Anar al contingut

Haliotis pourtalesii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Haliotis pourtalesii 000H.jpg
abulón de Pourtales (Haliotis pourtalesii)

El abulón de Pourtales (Haliotis pourtalesii) és un molusc gastropodo prosobranquio marí pertanyent a la família Haliotidae; els moluscs d'esta família se'ls coneix universalment com abulones o orelles d'mar. Encara que els membres de la família Haliotidae són comunes en tot les mars i oceans tropicals i subtropicales; per a la regió del Mar Carib i del Golf de Mèxic l'única espècie viva existent és Haliotis pourtalesii. Al contrari de moltes atres espècies de gènero, les quals presenten altes #densitat poblacionals, Haliotis pourtalesii no és una espècie molt comuna donat les seues baixes #densitat poblacionals que ella presenta, raó per la qual els eixemplars presents en coleccions de museus, universitats i coleccions malacológicas privades són escassos o inexistents.[1][2][3][4]

Antecedents

[editar | editar còdic]

L'història d'esta espècie s'inicia per la colecta del primer eixemplar, la qual es va realisar el 31 de març de 1869 a una profunditat aproximada de 200 braces, pel suís-nortamericà Louis François de Pourtalès (1824-1880) en l'expedició del buc Bibb realisada en les costes al sur de la Florida – Estats Units d'Amèrica.[5][6] El material de dita expedició va ser enviat al Museu d'Història Natural dels Estats Units en Washington i de dita institució és remés a Chicago i depositat en l'Acadèmia de Ciències de Chicago per al seu estudi per part del Dr. William Stimpson (1832-1872) a on es destruïx l'únic eixemplar capturat en un incendi ocorregut en Chicago i per a major mal sense haver segut descrita l'espècie.[7]


El malacólogo William Healey Dall (1845-1927) qui, fascinat i maravillado per l'espècie l'hi havia estudiant mentres va estar en el Museu d'Història Natural dels Estats Units, descriu 1881 de memòria l'espècie i la nomena en honor al seu colector com Haliotis (Padollus) pourtalesii. Huit anys més tarde W.H. Dall en 1889 dibuixa i redescribe l'espècie en dos eixemplars colectados en les Illes Galápagos (Archipèlec Colón - Equador) en l'Oceà Pacífic per l'expedició del buc Albatross[8][9]


No se sap més d'esta espècie fins a 1915, quan J. B. Henderson va comparar eixemplars colectados dos anys abans en l'expedició del buc Eolis a la zona del sur de la Florida (Sand Key); d'esta comparació Henderson troba que el material de les illes Galápagos i el material per ell colectado no són la mateixa espècie i designa al material de les Galápagos com a nova espècie la qual denomina Haliotis (Padollus) dalli i redescribe i definix un nou neotipo per a Haliotis (Padollus) pourtalesii.[10][11] Despuix de la redescripción de Henderson esporàdicament es colectaran nous eixemplars pero sempre en chicotetes cantitats; a la data el número d'eixemplars colectados en tot el Carib i en el Golf de Mèxic no superen els 150 eixemplars, i els reportes s'indiquen a continuació:

