Guyot
Un guyot és un mont submarí que té la forma d'un tronc de con. Els guyots poden trobar-se aïllats, pero freqüentment formen alliniacions, a voltes de fins a un centenar d'ells.[1] El seu cim és pla, i es troba a una profunditat marina de més 200 m, i a una altura d'a lo manco 900 m damunt del fondo marí que els rodeja. Segons sembla, molts són restants d'illes volcàicas antigues que, en un passat lluntà, descollaven del nivell de l'mar. En elles es poden trobar vestigis de terremots i afonada, ya que a voltes daten del cretáceo. El seu cim va ser arrasat per estos processos i l'erosió subáerea i l'acció de les ones. Més vesprada va deure produir-se una pujada del nivell de la mar per canvis climàtics, i/o un descens del sol oceànic pel seu alluntament del dorsal centre-oceànica o un atre punt calent, a on va brotar el volcà submarí que va generar l'illa originalment. Aixina, es va quedar l'illa com guyot a la profunditat a la que hui es troba.[2][3]
Ecològicament, estos monts submarins proporcionen un substrat dur per a que els organismes marins, com els corals d'aigües profundes i les esponges, s'adherixquen. Els monts submarins proporcionen un hàbitat vital per als invertebrats marins com les estreles trencadices i les langostas en cuclillas per a viure i actuar com criaderos de peixos d'aigües profundes. Els guyots també influïxen en el fluix d'aigües més profundes, lo que resulta en l'afluència d'aigües riques en nutrients cap a la superfície de l'mar. La surgencia aumenta la productivitat biològica del plàncton i els peixos, que a la seua volta proporciona aliment per a aus marines, peixos més grans, ballenes i delfins.
El nom d'estes formacions es deriva de l'abreviatura del nom del geólogo i geógrafo suís Arnold Henry Guyot.
Història
[editar | editar còdic]Harry Hammond Hess va ser el primer en reconéixer als guyots en 1945. Va recopilar senyes utilisant equips de ecosondeo en un barco que comandó durant la Segona Guerra Mundial.[4] Les seues senyes varen mostrar que alguns monts submarins tenien cims plans. Hess va cridar a estos monts submarins "guyots", en honor al geógrafo de el XIX Arnold Henry Guyot.[5] Hess va plantejar l'hipòtesis de que alguna volta varen ser illes volcàniques que havien segut decapitades per l'acció de les ones i ara es troben molt per baix del nivell de l'mar. Esta idea es va utilisar per a enfortir la teoria de la tectónica de plaques.[4]
Formació
[editar | editar còdic]
Els guyots mostren evidència d'haver una volta estat per damunt de la superfície, en gradual afonament a través d'etapes de montanyes en penya-segats, atolones de coral, i finalment una montanya sumergida superior plana.[6] Els monts submarins es formen per mig de l'extrusió de lava que ascendix per etapes des de fonts dins del mant de la Terra, generalment punts calents, als ductos de ventilació del fondo marí. El vulcanisme cessa invariablement despuix d'un temps i dominen atres processos. Quan un volcà submarí creix lo suficientment alt com per a estar prop o trencar la superfície de l'oceà, l'acció de les ones i/o el creiximent dels secs de coral tendixen a crear una estructura de cim pla. No obstant, tota la corfa oceànica i els guyots es formen a partir de magma i/o roques calentes, que es gelen en el temps. A mida que la litosfera sobre la que es desenrolla el futur guyot es gela llentament, es torna més densa i s'afona més en el mant de la Terra, a través del procés d'isostasia. Ademés, els efectes erosivos de les ones i les corrents es troben principalment prop de la superfície: els cims dels guyots generalment es troben baix d'esta zona de major erosió.
Est és el mateix procés que dona lloc a una topografia més alta del llit marí en les dorsals oceàniques, com la Dorsal mesoatlántica en l'Oceà Atlàntic, i un oceà més profunt en les planures abissals i fosses oceàniques, com la Fossa de les Marianes. Per lo tant, l'illa o bajío que en algun moment es convertirà en guyot cedix llentament durant millons d'anys. En les regions climàtiques adequades, el creiximent dels corals a voltes pot seguir el ritme de l'afonament, lo que resulta en la formació d'un atolón de coral, pero finalment els corals se sumergixen massa per a créixer i l'illa es convertix en guyot. Quant major és la cantitat de temps que passa, més profunts es tornen els guyots.[7]
Els monts submarins proporcionen senyes sobre els moviments de les plaques tectónicas sobre les que viagen i sobre la reología de la litosfera subjacent. La tendència d'una cadena de montanyes submarines traça la direcció del moviment de la placa litosférica sobre una font de calor més o menys fixa en la astenosfera subjacent, la part del mant de la Terra baix de la litosfera.[8] Es creu que hi ha fins a uns 50.000 monts submarins en la conca del Pacífic.[9] La cadena de monts submarins Hawái-Emperador és un excelent eixemple de tota una cadena volcànica que experimenta este procés, des del vulcanisme actiu fins al creiximent dels secs de coral, la formació de atolones, l'afonament de les illes i la transformació en guyots.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ What llaure seamounts and guyots? Schmidt Ocean Institute
- ↑ WHITTAKER and FERNÁNDEZ‑PALACIOS, Robert J. S., José María (2006). Island Biogeography, ecology, evolution, and conservation, (en anglés), Oxford University Press.
- ↑ Enciclopèdia britànica.
- ↑ 4,0 4,1 Bryson, Bill. "A Short History of Nearly Everything". New York: Broadway, 2003. p. 178
- ↑ Bryson, Bill (2004). A Short History of Nearly Everything, Broadway Books. ISBN 076790818X.
- ↑ Guyot Encyclopædia Britannica Online, 2010. Retrieved January 14, 2010.
- ↑ «Guyot». www.utdallas.edu. Consultat el 2019-01-15.
- ↑ Seamounts llaure made by extrusion of llaves piped upward in stages from sources within the Earth's mantle to vents on the seafloor. Seamounts provide data on movements of tectonic plates on which they ride, and on the rheology of the underlying lithosphere. The trend of a seamount chain traces the direction of motion of the lithospheric plate over a more or less fixed heat source in the underlying asthenosphere part of the Earth's mantle.
- ↑ (2007).Geophysical Journal International.168(2)
- 877–889.doi:10.1111/j.1365-246X.2006.03250.x.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guyot» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.