Hamada

Hamada

Ciclistes creuant una hamada, aproximant-se al Erg Chebbi, en Marroc.

Una hamada o hammada (en àrap, حمادة ḥammādona) és un tipo de paisage de desert pedregoso, caracterisat en gran part pel seu paisage àrit, dur, de replanells rocosos i en poca arena. A les hamadas a voltes també se'ls crida reg, encara que este terme es referix a una planura pedregosa més que a un replanell. La superfície d'una hamada està composta per roques planes, cobertes de grava, de dimensions majors als sis centímetros.

Les hamadas existixen en contrast en els ergs, que són grans zones conformades per dunes d'arena canviants, modificades contínuament pels vents dominants.

La major hamada del món és la hamada del Draa,^{cita requerida} en el noroest del desert del Sàhara, ubicada entre Marroc, Argèlia i el Sàhara Occidental. Les àrees de hamada constituïxen el 70% del desert del Sàhara.^{cita requerida}.

‘Hamada’ és un terme amprat comunament com toponímic en moltes zones del Sàhara, com succeïx en Hamada el Hamra, en Líbia.

Formació

Provablement, el seu orige es deu a la denudació ocasionada pel vent durant millons d'anys en clima sec, que va arrastrar tota l'arena cap a les planures a on va terminar per acumular-se formant les dunes dels ergs pròpiament dits. El vent elimina els productes fins de la meteorización (un procés conegut com deflación): els productes més fins són eliminats en suspensió, mentres que l'arena s'extrau a través de saltación i superfície d'arrastre, deixant tras de sí un paisage de grava, vores rodades i la roca nueta.