  • 1869: 1 eixemplar colectado per L. F. Pourtales al Sur de la Florida – Estats Units d'Amèrica, capturats a 200 braces de profunditat (Expedició del buc Blake).
  • 1913: 1 eixemplar colectado per J. B. Henderson al Sur de la Florida (Sand Key) – Estats Units d'Amèrica , capturats a 90 braces de profunditat (Expedició del buc Eolis).[10]
  • 1915: 5 eixemplars colectado per J. B. Henderson al Sur de la Florida (Key West) – Estats Units, capturats entre la 65 a 90 Braces de profunditat (Expedició del buc Eolis).[11]
  • 1944: 1 eixemplar i fragments són colectados per L. A. Burry al Sur de la Florida (Key Llarc i Capell Light) – Estats Units d'Amèrica capturats a 66, 90 100 Braces de profunditat.[12]
  • 1946: R. W. Foster colecta varis eixemplars al sur de la Florida (Key West, Key Llarc, Capell Light i Sand Key) a profunditats.[12]
  • 1946: 1 eixemplar colectado per H. W. Harry en aigües de la Península de Yucatán – Mèxic (primer eixemplar colectado fora de l'àrea de la Florida) 32 metros de profunditat.[13]
  • 1960: 1 fragment de closca colectado en el noroest del Golf de Mèxic costes d'Oklahoma - Estats Units.[14]
  • 1962: 2 eixemplars colectados per L. Preneu en la costa de Sant Pablo – Brasil a profunditats de 110 i 130 m (Diversos autors senyalen que possiblement es tracta de Haliotis aurantium Simone 1998).[15]
  • 1965: 1 eixemplar colectado Agustín Fernández Yépez al sur de l'Illa La Tortuga Dependències Federals – Veneçola capturat 36 m profunditat.[16]
  • 1966: 4 eixemplars i 8 fragments colectados en les costes de Surinam a profunditats 25 a 27 m (expedició del buc H. M. Snellius).[17]
  • 1967: 1 eixemplar colectado pel Servici de Peixca i Vida Selvada, entre Sant Petersburg i Key West Florida - Estats Units.[18]
  • 1968: 88 eixemplars i 13 fragments colectados a les afores d'La Habana – Cuba. A profunditats entre 10 i els 15 m.[7]
  • 1990: 6 eixemplars recolectats vius, als 21° 16.6’N i 86° 38.5’W, a 12 km de la punta nort d'Illa Dònes, a 117 m de profunditat.[19]
  • 1998 es descriu per Simone la sub espècies Haliotis pourtalesii aurantium per a les costes del Brasil.
  • 2004: 1 eixemplar recolectat mort en l'Istme de la Península de Paraguaná – Falcon – Veneçola, colector R. Bitter.[20]

Morfologia general

[editar | editar còdic]

La closca de Haliotis pourtalesii es caracterisa per ser de tamany chicotet de màxim llarc de 2,5 cm per 1,5 cm d'ample en organismes adults, de forma subelíptica presentant comunament de 2 ½ a 3 regressos i en espira chicoteta i submarginal, en la superfície de la closca presenta tubèrculs la gran majoria d'ells obturados generalment els 5 a 6 primers tubèrculs presentant orificis per a permetre la respiració; l'obertura de la closca és gran i de forma subelíptica i nacarosa en el marge parietal elevat. La closca presenta ornamentacions en forma de cordoneres espirals ondulades. La coloració de la closca és anaranjada, internament és nacarada en tons vedes i rojosos.[21][12][16][22][23]

El cos de Haliotis pourtalesii com el de tots els moluscs està dividit en tres gran porcions les quals són: peu, la massa visceral i el mant. El peu és musculoso i voluminós, és pla i ovalat i cobrix la major part de l'obertura la closca; este peu presenta #adulació que permet que l'animal es fixe al substrat. La massa visceral localiseu per darrere del peu i a on es troben tots els òrguens de l'animal. El mant és membranoso i s'estén per la cara interna de la massa visceral i cobrix les vores dels orificis respiratoris de la closca. Entre la vora del mant i el peu es localisa el epipodio el qual presenta tentàculs sensorials de diferents tamanys. L'aparat bucal esta constituïts per una ràdula ripidoglosa. Presenten sexes separats.[16]

Distribució

[editar | editar còdic]

