Häxan
La brujería a través de los tiemposHäxanHeksen (Plantilla:Lang-da, lit. ), conocida en español como , és una película muda suec-danesa completada en 1920 i estrenada en 1922. Escrita i dirigida per Benjamin Christensen, l'estil documental de la película està dramatisat en seqüències de terror.[1] Basat en part en l'estudi de Christensen del La brujería a través de los tiempos, una guia alemana de el XV per als inquisidores, Malleus maleficarum és un estudi de cóm la superstició i l'incomprensió de les malalties mentals podrien conduir a el histerisme de la caça de bruixes.[2]
En la meticulosa recreació de Christensen d'escenes medievals i el llarc periodo de producció, Häxan va ser la película muda escandinava més cara jamai realisada, en un cost de casi dos millons de corones sueques.[2] Encara que va guanyar elogis en Dinamarca i Suècia, la película va ser prohibida en els Estats Units i fortament censurada en atres països per lo que es considerava en eixe moment representacions gràfiques de tortura, desnudez i perversió sexual.[3]
Trama
[editar | editar còdic].jpg)
Formalment, Häxan es troba dividida en sèt capítuls, pero predomina el separat en quatre parts temàtiques.
Partix I
[editar | editar còdic]Una dissertació acadèmica sobre les aparicions de dimonis i bruixas en la cultura primitiva i medieval, acompanyat d'una série de fotografies d'estàtues, pintures i gravats en fusta que s'utilisen com a peces demostrativas. Ademés, s'ampren varis models a gran escala per a demostrar conceptes medievals de l'estructura del sistema solar i la representació comunament acceptada del infern.
Part II
[editar | editar còdic]Una série de vinyetes que demostren teatralment la superstició i les creències medievals sobre la bruixeria, en l'inclusió de Satanás (interpretat pel propi Christensen) tentant a una dòna dormida llunt del llit del seu marit abans de aterrorizar a un grup de monges. També es mostra una dòna comprant una poció d'amor d'una suposta bruixa, i una seqüència que mostra a una suposta bruixa somiant en volar per l'aire i assistir a una reunió de bruixes.
Part III
[editar | editar còdic]Una llarga narració dividida en vàries parts. Ambientada en l'Edat Mija, es tracta d'una vella acusada de bruixeria per la família d'un moribunt. La narració s'utilisa per a demostrar el tracte de les autoritats religioses de l'época a les presuntes bruixes. La vella, despuix de ser torturada, admet estar fortament involucrada en bruixeria, incloent descripcions detallades del aquelarre, aplegant inclús a "nomenar" a atres supostes bruixes, incloses dos de les dònes de la casa del moribunt. Finalment, l'esposa del moribunt és arrestada com a bruixa quan un dels clercs l'acusa de fetillar-ho.
Part IV
[editar | editar còdic]La part final de la película busca demostrar cóm les superstició d'antany s'entenen millor ara. Christensen busca fer l'afirmació de que la majoria dels acusats de bruixeria possiblement eren malalts mentals i, que en els temps moderns, eixe comportament s'interpreta com una malaltia. El seu cas gira entorn a vinyetes sobre un sonámbulo i un cleptómano, lo que implica que estos comportaments s'haurien considerat com influenciats per dimonis en l'época medieval, mentres que les societats modernes els reconeixen com a dolències sicològiques.
Repartixc
[editar | editar còdic]L'elenc de Häxan inclou a:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brownlow, Kevin (1968). The Parade's Gone By . . . (en en), University of Califòrnia Press, p. 511. ISBN 978-0-52-003068-8.
- ↑ 2,0 2,1 «», Dennis Publishing (en en).
- ↑ (2001) «Et lille lands vagabonder 1920–1929», 100 Års Dansk Film (en dona), Rosinante Forslag, p. 68.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Häxan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.