Gypsophila struthium
.JPG)
Gypsophila struthium, cridada comunament alabada, albalda, jabonera, jabonera blanca o jabonera de La Taca, és una espècie de planta en flors pertanyent a la família Caryophyllaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne, sufruticosa i glabra. El cep és tortuosa, en branques ± horisontals. Els tallos de fins a 1 m, erectos o ascendent-erectos, engrossats en els nucs. Les fulls de (5)7-35(40) × (0.3)0.5-1.3(1.7) mm, són lineares, subtriquetras, carnosas, a sovint cilioladas en la base.
Les flors en cims corimbiformes o capituliformes; El cáliz (2)2.2-2.8(3) mm, hendido fins a c. ½ de la seua llongitut, en lòbuls ovado-lanceolados, obtusos o mucronados, a sovint ciliolados. Els pétals són de 3-4.5 mm, sancers o emarginados i blancs.
La càpsula 3-5 mm i exserta. Les llavors d'1.2-1.7 × 1-1.4 mm són subreniformes, color negres o de color castany i en tubèrculs prominents.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del centre i surest d'Espanya fins al nort d'Àfrica (particularment, en Marroc).
Creix principalment en el bioma templat.
Creix en ales i cerros algepssos de zones àrides ± continentals, en xares obertes i terrenys baldíos d'al voltant de 400-900 m s. n. m..[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gypsophila struthium va ser descrita per Pehr Löfling i publicada en Iter Hispanicum 79, 303, en 1758.[3]
- Vejau: Gypsophila
- struthium: epítet llatí que significa "esturç", derivat del vocablo grec στρουθίο, -ν, -υ (strouthíōn, -n, -o), en el mateix significat, que era el nom vulgar que li donaven a les plantes jaboneras, per les seues tallos llarcs i erectos, grisos i en engrosamientos en els nucs, que recorden al coll de l'esturç.[4][5]
Comprén 2 subespecies acceptades:
Número de cromosomes de Gypsophila struthium i tàxons infraespecíficos: 2n = 34.[1][6][7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: alabada, albada, herbada, jabonera, jabonera blanca, jabonera de la Taca, jabuna, xabonera, yerba jabonera, yerba xabonera.[1]
Usos
[editar | editar còdic]La raïl d'esta planta s'ha usat per a llavar la roba i com depurativo.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gypsophila struthium». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (requerix busca interna). Consultat el 2025-12-23.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Castroviejo Bolibar; Aedo Pérez, {{{nom2}}}; Manuel, {{{nom3}}}; Muñoz Garmendia, {{{nom4}}} (1990). «XLIX. Caryophyllaceae», [1], Madrit, Espanya: Real Jardí Botànic i Consell Superior d'Investigacions Científiques, p. 410. ISBN 84-00-06221-3.
- ↑ «Gypsophila struthium» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-10-27.
- ↑ «Gypsophila struthium subsp. struthium». Jardí botànic de Castella-la Mancha. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ Comunitat de Madrit. «Planta del més d'agost de 2021» (PDF). Comunitat de Madrit. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Números cromosomáticos de plantes occidentals, 427–435».Anals del Jardí Botànic de Madrit.44(1)
- 132–135.ISSN 0211-1322.Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Notes cariosistemáticas sobre flora espanyola, I».Acta Botànica Malacitana.2(1)
- 39–50.doi:10.24310/Actabotanicaabmabm.v2i.9704.Consultat el 2025-12-23.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- «Microrreservas vegetals de Villena».Publicacions de la Concejalia de Mig ambient.
- 6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Imàgens en Google
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gypsophila struthium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.