vila alta.[15] Per a unir els dos núcleus es va formar la Rua (carrer) de Santa Maria.[16] Posteriorment, el monasteri es va transformar en Real Colegiata i va adquirir gran importància pels privilegis i donacions que reis i nobles li varen ser concedint.[15] Entre eixes contribucions són destacables la reconstrucció gòtica impulsada pel rei Juan I, la torre de l'iglésia en estil manuelino completada al voltant de 1513 a 1515 i la capella major d'arquitectura clàssica, reconstruïda en el XVII pel rei Pedro II. Els algeps de les capelles més grans són referències de la reforma neoclàssica iniciada en 1830.[14]
El comte Enrique de Borgoña va concedir a Guimarãés el primer fur nacional considerat per alguns historiadors anterior al de Constantim de Panóias. Encara que es desconeix la data exacta va succeir possiblement en 1096.[17]
En este poblat es va produir en el 24 de juny de 1128 la Batalla de Sant Mamede, en la qual Teresa de León, infanta de León i comtesa de Portugal, va confrontar al seu fill Alfonso Enríquez, que va guanyar la batalla i que posteriorment es convertiria en el primer rei de Portugal.[18]
En el regnat de Dionisio I, varen ser construïdes les muralles de la ciutat. Des de llavors, Guimarãés es va estendre durant els sigles següents, fins als nostres dies.[6]
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]El centre històric de Guimarãés va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2001.[2] Guimarãés va ser elegida Capital Europea de la Cultura en 2012 junt a la ciutat eslovena de Maribor. Posteriorment, la ciutat va continuar en la seua transformació urbana i migambiental, sent designada oficialment com a Capital Verda Europea per a l'any 2026.[19] Este reconeiximent va ser otorgat per la Comissió Europea en juny de 2025, valorant els seus esforços en sostenibilitat, gestió de residus i biodiversitat urbana, succeint a la ciutat de Vilna en el càrrec.
Demografia
[editar | editar còdic]| Població del centre de la ciutat de Guimarãés (1864–2011) | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1864 | 1878 | 1890 | 1900 | 1911 | 1920 | 1930 | 1960 | 2001 | 2011 |
| 7568 | 7980 | 8611 | 9104 | 9550 | 9023 | 9521 | 23 233 | 52 182 | 47 588 |
Fonts: INE i Direcção Geral do Ordenamento do Território i Desenvolvimento Urbà
Cultura
[editar | editar còdic]Deportes
[editar | editar còdic]Guimarãés té un important club deportiu, Vitória Sport Clube, l'equip del qual de fútbol va participar durant molts anys en la Primeira Lliga portuguesa. Ademés, Vitória SC també té un equip de bàsquet i un atre de voleibol, que participen en les primeres divisions de les seues respectives categories.
Monuments i llocs d'interés
[editar | editar còdic]La ciutat històrica de Guimarãés es troba associada al naiximent de l'identitat nacional portuguesa en el XII. Constituïx un eixemple excepcionalment ben conservat de l'evolució d'una localitat medieval cap a una ciutat moderna. La rica tipologia edificada mostra el desenroll de l'arquitectura portuguesa entre els sigles XV i XIX, en l'us continu de tècniques i materials de construcció tradicionals.
-
Palau dels ducs de Bragança, des de dalt.
-
Casa dos Laranjais, de el XVIII.
-
Palau Sant Cipriano, de el XV.
-
Edifício barroc en banderes del Comtat Portucalense (usada entre 1095 i 1139).
-
Muralles de Guimarãés, en el Palau dels Ducs de Bragança al fondo.
-
Interior del Castell de Guimarãés.
-
Castell de Guimarãés, en el palau ducal al fondo.
-
Arc a la Plaça d'Oliveira en Guimarãés.
-
Antic ajuntament de Guimarãés.
-
Balcons en la Plaça de Santiago.
-
Edificis i jardí en el Centre cultural Vila Flor.
-
Jardins del Llarc do Carmo.
.jpg){kind=link}
- Castell medieval de Guimarãés
- Artícul principal → Castell de Guimarãés.
Construït en el IX, este monument va ser declarat una de les Sèt Maravelles de Portugal en l'any 2007. Actualment és un museu que mostra l'història de la fundació de la ciutat.
- Palau dels ducs de Bragança
- Artícul principal → Palau dels ducs de Bragança (Guimarãés).
.jpg){kind=link}
Palau de el XV, manat construir per Alfonso, futur duc de Bragança, a on és possible observar l'influència de l'arquitectura senyorial de l'Europa Septentrional. En el XIX va ser convertit en quarter.
