Hárbardsljód

Barbagrís es burla de Thor.

Hárbardsljód (nòrdic antic Hárbarðsljóð; la Vora de Hárbardr o el poema de Barba Grisa) és un dels poemes de l'Edda poètica trobat en el Codex Regius i en el manuscrit AM 748 I 4.º. És un poema d'acusacions i insults en figures de la mitologia nòrdica.

En una interpretació convencional del poema, les deidades d'Odín i Thor competixen una contra atra. Odín, disfrassat com Hárbardr (Barbagrís), un barquero rudo i ofensiu cap a Thor, qui està retornant al Asgard després d'un viage a Jötunheimr, la terra dels jagants. Hárbardr presumix de les seues habilitats sexuals, els seus poders màgics i la seua destrea tàctica. Thor li conta cóm va derrotar als jagants.

En esta escena de Hárbardsljód, el poema sembla senyalar un marcat contrast entre dos dels principals deus de la cosmologia nòrdica; Odín, l'astut beliciste, i Thor, el protector dels mortals dels atacs dels jagants.

Alguns dels primers comentaristes, incloent a Viktor Rydberg, varen argumentar que és dubtós que s'haguera assignat a Odín el rol de Hárbardr; sent que moltes de les característiques de Hárbardr són més semblants a Loki que a Odín. [1] Per eixemple, durant tot el transcurs de Hárbardsljód, Hárbardr presumix de la seua destrea i fama entre les dònes, com ho fa Loki en Lokasenna i abdós, tant Lokasenna com Hárbardsljód acusen a l'esposa de Thor, Sif d'adulteri.

El poema està significativament menys estructurat que la majoria dels poemes éddicos, i està predominantment escrit en una forma mètrica coneguda com málaháttr o «estil coloquial». No obstant també poden discernir-se atres formes mètriques, ademés partix del text està en prosa.