La distribució coneguda per a Haliotis pourtalesii senyalada en la lliteratura especialisada ho ubica en un ranc que comprén des de la costa de Carolina del Nort - Estats Units d'Amèrica a través del Golf de Mèxic,[11][24][12][14][25][26][27][28][29][30] Cuba[31][7] i Barbados[32] en el Carib Sur (Colòmbia,[33] Veneçola[16][20] i Surinam[17]) fins a les costes de Brasil.[12][15][34] Havent-se colectado en un ranc batimétrico ubicat entre els 25 a 230 metros de profunditat generalment sobre substrats durs.[35]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Abbott, R. T. 1954: “American seashell”. D. Van Nostrand Company, Inc. New York.
  2. ↑ Gilmore, R. M. 1960: “Siga ear”. Siga Frontiers. 6(4):198-208.
  3. ↑ Morris, P. A. 1973: “A field guide to shell of the Atlantic and Gulf coasts and West Indies”. Hougton Mifflin Company. Boston.
  4. ↑ Abbott, R. T, i S. P. Danse. 1983. “Compendium of Seashells”. I. R Dutton, Inc., New York.
  5. ↑ Smith, M. 1951. East coast marine shell. Edwards Brothers, Inc. An Harbor Michigan - USA. pp:78
  6. ↑ National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA). 2005 Ocean Explorer Breakthrough Years (1866-1922). O.S. Department of Commerce
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Sarasua, H. 1968: “Primera troballa del gènero Haliotis (Mollusca: Gastropoda) en aigües cubanes”. Poeyana. Ser. A. 55:1-8.
  8. ↑ Dall, W.H. 1889: “Preliminary report on the Mollusca. Report on the results of dredging by the O.S. Coast Survey Steamer Blake”. Bulletin of Museum Comparative Zoology. Harvard. 9(2):33-144.
  9. ↑ Dall, W. H. 1889: “Preliminary report on the collection of Mollusca and Brachiopoda obtained in 1887-88. VII. Scientific results of exploration by the O. S. Fisheries Commission Steamer Albatros”. Proceedings of the United States National Museum 12: 219-362.
  10. ↑ 10,0 10,1 Henderson, J. B. 1911: “Extracts from the log of the Eolis”. The Nautilus. 25(7):81-83.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Henderson, J. B. 1915: “Rediscovery of Pourtales Haliotis”. Proceedings of the United States National Museum. 48(2091):659-661.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Foster, R. W. 1946: “The family Haliotidae in the Western Atlantic”. Johnsonia. 2(21):36-40.
  13. ↑ Harry, H. W. 1966: “Haliotis pourtalesii Dall, 1881, from Yucatan”. The Veliger. 8(4):2007-208.
  14. ↑ 14,0 14,1 Parker, R. H. 1960: “Ecology and distribucional patterms of marine macroinvertebrates, Northern Gulf of Mexico”. In: “Recent sediments, Northwestern Gulf of Mexico”. F. R. Shepard, F. B. Phleger & T. H. Van Andel. Pp. 302-337. American Association of Petroil & Geology. Tulsa, Oklahoma.
  15. ↑ 15,0 15,1 Klappenbach, M. A. 1968: “Notes malacológicas I. Haliotis pourtalesii Dall 1881 en la costa brasilera de Sant Pablo”. Comunicacions Zoológicas del Museu d'Història Nacional de Montevideo. IV(122):7
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Martínez I, R. i Ruiz B, L. 1994: “Nota sobre la presència del gastropodo Haliotis (Padollus) pourtalesii Dall, 1881 (Archeogastropoda, Pleurotomariacea) en aigües del Carib veneçolà”. Acta Biològica Venezuelica. 15(1):63-64.
  17. ↑ 17,0 17,1 Nijssen-Meyer, J. 1969: “On the occurrence of Haliotis pourtalesii Dall, 1881, off Surinam (South America)”. Zoologische Mededelingen. 43(16):203-206.
  18. ↑ Guice, C. J. 1968: “Haliotis pourtalesii Dall, 1881 from Florida waters”. The Veliger. 11(2):140-141.
