Hamartoma
El hamartoma (del grec ἁμαρτία amartía ‘error’ i el sufix -ma), és una proliferació de cèlulas diferenciades madures que són natives de l'orgue en que es desenrolla, pero que es disponen i creixen de manera desorganisada, alcançant en ocasions gran tamany. Adopten la forma d'un nòdul semblant a un tumor benigno, encara que es consideren una malformació i no un tumor. Els hamartomas poden ser únics o múltiples i desenrollar-se en qualsevol orgue del cos, com el pulmó, cor, fege, renyó, ull i pell. A sovint passen inadvertits quan afecten a òrguens interns, puix creixen al mateix ritme que els teixits circumdants, no es disseminen com els tumors malignes, i solament en rares ocasions produïx síntomes per compressió d'estructures adjacents o secreció de hormones, com en el hamartoma hipotalámico.[1]
Hamartoma pulmonar
[editar | editar còdic]
Els hamartomas constituïxen la tumoraació benigna més freqüent en el pulmó. Solen ser de chicotet tamany, generalment entre 1 i 2 cm, habitualment no provoquen síntomes. En casos excepcionals alcancen tamanys considerables de fins a 9 cm de diàmetro.[2]
Aproximadament del 5 al 8% de tots els nòduls pulmonars solitaris i el 75% de tots els tumors pulmonars benignos són hamartomas. Casi sempre sorgixen del teixit conectivo i generalment estan formats per cartílec, teixit conectivo i cèlules grasses, encara que poden incloure molts atres tipos de cèlules. La gran majoria d'ells es formen en el teixit conectivo en l'exterior dels pulmons, encara que al voltant del 10% es formen en les profunditats del revestiment dels bronquis. Poden ser preocupants, especialment si es troben en la profunditat del pulmó, ya que a voltes és difícil fer l'important distinció entre un hamartoma i una neoplasia maligna pulmonar. Una radiografia a sovint no proporcionarà un diagnòstic definitiu, i inclús una tomografía computarizada (TC) pot ser insuficient si el hamartoma carix del cartílec i les cèlules grasses típiques. Els hamartomas pulmonars poden tindre calcificació paregudes a les cloches de dacsa en la radiografia de tórax o en la tomografía computarizada.
Els hamartomas pulmonars són més comuns en hòmens que en dònes, i poden presentar dificultats adicionals en els fumadors.
Alguns hamartomas pulmonars poden provocar síntomes en comprimir el teixit pulmonar circumdant. Quan cal, es tracten per mig de resecció quirúrgica, en un pronòstic excelent: en general, l'únic perill real és la possibilitat de complicacions quirúrgiques.
Hamartoma cardíac
[editar | editar còdic]És molt infreqüent, pot localisar-se en el miocardi de les aurículas o ventriculos del cor. Està format majoritàriament per cèlules musculars (miocitos), en alguna ocasions poden provocar síntomes per alterar el ritme cardíac normal desencadenant arrítmias.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionari Enciclopèdic Ilustrat de Medicina Dorland, vol 3, 26ª edició. Consultat el 18 de decembre de 2012
- ↑ Miravet, R. Lázaro, M. Colom, P. García, P. Cortés: Hamartoma pulmonar de gran tamany. Revista de Patologia Respiratòria, Volume 13, Issue 2, pag 79-81. Consultat el 18 de decembre de 2012.
- ↑ VV.AA: Hamartoma de miocitos cardíacs madurs en àrees linfangiomatosas. Rev Esp Patol 2008; Vol 41, n.º 4: 286-288.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hamartoma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.