A mitan de el XX, despuix d'un periodo d'abandó, va ser restaurat i posteriorment convertit en museu, albergant un espoli del sigle XVII i XVIII. De les vàries coleccions que posseïx, unes retraten les aportacions dels portuguesos de l'época dels Descobriments; unes atres narren alguns dels passos de les conquistes en el Nort d'Àfrica. Posseïx també coleccions d'armes dels sigles XV a XIX i coleccions de mobles del periodo posterior als descobriments. Ademés de la seua funció com a museu, este palau va ser en el seu segon pis, adaptat com a residència oficial del president de la República Portuguesa, quan deu viajar al nort de Portugal.
Administració i política
[editar | editar còdic]Resultats de les eleccions municipals
[editar | editar còdic]| Partits | % | M | % | M | % | M | % | M | % | M | % | M | % | M | % | M | % | M | % | M | % | M |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1976 | 1979 | 1982 | 1985 | 1989 | 1993 | 1997 | 2001 | 2005 | 2009 | 2013 | ||||||||||||
| PS | 31,5 | 3 | 35,8 | 4 | 42,7 | 4 | 32,6 | 3 | 47,2 | 6 | 52,6 | 7 | 49,8 | 6 | 50,0 | 6 | 49,4 | 6 | 53,5 | 7 | 47,6 | 6 |
| PSD | 24,7 | 3 | 32,7 | 4 | 31,3 | 3 | 29,1 | 3 | 26,8 | 3 | 29,3 | 4 | 30,1 | 4 | 27,4 | 3 | ||||||
| CDS-PP | 23,1 | 2 | 16,1 | 1 | 9,6 | 1 | 5,1 | 5,9 | 4,4 | 2,8 | 4,7 | |||||||||||
| FEPU / APU/CDU | 11,6 | 1 | 14,7 | 1 | 14,3 | 1 | 9,9 | 1 | 8,0 | 1 | 9,5 | 1 | 14,5 | 2 | 12,2 | 1 | 11,4 | 1 | 8,8 | 1 | 8,3 | 1 |
| AD | 44,7 | 4 | 38,6 | 4 | ||||||||||||||||||
| PSD / CDS-PP | 35,6 | 4 | ||||||||||||||||||||
Capital Europea de la Cultura
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tesor dels diccionaris històrics de la llengua espanyola (ed.): «Diccionari històric de l'espanyol de Canàries».
- ↑ 2,0 2,1 «Historic Centre of Guimarãés». UNESCO Culture Sector. Consultat el 11 de març de 2015.
- ↑ «Mapes & Itinerários» (en portugués). Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ «Lei n.º 11-A/2013 de 28 de janeiro. Reorganização administrativa do território dones freguesias» (en portugués). Diário dona República. Consultat el 5 d'abril de 2022.
- ↑ «Reposição de freguesias agregades pela Lei n.º 11-A/2013, de 28 de janeiro, concluindo o procedimento especial, simplificat i transitório de criação de freguesias previst na Lei n.º 39/2021, de 24 de junho.» (en portugués). Diário dona República. Consultat el 19 de febrer de 2026.
- ↑ 6,0 6,1 «Guimarãés» (en portugués). Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ Mattoso, 1981, p. 106.
- ↑ Mattoso, 1981, p. 142.
- ↑ Herculano, 1868, p. 35, doc. LXI.
- ↑ Azeredo, 2007, p. 46.
- ↑ Rodríguez Fernández, 1998, p. 310.
- ↑ Herculano, 1868, pp. 44–48, doc. LXXVI.
- ↑ «Mumadona Dias (Século X)» (en portugués). Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2016. Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ 14,0 14,1 «Igreja de Nossa Senhora dona Oliveira» (en portugués). Archivat des d'el original, el 19 de març de 2013. Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ 15,0 15,1 «Donats Històrics» (en portugués). Archivat des d'el original, el 27 d'abril de 2016. Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ «Rua de Santa Maria» (en portugués). Archivat des d'el original, el 19 de març de 2013. Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ «Foral de Guimarãés: O primeiro foral português» (en portugués). Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ «Batalha de S. Mamede» (en portugués). Consultat el 18 d'abril de 2016.
- ↑ «Notícies Destacades | Ajuntament de Valéncia - Valéncia». www.valencia.es. Consultat el 2025-12-18.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Azeredo (2007). Guimarãés (en PT), Porto: Caminhos Romans. ISBN 978-989-95232-3-4.
- Herculano (1868). Acadèmia de Ciències de Lisboa (ed.). Portugaliae Monumenta Historica. Diplomata et chartae, Lisboa: Olisipone. OCLC 504624362.
- Mattoso (1981). «As famílias condais portucalenses dos séculos X i XI», A nobreza medieval portuguesa, a família i o poder (en PT), Lisboa: Editorial Estampa. OCLC 8242615.
- Rodríguez Fernández (1998). Ramiro II, rei de León, Burgos: La Olmeda, S.L.. ISBN 84-89915-01-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guimarãés.
- Ajuntament de Guimarãés (portugués)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guimarães» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.