  19. ↑ González, N. I. 1998: “Moluscs de l'expedició del R/V Edwin Link en les costes del Carib mexicà”. Revista de Biologia Tropical. 46(3):62-631.
  20. ↑ 20,0 20,1 Bitter, R. S. I Martínez I, R. 2004: “Inventari dels moluscs marinasen les costes de l'estat Falcon, Veneçola”. Acta Biològica Venezuelica. 21(1):21-41.
  21. ↑ Tryon, G.W. 1890. Manual of Conchology structural and systematic. Philadelphia: Published by the Conchological Section Academic of Natural Sciences. pp:121.
  22. ↑ Geiger, D. L & Poppe, G. T. 2000. “Haliotidae”. In: “Conchological Iconography”. G.T. Poppe & K. Groh (Eds.). Conchbooks, Hackenheim. 135 pp.
  23. ↑ Geiger, D. L. 1998: “Recent genera and species of the family Haliotidae Rafinesque, 1815 (Gastropoda: Vetigastropoda)”. The Nautilus 111:85-116.
  24. ↑ Bartsch, P. 1940. “The west American Haliotis”. Proceedings of the United States National Museum. 89:49-57.
  25. ↑ Tunnell. J. W., Woods, J. C., Kindinger, M. I. & Kindinger, J. L. 1978: “Fauna of the shell-edge submarine banks in the Northwestern Gulf of Mèxic”. Corpus Christis State University. College of Sciences and Technology. Division of Biology.
  26. ↑ Titgen, R. H., And Bright, T. J. 1985: “Notes on the distribution and ecology on the western Atlantic abalone, Haliotis pourtalesii Dall, 1881 (Mollusca: Gastropoda)”. Northwest Gulf Sciences, 7:147-152.
  27. ↑ «Shelton, D. N. 1997: A Systematic list of mollusks in the Northern Gulf of Mexico off the coast of Alabama». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2012. Consultat el 11 de juny de 2007.
  28. ↑ Bartsch. P. 2000: “An ecological cross-section of the lower part of Florida based largely upon its molluscan fauna”. National Research Council. Division of Geology and Geography. Washington, D.C.
  29. ↑ Reed, J. K., Pomponi, S. A., Weaver, D., Paull, C. K. & Wright, A. I. 2005: “Deep-water sinkholes and bioherms of south Florida and the Pourtalès terrace — habitat and fauna”. Bulletin of Marine Science. 77(2):267–296.
  30. ↑ Reed, J. K. & Ross, S. W. 2005: “Deep-water reefs off the southeastern O.S.: recent discoveries and research”. The Journal of Marine Education. 21(4):33-37.
  31. ↑ Aguayo, C. G., and M. L. Jaume. 1947. “Gastropoda-Haliotidae”. Catàlec Molluscos de Cuba. 140:1.
  32. ↑ Jung, P. 1968. “Fossil Pleurotomaria and Haliotis from Barbados and Carriacou, West Índia”. Eclogae Geologicae Helvetiae. 61:593-605.
  33. ↑ Miloslavich P, Díaz JM, Klein I, Alvarado JJ, Díaz C, et al. (2010) Marine Biodiversity in the Caribbean: Regional Estimates and Distribution Patterns. PLoS ONE 5(8): i11916.
  34. ↑ Rios, I. C. 1985: “Seashells of Brasil”. Fundaçao Cidade Do Rio Gran. i Fundaçao Universidade do Rio Gran. Museu Oceanografico.
  35. ↑ Price, R. J. & Tom, P. D. Abalone. 1997-2000: NOAA, National Siga Grant College Program, Department of Comerce

Lliteratura

[editar | editar còdic]
  • Geiger, D. L. 1999: “A total evidence cladistic analysis of the Haliotidae (Gastropoda: Vetigastropoda)”. A dissertation presented to the Faculty of the Graduate School. University of Southern Califòrnia in partial fulfillment of the requirement for the degree Doctor of Philosophy (Biology). Los Àngeles – Califòrnia.
  • Geiger, D. L. & Groves, L.T. 1999: “Review of fossil abalone (Gastropoda: Vetigastropoda: Haliotidae) with comparison to Recent species”. Journal of Paleontology. Sep-Nov 1999.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Haliotis_pourtalesii&oldid=809200»