HVO100

El nom HVO100 (les sigles del qual responen a "Hydrotreated Vegetable Oil 100", és dir, oli vegetal tractat en hidrogen diluït al 100%, en anglés) es referix a un biocombustible (hidrobiodiésel) generat a partir de residus orgànics (sobretot, vegetals) per l'empresa finesa Neste i el nom comercial de la qual és Neste MY Renewable Dièsel.

La gran diferència en atres biocombustibles és que, tal i com afirmen des de la mateixa companyia, el HVO100 es produïx a partir de matèries primeres 100% renovables i és compatible en qualsevol motor diésel sense la necessitat de tindre que efectuar-li cap modificació. És un proyecte avalat per l'anunci del Grup PSA de que els seus motors de diésel Euro 5 i Euro 6 poden funcionar perfectament en este combustible. O casi cap, ya que des del primer trimestre de 2023, els Toyota Hylux i Land Cruiser seran compatibles en este combustible renovable pero abdós models només necessitaran una chicoteta modificació tècnica en l'injecció, ya que el combustible és menys dens que el gasoil.

Característiques

Ventages

• El HVO100 té un número de cetano que se situa entre els 70 i els 90; una sifra alta si es compara en els 50-60 del diésel d'orige fòssil. Té també un contingut inferior de sofre i hidrocarburs aromàtics.
• Complix en les especificacions EN15940 de gasoil parafínico i l'estàndart per a diésel EN 590, si ben la seua densitat és inferior (al voltant d'un 7%).
• Els seus creadors anuncien ademés que genera un 90 % menys emissions -de CO₂- que un vehícul mogut per un motor diésel convencional, ya que "les plantes a partir de les que es produïx ya han atrapat diòxit de carbono durant la seua passada vida, per mig del procés de la fotosíntesis".
• Sempre segons el fabricant, este diésel renovable oferix un nivell d'emissió de partícules un 33% inferior, i que fa disminuir el consum de combustible llaugerament.
• Les emissions d'òxits de nitrogen i uns atres contaminants també es reduïxen, baixant llaugerament el consum d'AdBlue per part dels sistemes SCR, especialment interessant en estos temps, en els que pràcticament tots els motors diésel Euro 6 ampren esta tecnologia.
• Es produïx utilisant matèria vegetal i animal d'orige sostenible per a garantisar que la seua producció no tinga cap impacte negatiu en el mig ambient.
• Com el HVO100 té una estructura química similar al combustible diésel, este es pot substituir fàcilment per el HVO100 sense cap impacte en l'eficiència del vehícul.

Inconvenients

• El principal escull per a la seua adopció massiva és que la seua producció és pel moment baixa, i per tant tindria que aumentar en órdens de magnitut per a satisfer la demanda mundial de gasoil. I eixe és un atre problema: a dia de hui és difícil trobar HVO100, solament present en certes gasolineres del nort d'Europa, concretament de la zona escandinava. Hui en dia ya hi ha més de mil sortidors de HVO100 funcionant en Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Holanda, Noruega i Suècia.
• Una atra desventaja és que és car, fins a un 20% més car que el diésel d'orige fòssil. Açò seria salvable per mig de les economies d'escala i les compres de volum per part de grans distribuïdores. És dir, el fet de que escomençara a vendre's més amortisaria l'inversió, i ademés, ajudaria a que la seua producció s'abaratira).
• Pel moment, la comercialisació de el HVO100 està enfocada a grans flotes i empreses de transport.

Producció

A penes es produïxen quatre millons de tonellades actualment.

L'idea és alcançar els 15,5 millons de tonellades anuals en 2030 i, si be en Espanya no existixen hui en dia ni oferta ni demanda, Repsol va començar en març de 2022 les obres d'una planta de biocombustibles alvançats en Cartagena, a on invertix 200 millons d'euros. Entrarà en funcionament en el primer semestre de 2023 i produirà 250.000 tonellades anuals de biodiésel, bioqueroseno, bionafta i biopropano. La petrolera indica que es podran usar en avions, barcos, camions o coches, i que permetran reduir 900.000 tonellades de CO₂ a l'any.

El biodiésel (a on s'integra el HVO) va supondre en 2020 un 6,1 % de la producció de gasoil, segons senyes de Transport & Evironment.

Per ara Holanda és el país en major capacitat productiva mentres uns atres com França, Itàlia o Suècia busquen ampliar les seues. En conjunt, SGS calcula que tots els països europeus en fàbriques aptes per a HVO podrien posar en el mercat 1.780 millons de tonellades, aplegant a 2.080 millons de tonellades en la pròxima década.